Seacure - Horta sobre sòl viu
L’associació L’Era participa del projecte europeu Seacure, finançat en el marc d’Horizon Europe de la convocatòria Soil Missions i coordinat pel Centre Tecnològic Beta-UVic-UCC. El projecte finalitzarà l’any 2028 i compta amb la col·laboració d’entitats, centres i institucions de diferents països europeus.
Què té a veure la contaminació per nutrients amb el mar?
L’objectiu de Seacure és cercar solucions innovadores per a prevenir, reduir i remeiar la contaminació per nutrients al sistema terra-riu-mar a la conca Mediterrània. Els lixiviats que provoca l’activitat agrícola es filtren als aqüífers i arriben als rius i al mar, provocant una contaminació que perjudica la vida marina i té conseqüències importants en el canvi climàtic.
En concret, l’acció dels diferents socis del projecte està encaminada a cercar estratègies per:
- Reduir la contaminació del sòl i potenciar la seva restauració.
- Reduir l’ús de fertilitzants i les pèrdues de nutrients.
- Prevenir, minimitzar i remeiar la contaminació per nutrients d’ecosistemes d’aigua dolça i marins, en sis zones territorials (Mar Menor i Catalunya Central a Espanya, delta del Po i riu Esino a Itàlia, i Axios delta del riu i la plana de Tessàlia a Grècia).
Malgrat que el projecte té uns objectius i un abast molt ambiciosos, la participació de l’associació L’Era es concreta en l’assaig d’una pràctica innovadora: aplicació de grans quantitats de material vegetal lignificat per incrementar la matèria orgànica del sòl, i així millorar la prevenció i la reducció de la pèrdua de nutrients al sòl.
Així doncs, l’horta sobre sòl viu es presenta com una pràctica que pot reduir de manera eficient els lixiviats resultants de la fertilització al camp. De fet, l’associació L’Era va obrir aquesta línia de treball a partir del 2020 i va treballar-hi més intensament entre el 2021 i el 2024 amb el projecte ‘Demostració de la pràctica de l’horta sobre sòl viu a la Catalunya interior“, sota el lideratge del Centre Tecnològic Beta UVic-UCC.
Ara, gràcies a Seacure, els primers resultats es podran confirmar amb assajos que continuen en les mateixes finques, més una de nova que s’ha afegit en aquest període: el Circell, el Jardí de Collbarra, can Poc Oli i les Arnaules. Així és com, fins el 2028, es seguiran aplicant i analitzant tècniques de recuperació de sòls degradats.
Què estem fent?
- La primera tardor s’aplicaran de 100-150 tones/hectàrea de brancam verd estellat (BRF per les sigles en francès) en dos camps, un dels quals més degradat que l’altre.
- S’hi afegirà també gallinassa per a assolir les 170 unitats de nitrogen per hectàrea (kg N/ha) i compensar la possible fam de nitrogen que es pugui generar amb l’aportació del BRF.
- Es realitzaran les aportacions de manera mecànica per tal d’incorporar-ho a la capa superficial del sòl, fins als 10-15 centímetres.
- A la primavera es farà la sembra o plantació, i després de la collita es mesuraran els paràmetres: SOM (matèria orgànica), nitrogen, fòsfor lixiviat, clorofil·la, biomassa, etc…
- Per cada camp estudiat hi haurà una parcel·la testimoni on s’hi faran els tractaments habituals, amb la fertilització habitual i sense aportacions de BRF.
Amb tota aquesta feina feta des del 2021 i la que es farà fins al 2028, ja es disposarà de prou dades per a extraure conclusions significatives dels molts i diversos beneficis de la matèria orgànica al sòl.
Què és l’horta sobre sòl viu?
L’horta sobre sòl viu o HSV vol regenerar els sòls degradats per l’horticultura intensiva mitjançant una disminució del treball del sòl. Això implicarà una millora de la fertilitat del sòl, gràcies a l’increment de l’activitat biològica, de les taxes d’humus i de la millora de l’estabilitat estructural.
En paral·lel, s’espera una millora en la sanitat del cultiu, l’estalvi d’aigua de reg, la disminució o supressió de la fertilització, bones produccions, la fixació de carboni atmosfèric i per tant balanç positiu pel que fa als beneficis ambientals i negatiu quant a la petjada de carboni.
El mètode consisteix en aportar elevades quantitats de restes vegetals lignificades per fer augmentar, en un període de temps breu, entre un i tres anys, el contingut de matèria orgànica del sòl.
Estem intentant substituir la porositat que aconsegueix la maquinària, per una porositat biològica, promoguda pel treball dels cucs de terra i altres organismes de la xarxa tròfica del sòl.
A més, millorarem l’estructura del sòl gràcies a les glomalines que aporten els fongs com a resultat de la degradació de les restes lignificades.
Després de les aportacions inicials, cal seguir alimentant la biologia del sòl i els cultius amb el que s’anomena “la ració del sòl”, a través d’aportacions anuals de restes, però ja a dosis molt més baixes.
L’assaig s’inspira en el mètode desenvolupat a França anomenat Maraîchage Sol Vivant (MSV), que aplega una xarxa de més de 600 entre horticultors i altra pagesia.
DEMOSTRACIÓ DE LA PRÀCTICA DE L’HORTA SOBRE SÒL VIU A LA CATALUNYA INTERIOR
Entre el 2021 i el 2024, l’associació L’Era ha participat del projecte ‘Demostració de la pràctica de l’horta sobre sòl viu a la Catalunya interior‘, encapçalat pel Centre Tecnològic Beta UVic-UCC.
Activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022
Quins són els avantatges de l’horta sobre sòl viu?
Reducció del consum d’energia per a preparar el sòl
Menor erosió del sòl
Reducció de la compactació del sòl
Increment de l’activitat biòtica
Increment de la matèria orgànica i de l’emmagatzematge de carboni (C) al sòl (menys mineralització de C)
Millora de l’estructura del sòl i de la seva capacitat de retenció d’aigua
Hem de tenir en compte que la llaurada té un efecte negatiu sobre els organismes del sòl, ja que modifica les característiques dels seus hàbitats i les relacions tròfiques entre ells
En què consisteix el projecte `Demostració de la pràctica de l’horta sobre sòl viu a la Catalunya interior`?
`Demostració de la pràctica de l’horta sobre sòl viu a la Catalunya interior` és un projecte de recerca impulsat per l’Associació L’Era, que condueix i encapçala el Centre Tecnològic Beta.
S’inspira en la pràctica innovadora d’un moviment francès que aplega uns 400 pagesos i pageses, anomenat Maraîchage Sol Vivant (MSV
El projecte avalua l’efecte de l’addició de materials vegetals amb un alt contingut en lignina en cultius hortícoles (tomàquet, mongeta i moniato) i, de manera complementària, fa un seguiment de finques hortícoles on ja fa un temps que s’ha implementat aquesta pràctica.
Es preveu fer el seguiment durant dues campanyes agrícoles, ajustant les actuacions segons les avaluacions dels resultats parcials.
Què volem aconseguir?
– Demostrar la viabilitat de la implementació de la pràctica HSV en parcel•les demostratives hortícoles a la finca de can Poc Oli (Escola Agrària de Manresa).
– Demostrar l’efectivitat de la pràctica HSV sobre l’estat físic, químic i biològic del sòl en finques hortícoles on aquesta pràctica ja s’ha implementat amb anterioritat.
– Establir una metodologia de referència pel seguiment i futures implementacions de la pràctica HSV en finques hortícoles.
– Determinar la viabilitat econòmica i la petjada de carboni de la pràctica HSV.
– Difondre les principals característiques i avantatges de la pràctica HSV al territori català i fer un recull d’experiències existents.
Quina part del projecte assumeix l’Associació L’Era?
La nostra associació s’ocupa de l’execució correcte de les pràctiques a aplicar perquè, posteriorment, el Centre Tecnològic Beta pugui fer les anàlisis comparatives concloents.
Si vols estar al corrent d’aquest projecte i els seus resultats, si us plau, inscriu-te al butlletí electrònic mensual, amb informació relacionada amb aquesta i altres activitats de l’agricultura del sòl viu.
Les pràctiques previstes es duran a terme en tres finques certificades en producció ecològica:
– finca can Poc Oli de l’Escola Agrària de Manresa
– finca Circell, a Gurb
– finca Jardí de Collbarra, a Sant Llorenç Savall
Conclusions de l'assaig
En aquesta activitat demostrativa, es va poder observar l’efecte positiu de la pràctica HSV sobre la salut del sòl. Principalment, es va demostrar en dues de les tres finques en què es va aplicar:
– un augment en el contingut de matèria orgànica
– un augment de la capacitat de retenció d’aigua
A més, en una de les finques, aquests resultats van anar acompanyats de:
– un increment en l’activitat microbiana,
– major disponibilitat de fòsfor i potassi,
– una aparent major producció del cultiu
– més presència de cucs de terra i de diversitat de microorganismes, tot i que el marge de millora encara és molt gran.
També sembla que les millores aportades pel mètode sobre l’estat del sòl i d’altres aspectes de la seva salut són més difícils d’observar quan ja es parteix de nivells acceptables de matèria orgànica i més o menys bon estat general -com és el cas de can Poc Oli, amb més de 25 anys sota maneig ecològic, amb grans incorporacions de compost, encoixinats orgànics, etc.
Cal tenir en compte que els efectes d’aquesta pràctica s’espera que es puguin observar a llarg termini, entre tres i cinc anys o més després de la seva implementació, i fins a superar el que s’anomena “els anys de misèria”. És el període que passa fins que el sòl no agafa una certa autonomia i la porositat mecànica creada per la maquinària és substituïda per la porositat creada per la biologia.
Si vols, pots estar al corrent d’aquest i d’altres temes similars a través del nostre butlletí mensual. Inscriu-t’hi a través del formulari que trobaràs en aquest enllaç
