Text i imatges: César Gutiérrez i Perarnau.
Descobreix el vocabulari tradicional de l’horta, l’aviram i els fruiters en català. Paraules vives que preserven la memòria pagesa i la cultura agrària.
Hem observat que, per manca d’arrelament o de tradició familiar, molts hortolans no coneixen el vocabulari genuí. Ja sigui per la pressió de les xarxes socials o de l’entorn, recorren a paraules foranes a la nostra llengua, o bé han d’utilitzar perífrasis per poder anomenar els objectes o les accions entorn de l’hort, l’aviram o els fruiters.
L’objectiu d’aquest article és difondre el vocabulari tradicional i evitar que desaparegui de la parla o, fins i tot, de la llengua.
Si em permeteu, un dels aspectes més interessants d’aquest recull de paraules que presentem és que és un vocabulari encara viu, és a dir, tots els mots que hi hem aplegat són utilitzats habitualment o bé els hem recollit en converses amb pagesos, altres hortolans… especialment en l’entorn lingüístic del català oriental (bàsicament, comarques barcelonines i gironines), encara que la major part del vocabulari és extensible a la totalitat del país.
L’extensió del contingut fa que el presentem en diversos números de la revista. Si us plau, feu-lo córrer entre els hortolans que conegueu! Volem que la informació arribi arreu i que els mots es facin servir i continuïn vius en la parla… i en els horts!
Canya o bastó badat d’un extrem, de manera que hi resti un encaix amb el qual poder abastar fruites madures situades a la part superior dels arbres.
Arbre -o altres vegetals- que puja ben dret, sense tortes ni gaire nodositats ni brancatge lateral.
En qualsevol arbre de cultiu, rebrots poc o molt nombrosos que neixen d’un sol punt, generalment indesitjables per tal com apareixen en zones on no interessa potenciar el creixement.
Observacions: Denominació aplicable tant a la base de l’arbre com al tronc o a les branques
Denominacions a bandejar: «Txupons», per influència del castellà
Sarment de vinya un cop podat
Observacions: A manca d’un mot específic (és el cas?), aquest podria utilitzar-se per a les restes de poda dels fruiters
Moment en què un fruit, una hortalissa comença a adquirir la coloració característica de la maduresa.
Agraïments: A Anna Ayala, per la revisió i les aportacions de millora, i, especialment, a tots els informants i hortolans que ens enriqueixen amb aquests mots i que contribueixen a mantenir-los vius.
Aquest article és un extret de l’especial hort dins la secció «Mots mig perduts» que es va publicar a la revista La Sitja del Llop -revista de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny- número 58, apareguda el juliol de 2025. La secció “Mots mig perduts” aplega paraules poc conegudes o poc utilitzades que han estat recollides en converses amb informants locals de la rodalia del Montseny o del Montnegre.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
