Articles de la revista Agrocultura

Les anàlisis de saba: seguiment de l’estat nutricional de les plantes

Com aquell qui mira es controla els nivells de colesterol en una anàlisi de sang, ara hi ha la possibilitat d’avaluar els elements nutritius amb què compta una planta. Ens en van parlar tècnics i tècniques de l’ADV Ecològica de Ponent i el tècnic Albert Lacunza en una jornada del Pla Anual de Transferència Tecnològica que resumim aquí. Redacció «Qualsevol plaga ...

Sobre el sofre i la seva versatilitat

Els dos grans minerals usats en agricultura ecològica són el coure i el sofre. Molt se’n parla, de la insubstituïbilitat del coure i de la seva acció de cremat dels embrions de les espores dels fongs que afecten les plantes; una acció preventiva prou segura però amb l’enorme problema que el coure no es degrada en ser un metall pesant. Tanmateix, ...

Lo Vilot, cervesa eco amb llúpol, ordi i llevats de producció pròpia

Lo Vilot és una cerveseria excepcional en molts sentits. Arribem a Almacelles, al Segrià, i la Quiònia Pujol ens introdueix a un projecte que durant els últims vuit anys ha anat creixent amb molta cura, molta dedicació i, sobretot, molta consciència. Ens explica que la convicció de cuinar amb productes ecològics els va empènyer a produir-los, ja que no en trobaven ...

El panisset, un gran desconegut

El panisset és un cereal d’estiu que necessita poca aigua i aguanta bé la sequera. A més d’aquests dos avantatges, és interessant perquè permet tenir el sòl cobert, evitant l’erosió que poden provocar els xàfecs d’estiu, i es pot aprofitar de diferents maneres. Una d’aquestes és entrant-hi el bestiar, una altra dallant per ensitjar o per a farratge. I finalment, també ...

Editorial #87 Agroecologia per transformar-se

El pròxim mes de maig, el sector agroalimentari ecològic català se cita en el que serà el seu II Congrés. El primer va tenir lloc el 2005 a Mollerussa i va posar sobre la taula els principals reptes de futur a afrontar. Després de tants anys, d’uns quants simposis tècnics entremig, d’un augment significatiu de persones operadores en el sector, de ...

La margaridoia i la salicòrnia

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat. Text i imatges: Marc Talavera Roma, Col·lectiu Eixarcolant, Universitat de Barcelona.Lluís Borrell, Ildefons baig Pagès. Col·lectiu Eixarcolant. Eixarcolant.cat @eixarcolant LA MARGARIDOIANom científic: ...

L’hort i el seu ecosistema a la primavera

Un cop conclosa la temporada d’hivern, havent recollit les darreres remolatxes, pastanagues, raves, naps, cols, bròquils i coliflors i havent deixat espigar les millors plantes per a la producció de llavors, el primer que fem és triturar i incorporar al sòl les tiges, arrels i restes vegetals, romanalles d’aquestes darreres hortalisses. Prèviament, haurem planificat la col·locació de cada una de les ...

L’aglà dolça, la domesticació oblidada

Unes poques alzines produeixen aglans dolces que tradicionalment es menjaven torrades a l’estufa de llenya com si fossin castanyes. Aquest és l’origen de l’expressió ‘fer un pet com una gla’. Creiem que aquests arbres tan especials són el resultat de mil·lennis d’interacció amb l’ésser humà i, per tant, podem parlar del procés de domesticació de l’alzina. Des de fa unes dècades, ...

El mètode JADAM: una nova mirada cap als microorganismes

No hi ha una única manera de practicar una agricultura respectuosa amb el medi i lliure de productes químics de síntesi. Des de la normativa europea ecològica, a l’agricultura regenerativa, biodinàmica i d’altres, arreu del món van sorgint mètodes que contribueixen a augmentar l’autonomia de la pagesia i a fer una agricultura més en sintonia amb els cicles naturals. En aquest ...

La conservació de la biodiversitat agrària a les Illes Balears

Abordar l’estat de conservació de les varietats locals a les Balears demanaria aproximar-nos en profunditat a la situació d’aquestes illa per illa perquè, històricament, ha estat molt asimètrica. Com ho és, per illes, el risc d’erosió genètica a la qual continuen sotmeses massa varietats. Tot i això, d’un temps ençà s’ha anat construint una etapa compartida i prometedora per assolir diversos ...