Articles de la revista Agrocultura

Categories: Agrocultura 98, Articles Agrocultura, CULTIUS, Extensius

Els sistemes agroforestals combinats: peça clau de l’agroecologia

Els sistemes agroforestals integren vegetació llenyosa (arbres, arbustos) amb usos agraris (agrícoles i ramaders) en un mateix terreny. Com es fa? Ja hi ha exemples que ens permeten veure com funcionen.

Cobertes vegetals en vinyes de secà. L’experiència a L’Olivera

A la cooperativa L’Olivera, tres experiments han testat i comparat l’efecte de diferents maneigs del sòl amb coberta vegetal i encoixinats. Els resultats no són definitius, però sí que donen pistes de l’interès de cada tipus de gestió. En aquest article, els autors ens expliquen en què han consistit i quines conclusions n’han tret. Text i imatges: Bàrbara Baraibar, Àurea Guiu, ...

L’aglà dolça, la domesticació oblidada

Unes poques alzines produeixen aglans dolces que tradicionalment es menjaven torrades a l’estufa de llenya com si fossin castanyes. Aquest és l’origen de l’expressió ‘fer un pet com una gla’. Creiem que aquests arbres tan especials són el resultat de mil·lennis d’interacció amb l’ésser humà i, per tant, podem parlar del procés de domesticació de l’alzina. Des de fa unes dècades, ...

Pep Bòria: el cultiu ecològic de cereals sense rotacions ni aportacions d’adob

En Pep Bòria és un dels pioners de la producció ecològica de cultiu de cereals i de lleguminoses a Catalunya. Des de la Conca de Barberà, fa anys que treballa per optimitzar un sistema que s’apropi al màxim possible al model de la natura. Per aquest motiu va decidir no incorporar ni adobs ni fertilitzants als camps, i també és per ...

La Lluna i l’olivera

Encara queden pagesos i pageses que es miren la Lluna abans de decidir quin dia esporgaran o llauraran. Aquest astre exerceix una certa influència sobre la Terra, que observem sobretot en les marees. En aquest article, la seva autora ens ajuda a entendre el seu poder i a tenir-lo en compte a l’hora de planificar les feines relacionades amb el cultiu ...

Aptitud de les varietats de blat tou per a l’agricultura ecològica

El cultiu del blat tou en producció ecològica requereix unes atencions que sovint no es contemplen en els sistemes convencionals. Existeix un ventall molt ampli de varietats que es poden sembrar en els dos sistemes de producció, però hi ha un conjunt de característiques que les fan més adaptades al cultiu en producció ecològica. Cal valorar aspectes com la competència amb ...

El renaixement del cànem

Incorporar el cànem en una rotació de cultius extensius és una bona opció per al manteniment de la fertilitat del sòl i per obtenir bons rendiments en el blat. Té una versatilitat enorme i pot ser útil tant per a la indústria tèxtil, la paperera, la farmacèutica, l’automobilística com en el món de la construcció. Els seus requeriments: aigua en els ...

La sorprenent realitat de la rosella, una espècie per al futur

Qui més qui menys ha vist en comerços paquetets etiquetats com a “semillas de amapola”, aquesta flor tan comuna del paisatge mediterrani. Però segons descobrim en aquest article, aquestes llavors no són de rosella sinó de cascall. Per Marc Talavera

Cobertes vegetals i estrès hídric, cal triar?

Estudis i experiències dutes a terme a la zona francesa de la Provença-Alps-Costa Blava ens demostren que és viable implantar cobertes verdes en cultius extensius i en plantes aromàtiques i medicinals, tot i que l’estrès hídric en dificulta la gestió i esmola l’enginy per fer-ho possible. Per Mathieu Marguerie

El fesolet: una lleguminosa d’origen africà introduïda a Europa fa més de dos mil anys

El fesolet és una espècie originària de l’Àfrica, de la regió occidental al sud del Sàhara, i que fou introduïda a Europa fa més de dos mil anys. Al món, actualment es coneixen diverses varietats del fesolet, de les quals a Catalunya sembla que només se’n cultiven dues: la de l’ull negre i la de l’ull roig. Aquestes dues varietats pertanyen ...