Articles de la revista Agrocultura

Pastoralisme i ramaderia extensiva, un llegat a preservar

La reducció de la ingesta de carn en les dietes dels països més rics i la preservació de pràctiques de ramaderia extensiva respectuoses amb l’entorn són dos aspectes que poden ajudar a disminuir l’impacte del canvi climàtic. En aquest article, l’autor ens descobreix el paper fonamental de les pastures com a embornal de carboni i ens aclareix quin rol juga el ...

Mateo, el gautxo de la cabra catalana

En Mateo Carrocio és conegut pels voltants de Vilanova de Meià com el Gaucho. D’origen uruguaià, és el pastor que s’ocupa del ramat de cabra catalana que Cultures Trobades preserva en aquest poble lleidatà. La Marta Torrent ha estat parlant amb ell de la seva feina, de com va arribar on és ara i també del recorregut d’aquesta raça buscant reconeixement ...

El fonoll marí i la jonça o pa de pastor

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat. Per Marc Talavera Roma i Lluís Borrell. Col·lectiu Eixarcolant. Universitat de Barcelona. eixarcolant.cat, @eixarcolant  La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les ...

El Solsonès recupera la vinya en producció ecològica

El canvi climàtic està fomentant que les produccions vitivinícoles explorin comarques més septentrionals i a més altitud de Catalunya. El Solsonès és una d’elles. S’hi van obrint pas cellers petits que cerquen varietats adaptades a la zona i que aposten per la producció ecològica i biodinàmica. Per Anna Pujol Navarro La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus ...

Les interioritats de la flexibilització de les normes d’higiene per a l’elaboració d’aliments d’origen animal

Durant anys, els petits obradors i els artesans alimentaris han estat reclamant la flexibilització de les mesures d’higiene que se’ls exigien. El reglament europeu deixava marge als diferents estats per adaptar-lo a conveniència, però aquest emmotllament no va arribar a l’Estat espanyol fins a finals de l’any 2020. En aquest article, l’autora ens explica quines aspiracions del sector s’han vist acomplertes ...

De natura, de pastures i de ramat. L’editorial del #83

Algú dirà que ja era d’imaginar, que ja s’intuïa, que és lògic, que és evident… Però no vivim en el món de la intuïció ni en un món on la ciència es faci només al servei de la gent. Per això és tan important cada vegada que un estudi científic, publicat en una revista científica, avala tesis que sustenten una producció ...

Francesc Font: “El que vaig veure a Austràlia i als Estats Units és que també es pot viure de finques petites”

En Francesc Font és un dels tècnics agraris que més ha contribuït a fer conèixer i a estendre l’agricultura regenerativa a Catalunya i també a les Illes Balears. Va partir de la seva experiència a la finca familiar de Peralada, a l’Empordà, va crear un projecte modèlic a Menorca, i va estar tres mesos a Austràlia -amb la seva parella i ...

Renovables sí, però no així

És inqüestionable: deixar enrere l’actual model energètic fòssil i nuclear és molt urgent. L’emergència climàtica ens esperona a fer-ho. Ja fa temps que ho fa. En aquest article d’opinió, les autores ens parlen no només de sobirania energètica, sinó també de la seva relació amb la sobirania alimentària. Perquè no es tracta només de fer el pas cap a un model ...

Carbasses: tan boniques i tan complicades…

Ningú no posa en dubte que l’experiència és un grau. El banc de varietats locals d’Esporus ja fa 20 anys que funciona multiplicant i atresorant llavors. Després de tot aquest temps, hem anat millorant les pràctiques, recollint petits grans sabers de les persones que ens han cedit material vegetal i acumulant un bagatge que tenim ganes de compartir. Text i imatges: ...

Organitzar i dinamitzar un banc de llavors

El banc de llavors de Roda de Ter és una associació que s’organitza a partir del voluntariat de socis i sòcies i que és una mostra del que es pot fer gràcies a la participació social. Cada any organitzen la diada Tasta la llavor per donar a conèixer les varietats locals que custodien i a més a més fan planter cada ...