L’Institut Les Garberes, a Castellar del Vallès, està plenament compromès en una formació conscient de la necessitat d’adaptació que requereix el canvi climàtic. En aquesta línia, i en el vessant dels cicles formatius que abasten els temes de jardineria i gestió d’espais verds, han creat una sèrie d’enjardinaments de demostració i experimentació realitzats exclusivament amb plantes amb requeriments hídrics i de conservació molt baixos.
Text i imatges: Sergi Massanés, Berta Tasias, professors de l’Institut de Jardineria i Agricultura Les Garberes.
Al nostre territori, i fins i tot a Europa, els exemples d’enjardinaments amb plantes amb molt poca necessitat d’aigua i pocs requeriments de conservació són molt escassos, tot i la situació d’emergència climàtica en què ens trobem i l’accelerada variació de les condicions climàtiques del nostre entorn immediat.
És per això que a l’Institut Les Garberes de Castellar del Vallès, on s’imparteix formació relacionada amb jardineria, considerem fonamental disposar en el nostre centre d’espais enjardinats amb aquesta tècnica i filosofia. Aquests enjardinaments tenen una funció ornamental, educativa, de foment de la biodiversitat, demostrativa i d’experimentació.
Concretament, estem fent implantacions de plantes vivaces, arbustives, només aportant un reg d’implantació –en el moment que es planten– amb la idea d’anar identificant i seleccionant espècies que resisteixin, a la zona del Vallès, només amb l’aigua de pluja.
La idea és generar un catàleg de plantes que es desenvolupin amb el mínims requeriments d’aigua de reg –només pluviometria– i de conservació a la zona de Castellar del Vallès i que sigui extrapolable a altres zones amb condicions edafoclimàtiques similars. Aquestes són, a grans trets, un sòl argilocalcari molt compactat i uns períodes de sequera superiors als quatre mesos.
Les plantes adaptades a ambients àrids acostumen a tenir mecanismes per sobreviure a llargs períodes de sequera, per exemple fulles esclerofil·les, és a dir, reduïdes i endurides amb estomes al revers per evitar l’exposició al sòl; fulles piloses per evitar l’evaporació d’aigua (espècies del gènere Cistus, Phlomis,…), colors de fullatge clars per reflectir la llum (com Santolina sp. o Senecio vira vira), doble sistema radicular (un superficial i un altre més profund), etc.
Els coneixements obtinguts d’aquesta experiència volen ser una font de dades de referència per al sector, de cara a la realització i manteniment d’enjardinaments amb baixos requeriments hídrics i de conservació.
El curs 20-21 vam executar l’enjardinament d’una superfície de 60 metres quadrats amb aquestes premisses. L’objectiu és obtenir un espai harmònic en què es vagin succeint floracions al màxim de temps possible. Tot i que durant l’any hi ha plantes amb flor, el període de màxima esplendor d’aquest jardí és entre els mesos de març i juny.
La selecció d’espècies la vam fer tenint en compte l’origen biogeogràfic de les plantes i que, pels hàbitats on es desenvolupen, estiguin adaptades a climes amb períodes de dèficit hídric superiors a quatre mesos. Altres criteris de selecció que vam tenir en compte van ser el valor ornamental i la singularitat i interès tant des del punt de vista estètic com d’afavoriment de la biodiversitat. Per aquest motiu podem trobar espècies de diversos orígens, des del (…)
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
