Text i imatges: Redacció
Pati Homs, sòcia de la Cooperativa Agroecològica L’Aresta i actualment treballant a la Universitat de Barcelona, signa l’informe La sostenibilitat del cooperativisme agroecològic elaborat entre 2022 i 2023 i presentat públicament la darrera tardor.
L’estudi és una continuïtat del que es va redactar el 2017, on es plantejava un salt d’escala dels grups de consum i el replantejament d’aquestes estructures per millorar, entre altres qüestions, la sostenibilitat de les productores. L’anàlisi revela nous reptes, com per exemple el de la viabilitat econòmica dels nous supermercats cooperatius.
Aquesta tardor heu presentat l’informe La sostenibilitat del cooperativisme agroecològic: dels grups de consum als supermercats cooperatius. Quin era l’interès de fer aquest informe?
El 2016, des de la Cooperativa Agroecològica L’Aresta, vam presentar un primer informe on parlàvem de la necessitat de repensar el model més estès d’aprovisionament agroecològic basat en la relació directa entre productores i consumidores organitzades en grups de consum i cooperatives de consum de mida petita i entendre el paper que té l’escala en la sostenibilitat d’aquest model. El 2022 volíem veure quins canvis s’havien produït en els col·lectius que havien apostat per al creixement.
Aquell primer informe va ser un revulsiu per al sector. Per què?
Vam fer un recull de pràctiques i models de les cooperatives i grups de consum, i vam veure que el fet que fossin petits afectava la sostenibilitat dels mateixos grups, i també a la sostenibilitat de les productores. Això va obrir debats sobre la idoneïtat o no d’un canvi d’escala i ens vam començar a qüestionar pràctiques que estaven molt establertes, com la manera d’entendre l’autogestió, la relació directa amb les productores i el rebuig a la participació d’intermediàries en els sistemes d’aprovisionament.
Vam veure que potser podíem repensar i flexibilitzar aquests condicionants i algunes cooperatives ho van fer en el marc d’una aposta per créixer, millorar la diversitat socioeconòmica de les sòcies, flexibilitzar les formes de participació i millorar la sostenibilitat de les productores, entre altres coses. Van aparèixer noves estructures que van apostar pel creixement amb diferents fórmules jurídiques com cooperatives de consum, de treball, integrals i en el que en alguns casos s’han anomenat els supermercats cooperatius.
Quins són els reptes d’aquests diferents models de consum organitzat?
Alguns són els mateixos que vam detallar en el primer informe, com l’homogeneïtat de les sòcies d’aquests col·lectius en termes de capital social, cultural, econòmic…, I això es veia molt clar en els petits grups de consum, però en els supermercats cooperatius segueix havent-hi aquesta falta de diversitat.
Un altre repte compartit pels diferents models seria la falta de democratització de les cures i la divisió del treball amb una perspectiva feminista. És un repte que seguim portant a la motxilla.
I algun de nou?
Un dels nous reptes és la viabilitat econòmica dels projectes que han canviat d’escala. A més, molts d’aquests projectes han hagut de teixir certes aliances amb l’administració pública en base a subvencions o (…)
Aquest article encara no està disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/98
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
