La silvopastura sostenible

El projecte SILVODIVERS té com a objectiu poder explicar l’estat actual de la silvopastura a Catalunya des d’una visió etnoecològica i interdisciplinària. Així com també promoure i generar materials per transferir a la societat com dur a terme una silvopastura sostenible. 

El nostre enfoc implica la interacció entre els agents implicats en la silvopastura i  mostra resultats i mirades de diferents disciplines (propietat, gestió, ramaderia, investigació i associacions sense ànim de lucre) de l’estat de la silvopastura i les seves necessitats actuals. 

Sempre que ha estat possible, hem tingut en compte la perspectiva de gènere, en concret en la dimensió d’anàlisi de dades i disseny de la metodologia en la dimensió de la igualtat entre el sexe masculí i el femení. 

En aquest context, entenem que la silvopastura és una eina clau per a la gestió dels  boscos mediterranis, a través de la pastura del sotabosc per part dels ramats en extensiu, ja sigui amb caps de cabres, ovelles, cavalls, vaques i fins i tot, rucs. La silvopastura forma part de l’eix vertebrador de la pagesia, i esdevé una estratègia clau per tirar endavant un sector econòmic que cal preservar.

D’altra banda, la pastura, si es realitza amb la pressió adequada, pot ser una eina de gestió forestal ideal per a la conservació de la biodiversitat dels boscos i la prevenció d’incendis. Són ja diversos els primers treballs que integren la silvopastura, és a dir, l’ús de la ramaderia extensiva combinada amb la gestió forestal per a garantir una correcta prevenció d’incendis, de forma respectuosa per a l’entorn i més sostenible econòmicament per als ramaders i ramaderes i els propietaris forestals.

Des del projecte Silvodivers creiem que la silvopastura és i hauria de ser sempre una eina sostenible, cercant l’equilibri entre la prevenció dels incendis forestals (donada la situació d’emergència climàtica que estem patint en els ecosistemes mediterranis), la conservació de la biodiversitat i la sostenibilitat econòmica dels pastors i pastores.

Actualment la silvopastura sostenible pot aportar en:

a) recuperar el sector primari, especialment entre els joves.

b) garantir la qualitat de la ramaderia, disposant de productes de proximitat.

c) millorar l’alimentació (carn, llet, formatges).

d) disminuir el risc d’incendis forestals.

e) mantenir la biodiversitat de la flora i la fauna.

f) al no utilitzar-se combustibles fòssils, és una eina de gestió que no genera emissions de diòxid de carboni, a diferència dels treballs mecànics.

Per tant, cal potenciar la silvopastura de forma estratègica en un futur, a través del treball en xarxa per part de totes les parts implicades, com són els propis pastors i pastores, la ciència, l’administració, la propietat forestal i les associacions mediambientals.

TERMÒMETRE DE LA SILVOPASTURA

Per tal d’avaluar quin és l’estat de la silvopastura a Catalunya, s’ha dut a terme una diagnosi a través d’un cens d’aquestes activitats i posteriorment, entrevistes personals i etnoecològiques a 30 pastors i pastores.

Les principals conclusions de la diagnosi, consultable íntegrament al web del projecte (https://silvodivers.creaf.cat/ ), són les següents:

• S’han detectat un total de 132 activitats de silvopastura a Catalunya, i la majoria passen més del 50% del temps en zones de matollars o boscos, que representen entre el 25 i el 75% de la superfície total pasturada. El número de caps de bestiar és força variable, i predominen els ramats entre 25 i 200 caps. La major part de l’aprofitament dels ramats és per carn. El 56,7% tenen ramats d’un sol tipus d’animal (vaques, ovelles, cabres, cavalls o rucs) i el més utilitzat és el ramat de cabres, mentre que un 43,3% tenen ramats mixts, predominantment de cabres i ovelles.
• Bona part dels pastors i pastores entrevistats tenen més de 40 anys, i 50% fa menys de 10 anys que exerceixen de pastor/a. El 90% de les persones entrevistades tenen el ramat de la seva propietat.
• D’altra banda, el tipus de pastura dirigida assoleix gairebé el 50% dels ramats, mentre que només un 16,67% fan pastura lliure. Un percentatge similar disposa de tancats amb pastor elèctric i un altre tant, realitza pastura mixta amb tancats i dirigida, de forma combinada.
• Pel que fa a l’alimentació, cal indicar que tots els tipus de ramats reben menjar complementari, en un 19% les cabres, un 16% les ovelles, un 7% les vaques i un 1% els cavalls. Així, el 46,2% d’aquest menjar complementari és cultivat pròpiament pels pastors i pastores.
• Quan s’analitzen les dades per sexe, les dones pastores entrevistades han començat la seva activitat des de fa uns 20 anys i n’hi ha gairebé el doble que fa entre 11 i 20 anys que són pastores respecte a les que són de recent incorporació dels darrers cinc anys. Així doncs, tots els qui fa més de 21 anys que són pastors són homes. A més, les pastores tendeixen a treballar més en grup.

(…)

Aquest article encara no està disponible al nostre web.

Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/98

O bé en format paper a la nostra botiga en línia