En algunes granges franceses, els bovins són emprats per a tracció animal amb arreus i guarniments adaptats a l’evolució de les tasques agronòmiques i silvícoles. Aprofitant una visita a Catalunya com a formador d’un curs de l’Escola Agrària de Manresa, l’especialista francès Pascal Durand ens contextualitza aquesta modalitat i ens parla de com s’ha adaptat al llarg del temps per continuar vigent avui dia.
Text: Pascal Durand. Imatge de Laura Roura.
Les vaques són animals molt complets, en el sentit que ens donen directament
llet i carn, i indirectament ens ajuden a proveir-nos de verdures quan treballem la
terra amb el seu esforç. A més, tampoc podem oblidar la seva ajuda per al transport
de materials com la fusta o el fem.
Però escollir les vaques com a animal per treballar va més enllà de la seva funcionalitat; hi ha persones que hi senten més afinitat i s’hi senten més còmodes que no pas treballant amb els cavalls. De fet, són més plàcides i la relació que s’hi estableix
pot resultar més tranquil·litzadora.
En l’escenari actual, optar per la tracció animal s’ha de contextualitzar. Les condicions socials i econòmiques són molt diferents en relació amb l’època en què treballar amb bestiar era habitual i necessari a les finques agràries. Per començar, l’accés a la terra és cada vegada més complicat, rendibilitzar els equips motoritzats en estructures petites també és difícil, i fins i tot disposar d’aliment per a potents animals de treball pot ser tot un repte.
A més a més, els tractors dels nostres avis no són els mateixos que els actuals, ni els equips de tracció animal d’avui no són necessàriament els mateixos que els del segle XIX. I per acabar-ho d’adobar, el clima està desregulat i és menys predictible… Per a adaptar-se a aquests canvis, han hagut de canviar certes tècniques agrònomes i conseqüentment certes eines.
Paral·lelament, el treball amb animals, inclòs el bestiar boví, ja no forma part del nostre entorn quotidià des de la infància; és una reapropiació de raons i coneixements. Hi ha molt per aprendre, per descobrir i per practicar. D’altra banda, aquesta circumstància deixa la possibilitat de considerar aquesta habilitat i coneixement des d’un nou angle (especialment pel que fa a la relació amb els animals). Ja no és un coneixement i un hàbit indiscutible que es transmet, sinó una decisió considerada després de molta
recerca o reflexió.
Aquest article encara no està disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/96
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
