Text: Alba Gros. Imatges: Neus Solà. Cedides per Vidalba.
La flor tallada és un producte gairebé de luxe que tenim present, sobretot, en moments especials de la vida, en celebracions i, evidentment, quan arriba Sant Jordi i anem a comprar una rosa per donar fe de la nostra estimació. El mercat està inundat de flor importada de països tropicals amb els quals cada vegada és més difícil competir. Enmig d’aquest panorama, un projecte de producció ecològica de flor tallada, per fresc i per assecar, està intentant fer-se un lloc. L’impacte ambiental d’una de les seves flors pot ser fins a 10 vegades menor que el d’una flor extracomunitària.
La Liz Perkus i l’Ignasi Riera tenint cura del planter de flor.
Poques coses ens alegren tant la vista com un paisatge de flors. Tant és així, que intentem endur-nos aquest espetec de colors per decorar estances, per regalar a persones estimades, per acompanyar difunts o per animar taules i celebracions.
Des de fa anys, el comerç internacional de la flor tallada té un pes majoritari en les floristeries del país. La diada de Sant Jordi és el moment de l’any en què aquesta realitat es fa més evident. Les finques productores locals veuen com no poden competir amb els preus d’unes roses importades que copen el mercat.
Un estudi elaborat el 2018 al Regne Unit, comparava l’impacte del cicle de vida entre una flor produïda al mateix país, una arribada de Kènia i una altra procedent d’Holanda. Una de les dades més sorprenents és que un bouquet elaborat amb cinc roses holandeses, tres lliris holandesos i tres Gypsophila kenianes era responsable de 32 quilos de CO2eq. Un dinar de Nadal per a sis persones està valorat amb 19 quilos/CO2eq, i un vol de Londres a París amb 58 quilos/CO2eq.
Aquestes xifres donen una idea de la despesa ambiental que pot suposar un ram de flor importada. Els principals punts crítics que fan augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle són la calefacció en països com Holanda, el transport -especialment en països com Kènia que no gasten en climatització, però tenen distàncies majors per a l’exportació a Europa- i l’electricitat.
Per tant, una producció local i ecològica de flor dona vida al primer sector i redueix l’impacte de l’activitat humana en el planeta. De fet, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica té registrats tres operadors per produir flor tallada.
A Llinars del Vallès està naixent Vidalba, un projecte de flor fresca que vol posar en valor la producció eco i local. Per fer-ho, no només estan aplicant la normativa ecològica, sinó que porten el concepte ecològic en totes les fases del procés, per exemple, utilitzant paper per embolicar els rams en lloc de plàstic, o fent servir malla antiherbes reutilitzable. «No volem fer un producte no essencial que faci molt residu», diu l’Ignasi Riera, que n’està al capdavant juntament amb la Liz Perkus.
Per conèixer millor l’impacte de l’activitat, es van sotmetre a un inventari de gasos d’efecte hivernacle, i el resultat fou que la seva petjada de carboni pot arribar a ser fins a 10 vegades menor que algunes flors tallades que importem d’altres països.
A més de flor fresca, a Vidalba assequen i fan rams per vendre al llarg de tot l’any. L’Ignasi i la Liz tot just comencen la seva segona campanya aquí, tot i que no són pas novells. A la seva esquena tenen l’experiència de la producció als Estats Units, on ja es dedicaven a la flor tallada, a Massachusetts. (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/99
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
