Les pluges erràtiques i els períodes de sequera fan que s’estiguin buscant alternatives al cultiu de blat de moro per a farratge de vaques de llet. El sorgo és un cultiu polivalent que pot aprofitar-se com a farratge i com a pastura i, de fet, ja fa molts anys que s’utilitza en algunes comarques de Catalunya, sigui amb reg o sense. És menys exigent en aigua i fertilització, tot i que no està al nivell del panís quant a característiques per a l’alimentació animal. Conèixer les varietats i escollir-les en funció del que més ens interessi obtenir, i també el millor moment de l’aprofitament, és crucial per obtenir-ne al màxim profit segons les nostres necessitats.
Text: Redacció. Amb la col·laboració de Pedro Cano. Imatges: Jordi Querol.
Sorgo cultivat en secà a camps de les Terres de l’Ebre. En aquest cas per alimentar ovelles.
L’Anna Serra, de La Selvatana, feia blat de moro en producció ecològica per a alimentar les seves vaques de llet, a Campllong, a la comarca del Gironès. Però es va cansar dels problemes que els donava. L’havien de regar molt i tenien molta competència amb adventícies, sobretot amb blets. Les seves llavors anaven a parar a l’ensitjat, i d’allà a l’aparell digestiu dels animals i als fems amb què adobaven els camps. El cicle s’eternitzava.
El blat de moro donava els midons que les vaques necessitaven per fer una llet alta en proteïna. No era una anècdota ni un caprici. La venen a locals de restauració, on una bona emulsió de la llet és imprescindible per poder oferir cafès amb una crema que permeti fer fins i tot dibuixos, i aportar un valor afegit que cada cop més gent agraeix. I un percentatge alt de proteïna donava aquesta emulsió. Així que canviar a sorgo era un repte important.
Hi ha moltes varietats de sorgo i no totes tenen la mateixa composició pel que fa a percentatge de midó. L’Anna ha utilitzat habitualment la varietat NECTAR, de llavor convencional perquè no se’n troba d’ecològica. Es tracta d’una varietat no híbrida, poc productiva però molt fina i apetible per al bestiar per ser dolça i amb poca lignina.
Ara, reguen la meitat que regaven amb el blat de moro, i els anys bons aconsegueixen plantes de fins a tres metres d’alçada. La seva opció és fer-lo de segon cultiu, per exemple darrere d’un raigràs amb naps, aprofitats també per ensitjar. Com que sembren a una densitat més alta que el panís, competeix millor amb les arvenses.
L’Anna està contenta del canvi: “ens dona molt de joc”, diu. Fan dos dalls per ensitjar en el moment que té un 10% del plomall, i també l’aprofiten en verd quan té quatre fulles.
Altres veïns de Campllong han optat per no regar el sorgo. És un cultiu d’estiu que aguanta molt bé la secada i té una bona recuperació, encara que el rendiment en secà és menor. Ho sap bé en Josep Beringues, que també cultiva sorgo per a les vaques de llet (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/101
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
