Articles de la revista Agrocultura

Categories: Agrocultura 95, Amb el peu al tros, Articles Agrocultura, Peu al tros, Sin categoría

Bancals d'horta regenerativa al jardí comestible Rubió i Tudurí, a Barcelona

Horta regenerativa per a cuines socials

Qui diria mai que al barri de Pedralbes, un dels barris més rics de la ciutat de Barcelona, hi ha un jardí comestible que aplica criteris d’agricultura ecològica i regenerativa i que, a més, alimenta una associació que ajuda a persones sense llar? Parlem del jardí comestible Rubió i Tudurí, que compta amb 1.400 metres cultivables i està impulsat per la ...

Conserves d’aliments: els envinagrats

El coneixement sobre l’elaboració de conserves s’ha traspassat, molt sovint, de viva veu. Entre el veïnatge, entre generacions i també entre amistats s’han fet córrer les receptes i els sistemes que funcionaven millor en l’àmbit domèstic. A vegades, no es coneix bé la importància de seguir tots els processos ni com s’arriben a transformar els aliments. En aquest article, l’autora ens ...

congrés agricultura regenerativa grans corporacions

L’agricultura regenerativa era una bona idea, fins que les corporacions se’n van apoderar

Els darrers anys, l’agroindústria més potent ha vist com el terme d’agricultura regenerativa guanyava simpaties arreu del globus i n’ha volgut treure rèdit maquillant les seves produccions a l’estil més greenwashing possible. Text i Imatges: GRAIN La corporació angloholandesa Unilever és una de les empreses d’aliments més antiga i gran del món. El seu extens imperi es va construir sobre la ...

100 anys d’agricultura biodinàmica: l’evolució d’una revolució agrícola conscient

Aquest 2024 marca un èxit històric per a l’agricultura ecològica amb la celebració del primer centenari de l’agricultura biodinàmica. N’és testimoni el Congrés Agrícola Anual d’Agricultura Biodinàmica, que va reunir prop de 1000 participants de 51 països a Donarch (Suïssa), a la seu de la societat antroposòfica, l’edifici Goetheanum. L’esdeveniment va propiciar un intercanvi profund i divers, que va permetre endinsar-se ...

Varietats locals d’enciam, a examen

Al banc de llavors Esporus, fem assajos de manera continuada per conèixer les varietats que mantenim des de totes les vessants: agronòmica, productiva, econòmica i d’ús. El darrer estiu vam voler fer una comparativa entre diferents enciams de cicle de primavera i estiu: el meravella, el carxofet, el tres ulls i l’orella de ruc. A la comparativa també vam incloure una ...

L’amarant, una coberta verda apta per a un context de sequera

Text: Gemma Comella, a partir del butlletí de La Vache Heureuse. Imatges: cedides per La Vache Heureuse Sabem que una de les premisses en l’agricultura del sòl viu és mantenir el sòl cobert el major temps possible al llarg de l’any. L’estiu és el nostre moment crític de l’any, ja que vivim en una realitat en què no sempre és possible ...

L’aport fertilitzant del sofre

Text: Gemma Comella a partir del butlletí núm. 66 LVH Dream Team ABC. Amb la col·laboració de Neus Vinyals i Josep Ramon Sainz de la Maza El sofre (S) és un element a voltes oblidat a l’hora de fer aportacions fertilitzants al sòl. Per ell mateix no sembla ser considerat un fertilitzant. En canvi, res és més allunyat de la realitat. ...

El “petit cicle de l’aigua”

Text de Gemma Comella a partir de Comprendre les cicles hydrologiques et cultivar l’eau pour restaurar la fécondité des sols et prendre soin du climat, de Jean-Luc Gelabert La manera com treballem i cultivem la terra té una conseqüència directa sobre el que alguns hidròlegs anomenen ‘el petit cicle de l’aigua’. Les precipitacions es nodreixen en més del 50% d’aquest cicle ...

Les vaques al punt de mira

Dins el context actual d’intent de mitigació i adaptació al canvi climàtic, hi ha qui diu que cal eliminar la producció de vacum i tendir a dietes veganes. El motiu d’aquest raonament és que les vaques emeten metà, un gas d’efecte hivernacle. D’altres, opten per potenciar la carn de laboratori. I finalment d’altres, aposten per l’opció de mantenir ramats de vaques ...

Proposta per al control del margall

Text de Neus Vinyals – tècnica de l’Associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics El margall és una de les arvenses que més impacte tenen en la gestió dels nostres cultius. En el número 4 del Butlletí de l’agricultura del sòl viu del mes de setembre de 2023 (i que es pot consultar en aquest enllaç), vam presentar la fitxa del margall ...