A Son Vell, Mallorca, en Toni Sureda i la seva família porten la finca amb cultius d’horta, fruiters, vinya, cereals, pastures i un ramat de xais. És un bon exemple de les explotacions agràries tradicionals, on es feia una mica de tot i, a més sota criteris de producció ecològica. En aquesta entrevista, en Toni ens parla de les varietats tradicionals que cultiven i comercialitzen directament, de les ampolles de vi que conserven enterrades a terra, de com van fer el pas de producció convencional a ecològica i de com sent l’ofici i mira cap al futur.
Text i Imatges: Miquel Serra. Tècnic assessor d’APAEMA, Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca
«En Toni ha anat a cercar un sac de ciment,ara torna», me diu un picapedrer que atarraca una paret. Son pare, de 91 anys, compareix de per darrere amb una pala a una mà i el gaiato a l’altra, desant coses. M’envolta una guarda de cans amistosos i els hi diu que me deixin fer,després els hi crida. Esper un poc més, observ les plantes de cascall florides, la prunera vella amb vencisos* de corda de bala per arreglar* pollastres i gallines velles, la vinya jove, el cel encapotat. Ningú diria que aquesta finca, sense artificis ni dissimul de les tasques més prosaiques,rep visites contínues de clients i gent variada. Arriba en Toni, finalment; veu la gravadora i arrufa el nas: “amb això no pots dir no ho he dit”.
Plourà? No.
Mala barraca.
Quatre gotes, diuen. Mos plourà tard. Si fes vint litres, per arbres bons serien, el problema és que abaix és ben eixut, la saó l’ha de fer al novembre, desembre, i no va caure ni gota. Pel cereal, sí, però és tard.
Aquesta finca és un exemple d’explotació familiar, ho tocau tot, conta-mos.
En conjunt són unes cent hectàrees i feim de tot. Hi ha trenta hectàrees de blat xeixa i florencio, que s’ho enduen dos productors de farina per a consum humà; ordi mallorquí i civada mallorquina per a pastura i ressembrar, i també en venem un poc. De cada vegada feim més ordi perquè fa més menjar que la civada, els bruiols* fan bon aliment amb poca feina. La civada crec que no aguanta tan bé aquest canvi de clima com l’ordi. Noltros sembram en haver passat la Mare de Déu d’agost per pastura de les ovelles, i la resta, depèn, però per Nadal ha de ser nat. Ara la tendència és que dins setembre te fa una ploguda i pus* fins gairebé acabar l’any, i anam aguantant així com podem.
(…)
Aquest article encara no està disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/96
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
