Text: Redacció. A partir de les conclusions del projecte demostratiu Ecopordemo de l’IRTA i l’empresa Llavora.
La ramaderia ecològica continua afrontant dos moments crítics que condicionen la viabilitat de les poques empreses es llancen a fer porc eco. En un dels darrers estudis demostratius encapçalats per l’IRTA, s’han valorat noves estratègies per evitar els aixafaments dels garrins per part de la truja i també la millora de la supervivència en el procés de deslletament. Entre un i altre poden arribar a sumar un 25% de mortalitat en una granja.
Truja alletant en una granja de producció ecològica | Imatge d’Albert Gurri (IRTA).
Només un 1% de les granges de porc catalanes estan certificades com a ramaderia ecològica. Més enllà d’altres casuístiques, el sector afronta dificultats tècniques que poden frenar l’emprenedoria en aquest sector. Fa anys que es treballa per superar-les. L’IRTA i l’empresa Llavora han fet públics els resultats del segon projecte demostratiu conjunt que ha fet un pas més per superar aquests reptes.
Han abordat dos moments crítics que comprometen la viabilitat de les explotacions porcines ecològiques i que poden causar fins a un 25% de mortalitat. D’una banda, les morts neonatals per aixafament. D’altra banda, les morts o les dificultats de creixement a causa de les diarrees postdeslletament.
El repte és graduar la temperatura del niu per evitar un excés de calor durant l'estiu
En producció convencional, les morts per aixafament s’eviten amb l’ús de la gàbia de maternitat, que separa la mare dels garrins amb uns barrots que permeten l’alletament. Aquesta mesura salva vides però té un costat negatiu. Un dels inconvenients és que la restricció impedeix a la truja mostrar el seu comportament natural abans i després del part i li provoca estrès. En els moments previs, inhibeix l’alliberament d’oxitocina, el part es retarda i també es retarda l’ejecció de calostre.
D’altra banda, restringir el moviment de la truja no és una pràctica que es pugui considerar ètica a raó del malestar que provoca. De fet, una Iniciativa Legislativa Popular ha obligat el Parlament Europeu a proposar l’abandonament de les gàbies en qualsevol sistema productiu per al 2027.
Truja i garrins en una granja de ramaderia ecològica | Imatge d’Albert Gurri (IRTA).
En ramaderia ecològica, aquestes gàbies no es poden utilitzar. La mare pot expressar la seva conducta natural en tot moment, com per exemple la preparació del niu abans de parir. La contrapartida és que incrementa el perill d’aixafaments i la mortalitat neonatal. Per això, el disseny de les instal·lacions pot ser determinant, tant per assegurar el benestar de la mare, com per evitar la mort dels garrins.
La truja prepara el part buscant un espai on fer un niu aïllat i segur. Una vegada el troba, furga, excava i es disposa a construir el niu amb materials que li poden anar bé. Per facilitar aquest patró, és aconsellable que pugui disposar de palla o encenalls. En aquest espai, els garrins podran passar el seu temps quan no estiguin mamant de la truja i és important que s’hi trobin bé i s’hi sentin segurs. Un factor clau perquè això sigui així és la regulació de la temperatura ambient. Durant l’estiu, si és massa elevada i els garrins se sufoquen, sortiran del niu més freqüentment i les possibilitats d’aixafament augmentaran.
Per tant, és útil observar els senyals que donen els animals per entendre si cal emprendre alguna acció. Segons documentació elaborada pel FiBL, la disposició dels garrins en l’espai ens dona pistes importants de la seva percepció de la temperatura (vegeu dibuix). Cal tenir en compte que en les primeres hores de vida sempre s’apilen. A partir d’aquí, el repte és com graduar la temperatura. Els experts apunten a plaques, que podrien irradiar escalfor a l’hivern o romandre fredes a l’estiu.
També és molt important que els garrins identifiquin precoçment aquest espai, i és en aquest sentit en què ha incidit el projecte demostratiu de l’IRTA i Llavora: avaluant la diferència entre l’aprenentatge dirigit de l’ús del niu i l’aprenentatge voluntari. Per fer aquesta avaluació, s’ha confinat un grup de garrins durant trenta minuts al niu, entre alletament i alletament, dins el període de les cinc hores posteriors al part. Un altre grup de la mateixa garrinada es deixava fer al seu aire.
La conclusió és que aquest confinament “té impactes positius i significatius” en paràmetres com la temperatura corporal, que va augmentar una mitjana d’entre 6ºC i 7ºC. El descens sobtat de calor corporal és un dels problemes que pot portar a la mort del garrí i per això aquest increment és un valor vital per a la supervivència.
Els animals confinats en el niu van donar mostres de més benestar, evidenciant els aspectes positius del seu ús
Els animals confinats també van disminuir en vocalitzacions, mostrant més benestar, i van completar més cercles després del confinament. Els cercles són moviments circulars que fa el garrí per orientar-se i trobar més ràpidament les mamelles de la mare. Són un senyal que mostra vitalitat i salut general, i que aporta més garanties de supervivència, ja que permet trobar la font d’aliment més fàcilment. Falta per estudiar, per tant, si aquesta separació podria ser un catalitzador en garrins que mostren baixa vitalitat.
D’altra banda, l’observació de la truja no va evidenciar símptomes d’estrès per separació. El millor moment per apartar-ne els garrins és quan la mare està menjant, per no induir mostres d’agressivitat cap a la persona que està manipulant les cries. Des de l’IRTA adverteixen que cal estar atent perquè no totes les races responen de la mateixa manera i la genètica de cada una d’elles pot marcar diferències de resposta.
Truja i garrins en una granja de ramaderia ecològica | Imatge d’Albert Gurri (IRTA).
La primera valoració de l’impacte d’aquest confinament precoç en el rang de mortalitat és positiu, però falta aplicar-lo a més garrinades per confirmar que les morts disminueixen en relació amb els garrins no confinats.
Per als garrins, passar de l’alletament a l’aliment sòlid és un moment delicat. No és només perquè el seu sistema grastrointestinal s’ha d’adaptar, és també perquè suposa la separació de la mare. En condicions naturals, aquest procés es fa alternant llet materna i ingesta sòlida, mentre que en els sistemes productius, aquest canvi es fa de manera més abrupta.
En producció agrària ecològica, la normativa estableix un mínim de quaranta dies abans de fer aquest pas. En producció convencional, la introducció de l’aliment sòlid sol arribar entre la tercera i la quarta setmana de vida.
El pas d’una dieta a l’altra altera la immunologia del tracte gastrointestinal, la fisiologia i la microbiota. En ocasions, els animals pateixen un creixement inusual del bacteri Escherichia coli al seu intestí prim. La seva proliferació provoca diarrees, mala absorció dels nutrients, creixement dèbil i pot acabar provocant la mort de l’animal.
El xerigot ha demostrat efectes beneficiosos tant pel que fa al creixement, com per a la microbiota intestinal
En producció convencional, l’ús de certs medicaments salva la situació, però en ramaderia ecològica, l’administració d’aquests preparats farmacèutics està prohibida i cal cercar mesures preventives. Una d’elles és l’ús de pinso amb una quantitat reduïda de proteïna bruta. La contrapartida és que pot provocar una frenada en el creixement i per això desperta reticències.
Per compensar-ho, poden afegir-se suplements alimentaris a la dieta i, en aquest sentit, el xerigot ha demostrat efectes beneficiosos tant pel que fa al creixement, com per a la microbiota intestinal. D’altra banda, les primeres proves sobre l’administració d’àcids húmics, a més de xerigot, també donen valors positius pel que fa a la millora del creixement, però cal ampliar la mostra de garrins perquè siguin significatius i concloents.
Altres pràctiques que poden reduir els problemes derivats del procés del deslletament estan vinculats a la gestió de l’espai i la socialització dels garrins. Està demostrat que és beneficiós facilitar el contacte entre diferents garrinades quan tenen entre deu i catorze dies i encara s’alimenten de llet materna. És el que passaria en condicions naturals quan la truja retornés al grup. Els índexs de salut augmenten, es redueixen les mossegades de cua i millora el creixement.
Ara, s’ha volgut comprovar l’efectivitat del desmamat en el propi corral de manteniment. El projecte demostratiu ha mogut la truja d’espai mentre els garrins quedaven al mateix lloc. Les dades no són tampoc concloents però les observacions a la granja Llavora apunten positivament i obre una nova via per explorar amb més profunditat. L’inconvenient és que cal ampliar l’espai disponible dins la granja per poder separar la truja.
En definitiva, el projecte Ecoporcdemo va fer propostes de pràctiques que poden ajudar al descens de la mortalitat neonatal en producció ecològica de porcí, però cal estudiar-les sobre una mostra més gran per poder confirmar la seva incidència positiva i valorar el grau de millora que suposen.
Pots comprar aquest número d’Agrocultura en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/98
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
