Text i imatges: Xènia Torras, banc de llavors Esporus
La pagesia juga un paper fonamental en la conservació de les varietats locals, essent un dels pilars de la biodiversitat agrícola. Un exemple d’aquesta tasca és el pebrot de fregir, una varietat tradicional conservada al Mas Bellatriu, a Argentona, al Maresme. Aquest pebrot, amb més de 50 anys d’història, va arribar al banc de llavors Esporus de la mà de Joan Bellatriu, que l’ha conservat generació rere generació, tot i que no és una varietat estesa a la zona.
El pebrot de fregir es caracteritza per la seva mida petita-mitjana, amb un diàmetre d’uns quatre centímetres i una longitud de 10-13 centímetres. De forma cònica i amb una pell fina, és ideal per a fregir quan es cull verd. En Joan Bellatriu explica que, gràcies a la seva alta productivitat, sovint no ets a temps a collir-lo tot en verd, així que també es cullen quan es tornen vermells, aportant un toc de color a la seva parada del mercat.
Un dels trets que distingeixen aquest pebrot és la seva resistència. Tot i que la seva mida és més petita que la d’altres pebrots italians, té la carn més gruixuda i és més resistent. Això el fa ideal per al cultiu, ja que ofereix un millor rendiment en condicions difícils. A més, aquest pebrot és més gustós que els pebrots comercials, fet que el converteix en una varietat de qualitat superior.
El pebrot de fregir es sembra al febrer posant una grana per tac. Al cap de quatre o cinc setmanes es comença a plantar a l’hort i es pot continuar plantant fins a mitjans de maig en climes temperats. Es cullen des de mitjans de juliol fins a l’octubre o fins que el mata el fred, depenent de la zona. Com d’altres pebrots, es recomana un marc de plantació de 40 x 50 centímetres, aportar suficient reg i una bona fertilització de base.
Conrear varietats locals com el pebrot de fregir és un acte de resistència a la pèrdua de biodiversitat i una manera de garantir que el sabor de la terra perduri en el temps. Amb el seu cultiu, podem assegurar-nos que la riquesa agrícola de les nostres terres sigui transmesa a les futures generacions.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
