Articles de la revista Agrocultura

Categories: ADVENTÍCIES, Articles Agrocultura

Fes una diagnosi del potencial redox del teu sòl

Text de Gemma Comella Si un cultiu creix malament, amb carències i dificultats per trobar els nutrients que li calen, sempre hi haurà una altra planta espontània que ocuparà el seu lloc i la perjudicarà. És per això que tenir un sòl estructurat i equilibrat en nutrients és una solució al desherbatge. En aquesta entrada, veurem com el treball de Gerard ...

Lactofermentats d’òrgans subterranis comestibles

La lactofermentació és una tècnica ancestral que serveix per conservar de manera fàcil i econòmica diferents aliments, aconseguint que mantinguin –i fins i tot, sovint, millorin– els nivells de nutrients i de vitamines. Text i imatges: Lluís Borrell. Col·lectiu Eixarcolant. Eixarcolant.cat @eixarcolant La tècnica per aconseguir una lactofermentació és simple: deixar fermentar els aliments en una maceració de sal o salmorra ...

Salsafí francès o salsifí?

El salsafí francès i el salsafí són dues plantes diferents que sovint es confonen. El salsafí francès també rep el nom comú d’escurçonera i el seu nom llatí és Scorzonera hispanica L. La pell de la seva arrel és negra i la flor de color groc. Ara s’està posant de moda a l’alta cuina com a potenciador del gust i element ...

Òrgans subterranis comestibles

Moltes arrels han estat aliment per als humans des de molt antic, atès que contenen proteïnes, vitamines, sals minerals, fibra i glúcids (generalment midó o inulina -a les asteràcies i a vegades sucres simples). Per Lluís Borrell. Col·lectiu Eixarcolant. Cal fer la collita de les arrels en el període de repòs de les plantes. En aquell moment seran més grosses i ...

L’amargot

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat. Text i imatges: Marc Talavera Roma, Col·lectiu Eixarcolant, Universitat de Barcelona.Lluís Borrell. Col·lectiu Eixarcolant. Eixarcolant.cat @eixarcolant Nom científic: Urospermum dalechmpii (família compostes)Noms ...

La margaridoia i la salicòrnia

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat. Text i imatges: Marc Talavera Roma, Col·lectiu Eixarcolant, Universitat de Barcelona.Lluís Borrell, Ildefons baig Pagès. Col·lectiu Eixarcolant. Eixarcolant.cat @eixarcolant LA MARGARIDOIANom científic: ...

La dent de lleó i la xicoia

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat. Per Lluís Borrell i Marc Talavera. Col·lectiu Eixarcolant i Universitat de Barcelona. @eixarcolant LA DENT DE LLEÓ Nom científic: Taraxacum officinale (família ...

L’orenga i el crespinell

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat. Per Lluís Borrell i Marc Talavera. Col·lectiu Eixarcolant i Universitat de Barcelona. @eixarcolant La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions ...

La jonça (Cyperus sp.), biologia i mètodes de control

A Catalunya, la jonça és considerada una de les arvenses més problemàtiques per les pèrdues que ocasiona i per la dificultat en controlar-la. Els seus efectes són especialment greus quan afecta conreus d’horta on és capaç, fins i tot, de perforar alguns tipus d’encoixinat. En aquest article, l’autor ens descriu el cicle i les característiques de la planta i també diferents ...

El fonoll marí i la jonça o pa de pastor

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat. Per Marc Talavera Roma i Lluís Borrell. Col·lectiu Eixarcolant. Universitat de Barcelona. eixarcolant.cat, @eixarcolant La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les ...