Inici » Retornar la vida a l’horta. L’horticultura del sòl viu (HSV)

L'horticultura del sòl viu o com retornar la vida a l'horta.

Text: Gemma Comella, associació L’Era. Imatges: Andrea Casadesús. Centre Tecnològic Beta-UVic-UCC

El mètode d’horta sobre sòl viu proposa posar en el centre de la producció agrària la biologia del sòl per impulsar la seva fertilitat i reduir l’impacte climàtic que poden suposar algunes pràctiques. Les dues premisses bàsiques són les de mantenir el terra sempre cobert i minimitzar el treball del sòl. Un assaig demostratiu ha estat observant i avaluant l’impacte real que pot tenir aquest sistema, quant a augment de la fertilitat, de la microbiologia, de la petjada de carboni i de rendibilitat econòmica.

assajos d'horta sobre sòl viu a l'Escola Agrària de Manresa

Una de les activitats de l’assaig demostratiu a la finca can Poc Oli de l’Escola Agrària de Manresa |  Imatge Xènia Torras (L’Era).

Entre el 2021 i el 2024, l’associació L’Era ha participat del projecte ‘Demostració de la pràctica de l’horta sobre sòl viu a la Catalunya interior‘1, encapçalat pel Centre Tecnològic Beta UVic-UCC. L’assaig s’inspira en el mètode desenvolupat a França anomenat Maraîchage Sol Vivant (MSV), que aplega una xarxa de més de 600  persones entre horticultors i altra pagesia. 

Les dues premisses de l’Association Maraîchage Sol Vivant són: minimitzar el treball del sòl i mantenir el sòl sempre cobert. L’objectiu és retornar la vida a l’horta, tot regenerant la biologia del sòl a partir de l’aportació de matèria orgànica rica en carboni.

Aquesta matèria orgànica rica en carboni és precursora d’humus, per la qual cosa el sòl adquireix estructura i porositat d’origen biològic. I al seu torn, això fa que augmenti la fertilitat del sòl, la seva capacitat d’emmagatzemar carboni i la seva capacitat de retenció d’aigua de pluja .

Infografia del Centre Tecnològic BETA-UVIC-UCC

Si aconseguim que passi tot això, farem un ús més eficient dels recursos naturals com l’aigua i l’energia, minimitzarem l’impacte de l’agricultura sobre el medi ambient i reduirem la petjada de carboni.

A banda de tenir en compte els aspectes ambientals, aquesta pràctica ha de rendibilitzar la producció econòmicament i de manera sostenible en el temps.

 
COM FER-HO?

El disseny general de l’assaig és incorporar fusta rameal fragmentada (brancam estellat – BRF segons les seves sigles en francès) en els primers 15 centímetres del sòl. El primer any, les aportacions són massives, a raó de 120-150 tones de BRF/hectàrea. A partir del segon any, es suprimeix el treball del sòl a les parcel·les d’assaig i el BRF s’aplica en superfície, sense incorporar-lo, a raó de  20 tones/hectàrea, que és el que correspon a l’anomenada ració del sòl.

El fet d’activar tan sobtadament la vida al sòl amb aquestes aportacions massives fa témer una possible fam de nitrogen en aquests primers 15 centímetres del sòl, i és per això que el disseny també inclou l’aportació de gallinassa i/o una sembra d’adob verd  en algunes subparcel·les d’estudi. En el cas en què s’aplica gallinassa, es fa a raó de 3500-4000 quilos/hectàrea.

Quan el cultiu és més exigent en nutrients, la descomposició de la fusta li aporta el que necessita

L’aplicació del BRF es fa sempre a la tardor, per a deixar que a l’hivern, la lignina es vagi descomponent a poc a poc per a transformar-se en humus. Així, a la primavera, quan el cultiu és més exigent en nutrients, la descomposició de la fusta li aporta el que necessita.

 
ON S’HA FET I QUIN HA ESTAT EL SEGUIMENT?

L’assaig s’ha dut a terme en tres finques de la Catalunya Central: finca can Poc Oli de l’Escola Agrària de Manresa; finca El Circell, a Gurb; finca El Jardí de Collbarra, a Sant Llorenç  .

Per valorar la millora en fertilitat del sòl, en la productivitat del cultiu i en la petjada de carboni de les pràctiques emprades, s‘han fet anàlisis, s’han recollit dades i s’han fet observacions. En concret:

– anàlisis fisicoquímiques del sòl,

– anàlisis microbiològiques del sòl,

– observacions visuals del perfil del sòl (50 cm),

– anàlisis cromatogràfiques del sòl,

– anotacions del rendiment del cultiu,

– observació i avaluació de plantes bioindicadores.

El Centre Tecnològic Beta s’ha encarregat de mesurar la matèria orgànica, la relació carboni/nitrogen, el nitrogen total, el nitrogen amoniacal, el nitrogen nítric, el fòsfor soluble, el fòsfor total, el potassi intercanviable, la capacitat de retenció d’aigua, la densitat aparent del sòl, la biomassa microbiana, l’activitat microbiana, el pH i la conductivitat.

Des de l’associació L’Era s’han dut a terme cromatografies, anàlisi de plantes bioindicadores, estudi de perfil del sòl a 50 centímetres, mesures de compactació del sòl (compactòmetre), observació microscòpica i recompte de diversitat microbiològica en grans grups. L’Era s’ha ocupat també de l’execució correcta de les pràctiques a aplicar perquè posteriorment es puguin fer les anàlisis de manera correcta i comparativa. I també ha recollit les dades de producció del cultiu.

Esquema de l'assaig fet d'horta sobre sòl viu a l'Escola Agrària de Manresa
Assaig d'horta sobre sòl viu a El Circell
Assaig d'horta sobre sòl viu a la finca El Jardí de Collbarra
 
ELS REPTES

A cadascuna de les finques van sorgir problemes que es van haver de resoldre. A la finca de can Poc Oli va ser l’aparició de la corretjola (Convolvulus arvensis). Aquesta planta té la capacitat de travessar el gruix de BRF i va arribar a desenvolupar-se molt, posant en risc la productivitat del cultiu. La solució que es va fer servir el segon any va ser la col·locació de malla antiherba sobre el BRF a les parcel·les. Tanmateix, el fet que aparegués aquesta herba, i sabent que ens indica que el complex argilo-húmic és saturat de nitrogen, fa pensar que potser no calien les aportacions extres d’aquest nutrient en aquesta finca on el sòl ja té una fertilitat elevada.

L’obtenció del trinxat de branca també va ser un repte de bon començament. Va caldre buscar la font d’aquest material i contactar-hi. En alguna de les finques es va produir el trinxat de branques in situ.

 

EFECTES SOBRE LA SALUT DEL SÒL

En aquesta activitat demostrativa, es va poder observar l’efecte positiu de la pràctica de l’horta sobre sòl viu sobre la salut del sòl. Es va poder demostrar que:

  • Augmenta el contingut de matèria orgànica, sobretot a la part del sòl de 0 a 30 centímetres de profunditat, que és on la matèria orgànica juga un paper més crucial. Per exemple, al Circell es va passar d’una taxa de matèria orgànica de 2,6% a 3,4% a la parcel·la on es va aplicar trinxat de branca gruixut amb gallinassa; i, en canvi, al testimoni, aquest paràmetre no va variar. I al Jardí de Collbarra, la taxa de matèria orgànica va augmentar de 2,2% a 3%, també en els primers 30 centímetres, pel tractament de trinxat de branca amb sembra d’adob verd; en el testimoni, en canvi, la matèria orgànica va disminuir al llarg de l’any.

Es va poder observar l’efecte positiu de la pràctica de l’horta sobre sòl viu sobre la salut del sòl

  • No hi ha lixiviació de nitrogen total ni fam de nitrogen, ja que tot i el consum de nitrogen nítric a la primavera, no suposa un dèficit major que en el testimoni.
  • No hi ha lixiviació de fòsfor soluble ni fòsfor total i, en canvi, la disponibilitat d’aquest nutrient augmenta a la primavera.
  • No hi ha lixiviació de potassi intercanviable i, en canvi, la disponibilitat d’aquest nutrient augmenta a la primavera.
  • Augmenta la capacitat de retenció d’aigua, tant a la primavera com a la tardor.
  • Disminueix la densitat aparent, la qual cosa indica una major porositat. Les mesures fetes amb la sonda de compactació estan alineades amb una major porositat i menor compactació del sòl.
  • Aparentment, el sistema d’horta sobre sòl viu augmenta la producció del cultiu i en cap cas s’observa fam de nitrogen.
  • L’horta sobre sòl viu augmenta la presència de cucs de terra, mesofauna i la diversitat de microorganismes. És especialment rellevant a partir dels quatre mesos i fins a un any aproximadament, que és el període quan es dona una primera descomposició del brancam, sempre que hi hagi un mínim d’humitat.
  • No hi ha modificacions de pH ni de conductivitat associables a la pràctica de l’horta sobre sòl viu.  

Marca dels anells del cuc de terra en el fang i material vegetal  llenyós en descomposició | Cucs de terra.

  • Incrementa l’activitat microbiana; tanmateix no s’observa, en aquests primers anys, un augment significatiu de la biomassa microbiana. Les cromatografies també indiquen una millora en aquest sentit. En relació amb aquest aspecte, val la pena ressenyar l’observació i el recompte dels diferents grups de la xarxa tròfica del sòl segons les anàlisis d’Isadora Schmidt, que utilitza el sistema basat en el Soil Food Web d’Elaine Ingham. De les dades es pot deduir que:
    • Els fems, en general, afavoreixen la proliferació de bacteris, i les restes vegetals amb alt contingut en lignina afavoreixen els fongs, protozous i nematodes, cosa que es pot considerar beneficiosa, ja que amplifica i diversifica la xarxa tròfica del sòl.
    • El treball del sòl malmet més els fongs que els bacteris.
    • El trinxat de branca petit sembla que s’hauria degradat abans que el gruixut, tot i que dins del gruixut hi havia diversitat de mides i segurament això ha afavorit més diversitat microbiana.
  • El benefici de tenir més predadors (amebes, flagel·lats, nematodes) és que contribueixen a estimular el cicle dels minerals, fet que facilita que estiguin a disposició de les plantes i, per altra banda, afavoreixen la protecció del cultiu.
  • Semblaria que el trinxat de branca gros afavoreix menys nombre de microorganismes que el trinxat de branca petit, quan s’apliquen sols; en canvi, quan s’acompanyen amb gallinassa, el trinxat de branca gros afavoreix molts més fongs i protozous, i el trinxat de branca petit afavoreix més el desenvolupament de bacteris.

Les millores són més difícils d'observar quan ja es parteix de nivells acceptables de matèria orgànica

També sembla que les millores aportades pel mètode sobre l’estat del sòl i d’altres aspectes de la seva salut són més difícils d’observar quan ja es parteix de nivells acceptables de matèria orgànica i més o menys bon estat general -com és el cas de can Poc Oli, amb més de 25 anys sota maneig ecològic, amb grans incorporacions de compost, encoixinats orgànics, etc.

LA VIABILITAT ECONÒMICA

La pràctica d’horta sobre sòl viu presenta viabilitat econòmica en la producció de tomàquets (de major valor econòmic que la resta de cultius practicats), mentre que la resta de cultius presenten baixa viabilitat econòmica el primer cicle de cultiu. Aquest fet s’atribueix a dues causes: per un costat al cost del trinxat de branca i, per altra banda, als costos d’electricitat i aigua deguts al reg (l’assaig s’ha fet durant tres anys de sequera notable).

D’altra banda, els primers anys de transició cap a aquestes pràctiques agroecològiques són els anomenats “anys de misèria”, en els quals s’està construint el sòl viu, i durant els quals encara no hi ha les condicions òptimes i estables per a un bon funcionament del sistema sòl viu – planta. Tanmateix, al Jardí de Collbarra no s’ha donat aquest efecte i els rendiments a les parcel·les de l’assaig han estat superiors que a les parcel·les control en tots els cultius.

 
LA PETJADA DE CARBONI

La petjada de carboni de l’agricultura és produïda majoritàriament per la producció de productes fitosanitaris i les labors de cultiu (ús de maquinària) i pot ser reduïda amb la implementació de pràctiques de maneig sostenible (cultiu reduït) i l’ús de bioinsums (bioinsecticides o bioestimulats) que reemplacin les fonts minerals de síntesi química.

Ameba de closca (esquerre) a les parcel·les del Circell. | Fongs molt ramificats sobre una fibra orgànica a les parcel·les del Circell.

La pràctica d’horta sobre sòl viu ajuda a reduir la petjada de carboni en tant que una major salut del sòl confereix una major salut del cultiu i, per tant, un menor ús de bioinsums. La minimització del treball de la terra també contribueix a aquesta reducció. I encara que cal afegir, a la petjada de carboni, la producció del trinxat de branca -que no és poca-, és ben cert que les emissions que aquest material produeix aplicat al camp són molt menors que si té un destí energètic com a combustible.

AMB QUÈ ENS QUEDEM?

Podem suposar, doncs, que si les pràctiques proposades en el sistema d’horta sobre sòl viu es continuen durant un període de temps major a cinc anys, és possible reduir el treball del sòl a causa de la millora de la seva estructura, així com reduir el consum d’aigua en els cultius per efecte de l’augment de la matèria orgànica i la reducció de l’evapotranspiració. Altres efectes possibles d’observar a mitjà o llarg termini són l’increment de la biodiversitat i la quantitat de carboni orgànic del sòl.

Evolució del sòl a partir d'anàlisis cromatogràfiques

Cal tenir en compte que els efectes d’aquesta pràctica s’espera que es puguin observar a llarg termini, entre tres i cinc anys o més després de la seva implementació, i fins a superar el que s’anomena “els anys de misèria”. Afortunadament, es podrà seguir estudiant el sistema d’horta sobre sòl viu fins al 2028 gràcies al projecte europeu Horizon Europe de la convocatòria Soil Missions, titulat “Innovative solutions to prevent, reduce and remediate nutrient pollution along the land-river-sea system in the Mediterranean basin” (SEACURE). Aquest projecte serà  coordinat pel Centre Tecnològic Beta UVic-UCC.

El projecte s’enfoca en l’ampliació i reproducció a escala regional d’estratègies exitoses de gestió de nutrients dedicades a:

  • reduir la contaminació del sòl i millorar la seva recuperació;
  • reduir l’ús de fertilitzants i les pèrdues de nutrients;
  • prevenir, minimitzar i remeiar la contaminació per nutrients en els ecosistemes marins i d’aigua dolça, en sis unitats territorials (Mar Menor i Catalunya Central a Espanya, delta del Po i riu Esino a Itàlia, i delta del riu Axios i plana de Tessàlia a Grècia).
  1. Aquesta ha estat una activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2022. En aquest projecte també hi ha participat l’Escola Agrària de Manresa, que ha cedit una de les parcel·les d’assaig.

Si vols conèixer més de l’horta sobre sòl viu, SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ DIGITAL MENSUAL que publica l’associació L’Era sobre aquest tema.

Pots consultar els butlletins a https://associaciolera.org/esfera/butlleti_sol_viu/

Agroculturitza't!!

Si t'ha agradat aquest contingut, ajuda'ns a continuar publicant la revista