Articles de la revista Agrocultura

Categories: Agrocultura, Agrocultura núm. 101, Articles Agrocultura, CULTIUS, Extensius, Ramaderia

La Ginebreda: agroecologia amb ovelles i cultius al Moianès

La Ginebreda, a Castellterçol, és un exemple d’agroecologia amb ovelles, cultius i pastures en equilibri, afrontant fins i tot l’arribada del llop.

L’arç groc: nou cultiu resilient i nutritiu als Pirineus

L’arç groc (Hippophae rhamnoides) arriba als Pirineus: un cultiu innovador, nutritiu i resistent que diversifica l’agricultura de muntanya.

Olivares Vivos: biodiversitat i rendibilitat a l’olivar

Olivares Vivos demostra que recuperar biodiversitat en l’olivar millora el sòl, redueix costos i crea OOVE certificats amb més rendibilitat i mercat.

El nitrogen es dispara!

Els fertilitzants nitrogenats tenen un 15% de responsabilitat de l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle atribuïts a l'agricultura. La Unió Europea preveu taxar-los a partir del 2026, cosa que n'augmentarà el preu significativament. La situació dona una oportunitat per a la revalorització de l'ús de lleguminoses per a la recuperació de la fertilitat agrícola.

Descobrint el potencial dels fruits silvestres

Els fruits silvestres forestals tenen un potencial alimentari que fins ara s'havia ignorat. Pinyes, aranyons, cireres d'arboç, aglans i grataculs són els que el projecte Plantes Oblidades ha escollit per explorat la seva potencialitat. N'han sortit productes com iogurts, bombons, quètxup, gelat i vinagreta, per dir-ne alguns exemples.

Producció de flor tallada ecològica i local. Vidalba. Imatge de Neus Solà

Rams de flors ecològiques i locals

La flor ecològica tallada intenta fer-se un lloc enmig d'un mercat inundat per flor importada de països tropicals amb els quals cada vegada és més difícil competir. L'impacte ambiental d'aquest cultiu local i eco pot ser de 10 vegades menor

Tallant la vegetació silvestre d'un marge

La gestió òptima dels marges dels cultius

Totes les finques ecològiques tenen marges que les separen d’altres finques, infraestructures i també entre parcel·les. Són conegudes i demostrades les funcions ecosistèmiques que compleixen. Ara bé, no sempre sabem com podem gestionar un marge de la millor manera possible perquè aquestes funcions arribin al seu màxim.

L’agricultura regenerativa podria produir la mateixa quantitat d’aliments que la convencional i, a la llarga, amb un cost econòmic igual o menor

L'agricultura regenerativa podria produir la mateixa quantitat d'aliments que la convencional i, a la llarga, amb un cost econòmic igual o menor. Són les primeres conclusions del projecte Regenera.cat que compara produccions en horta, vinya, boví de llet i fructicultura.

Els sistemes agroforestals combinats: peça clau de l’agroecologia

Els sistemes agroforestals integren vegetació llenyosa (arbres, arbustos) amb usos agraris (agrícoles i ramaders) en un mateix terreny. Com es fa? Ja hi ha exemples que ens permeten veure com funcionen.

Cobertes vegetals i encoixinats en una vinya integrada en un espai forestal

Les cobertes vegetals i els encoixinats són recursos que poden ajudar les vinyes en temps de secada. Però és important saber gestionar-les bé. A Abadal, ens expliquen les proves que estan fent per optimitzar-ne l'ús, i els resultats que estan obtenint.