Articles de la revista Agrocultura

Categories: , , , ,

Recursos públics per a la biodiversitat agrícola

Fa alguns anys que la conservació de les varietats de plantes d’ús agrícola té un cert reconeixement. Dues dècades enrere, quan l’associació L’Era va impulsar el banc de llavors Esporus, la situació era molt més precària. Ara, arreu del territori català diferents associacions treballen en la mateixa línia i també el govern ha posat en marxa eines de protecció com el ...

Els bancs de terres: facilitar l’accés a la terra des del món local

Mentre el sector agrari es va envellint, hi ha gent jove que s’hi voldria sumar però té dificultats per formalitzar arrendaments o altres maneres de vinculació a la terra que no és de propietat. Els bancs de terres són iniciatives normalment impulsades per l’Administració que intenten mediar entre les parts i facilitar el procés. Per Anna Roca, Sònia Callau i Neus ...

L’orenga i el crespinell

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat. Per Lluís Borrell i Marc Talavera. Col·lectiu Eixarcolant i Universitat de Barcelona. @eixarcolant La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions ...

L’editorial del #85. Recarbonitzar el sòl

Fa anys que ens ho diuen i fa anys que no en fem cas. Qui més qui menys contribueix a augmentar els gasos d’efecte hivernacle i al conseqüent canvi climàtic. Agafem el cotxe, fem servir el tractor, utilitzem dades en línia (també gasta energia!) i estem integrats en major o menor grau en la societat del consum. Hi ha qui se ...

L’editorial del #84. De fer i desfer

El Delta del Llobregat és un espai singular de Catalunya. Ho és perquè és un dels territoris més fèrtils del país i ho és també per la terrible pressió que suporta. Ho sap prou bé tota la pagesia que hi treballa. En aquest sentit, Unió de Pagesos —que no oblidem que de moment és el sindicat agrari majoritari— ha fet pública ...

La carn i la llet de bestiar alimentat amb herba tenen més fitonutrients promotors de la salut

En la secció “Amb el peu al tros” del número anterior, fèiem referència a l’article científic “Health-promoting phytonutrients are higher in grass-fed meat and milk”. No ens hem pogut estar d’estirar el fil i aquí us en presentem un breu resum. Per Jaume Brustenga, professor de l’Escola Agrària de Manresa. La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus ...

David Torrelles: “A Espanya i a altres països tenim un problema: la convivència amb el sector convencional”

En David Torrelles té 60 anys i és pagès a Vilanova de Segrià, un poble petit prop de Lleida, on es dedica al cultiu ecològic de fruita dolça. Actualment assumeix la presidència del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, la corporació de dret públic que exerceix el control dels operadors i operadores que produeixen, elaboren o comercialitzen aliments eco a ...

Pep Bòria: el cultiu ecològic de cereals sense rotacions ni aportacions d’adob

En Pep Bòria és un dels pioners de la producció ecològica de cultiu de cereals i de lleguminoses a Catalunya. Des de la Conca de Barberà, fa anys que treballa per optimitzar un sistema que s’apropi al màxim possible al model de la natura. Per aquest motiu va decidir no incorporar ni adobs ni fertilitzants als camps, i també és per ...

La jonça (Cyperus sp.), biologia i mètodes de control

A Catalunya, la jonça és considerada una de les arvenses més problemàtiques per les pèrdues que ocasiona i per la dificultat en controlar-la. Els seus efectes són especialment greus quan afecta conreus d’horta on és capaç, fins i tot, de perforar alguns tipus d’encoixinat. En aquest article, l’autor ens descriu el cicle i les característiques de la planta i també diferents ...

Netegem i conservem les llavors de tomàquet

Ningú no posa en dubte que l’experiència és un grau. El banc de varietats locals d’Esporus ja fa 20 anys que funciona multiplicant i atresorant llavors. Després de tot aquest temps, hem anat millorant les pràctiques, recollint petits grans sabers de les persones que ens han cedit material vegetal i acumulant un bagatge que tenim ganes de compartir. Per Xènia Torras, ...