Articles de la revista Agrocultura

Fruits silvestres com a aliments

Descobrint el potencial dels fruits silvestres

Els fruits silvestres forestals tenen un potencial alimentari que fins ara s'havia ignorat. Pinyes, aranyons, cireres d'arboç, aglans i grataculs són els que el projecte Plantes Oblidades ha escollit per explorat la seva potencialitat. N'han sortit productes com iogurts, bombons, quètxup, gelat i vinagreta, per dir-ne alguns exemples.
Tallant la vegetació silvestre d'un marge

La gestió òptima dels marges dels cultius

Totes les finques ecològiques tenen marges que les separen d’altres finques, infraestructures i també entre parcel·les. Són conegudes i demostrades les funcions ecosistèmiques que compleixen. Ara bé, no sempre sabem com podem gestionar un marge de la millor manera possible perquè aquestes funcions arribin al seu màxim.
tracció animal amb boví

La tracció animal amb boví ofereix possibilitats per feines de precisió

En algunes granges franceses, els bovins són emprats per a tracció animal amb arreus i guarniments adaptats a l’evolució de les tasques agronòmiques i silvícoles. Aprofitant una visita a Catalunya com a formador d’un curs de l’Escola Agrària de Manresa, l’especialista francès Pascal Durand ens contextualitza aquesta modalitat i ens parla de com s’ha adaptat al llarg del temps per continuar ...

Laurent Dénise:“L’arbre no consumeix aigua,és la bomba que fa fluir el riu”

Només un terç de la pluja que rebem procedeix de l’aigua evaporada del mar. La resta ens arribaa través dels cicles d’aigua que tenen lloc terra endins gràcies a l’evapotranspiració associadaa la fotosíntesi dels arbres. Laurent Dénise, excopilot aeri de l’armada francesa, es va formar al’exèrcit en clima i meteorologia i s’ha especialitzat en biodiversitat i agricultura, ens en parla enaquesta ...
Annelies Broekman. 2024

Annelies Broekman:“Catalunya utilitza un 35% més d’aigua de la que tenim”

Annelies Broekman ha vinculat la seva trajectòria professional a l’aigua, la seva gestió i les polítiques que hi incideixen en el context de canvi climàtic. Ara forma part de l’equip d’investigació del Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals. S’ha format a la Universitat de Saragossa i a la Universitat de Bologna; és membre de la Fundació per a una ...
Pila de llana a camp per ser aprofitada a la pila de compost

Compostatge amb llana: de residu a recurs

L’aprofitament de la llana del país fa anys que travessa una crisi important. Quan s’esquilen les ovelles, el preu de la llana resultant amb prou feines paga la quadrilla que esquila. El 2021, per exemple, a Mallorca, la pagesia no va rebre ni un cèntim per aquest material. Aquesta situació, a part que econòmicament és un greuge per a l’economia agrària, ...

Konrad Schreiber porta a Catalunya un nou paradigma de recuperació dels sòls agrícoles

Malgrat que a Catalunya el seu nom encara és poc conegut entre els ambients dedicats a la producció ecològica, a França el moviment que ha generat s’ha escampat per tot el país. Per Redacció. La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/ O compra’l en ...

La producció d’oli de ginebre

El tradicional oli de ginebre o de càdec ha tingut sempre, i encara té avui dia, moltes aplicacions, tant en productes per a la salut humana com animal. El fet que fos utilitzat com a producte per combatre la ronya de les ovelles en va fer un dels elements més presents del món ramader català. Per Francesc Roma i Casanovas. Imatges ...

Regeneració del sòl amb compost ric en carboni

Hi ha moltes maneres de fer compost; aquí expliquem un experiment sobre regeneració del sòl realitzat durant gairebé tres anys en un hort ecològic, a partir de l’aplicació de compost ric en carboni fet a la pròpia finca i a partir de residus del territori. Per Ander Achotegui Castells. Fundació Emys La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels ...

Encoixinats en cultiu de ceba: plàstic, plàstic biodegradable o paper?

L’ús d’encoixinats en horticultura ecològica és habitual en moltes finques. Si bé el plàstic és el més utilitzat, la seva petjada en el medi obliga a cercar alternatives. En aquest article es detallen les observacions fetes en cultiu de ceba per a calçot comparant tres materials possibles: polietilè, plàstic biodegradable i paper. Per Sílvia Sans i Daniel Fenero. La revista Agrocultura ...