Text: Gemma Comella. Associació L’Era – Esfera. A partir dels butlletins de La Vache Heureuse.
Aquest contingut forma part dels butlletins de l’agricultura del sòl viu.
La gestió de les arvenses en agricultura és un repte important per a la producció ecològica en cultius extensius. En aquest article donem alguns punts a tenir en compte per reduir la seva pressió i mantenir-les a ratlla amb més facilitat.
Camp d’extensius en policultiu | Imatge d’arxiu.
Us proposem 7 regles essencials per a començar a controlar les herbes:
Escollir les espècies en funció del sistema de cultiu: intercultius curts, intercultius llargs, mètode de destrucció, context de les adventícies presents.
Fer les barreges imitant els sistemes naturals, i sobretot en funció del clima, sabent que d’un any a un altre, les coses poden ser diferents.
Escollir en funció de la complementarietat de les espècies pel que fa a l’ocupació de l’espai tant aeri com subterrani.
Tenir en compte els costos, per exemple, hi ha llavors cares que són igual de millorants posades al 30% en la barreja que al 90%, ja que cal buscar aquest llindar d’eficiència vs cost.
Els rebrots de cereal i les palles són molt al·lelopàtiques i/o competitives pel nitrogen!
Cal escampar la palla al camp al mateix moment de la collita
Si es deixa la palla al camp i s’ha fet una sega alta, cal optimitzar la passada de la sembradora de disc seguida de la picadora o bé del corró per ajaure-la si les condicions són seques, per tal d’eliminar l’efecte “metxa” que té el rostoll en condicions seques
Si s’ha fet una sega baixa i s’ha picat la palla, cal escampar-la bé i sembrar amb sembradora de dents.
La saó que hi ha just després de la collita es perdrà en tres dies si el sòl queda nu
La coberta establerta a la tardor, estadísticament produeix més biomassa que una sembrada més tard
La sembra en períodes de sequera pot ser més profunda per assegurar que la germinació es faci bé, tanmateix, sembrar amb un fertilitzant estàrter “especial sequera” pot ser de bona ajuda i aleshores no cal sembrar profund.
Tenir una zona testimoni amb antillimacs permet saber si la llavor no ha nascut o bé si se l’han menjat els llimacs.
Aportar un estàrter en condicions seques. Propostes: lombricompost granulat + òxid de magnesi.
Les aportacions de fertilització orgànica són les millors, perquè es mineralitzen en períodes de bon temps.
Els oligoelements faciliten a la planta la fabricació de molècules complexes a partir de les simples.
Les espècies, generalment es divideixen en aquelles a qui agrada la calor i aquelles que són més d’hivern.
Les d’estiu tenen una instal·lació molt ràpida gràcies a l’acumulació de temperatura i fan el seu cicle abans de l’hivern, amb la qual cosa controlen molt bé les adventícies. Aquestes són ideals com a intercultius curts, perquè poden fer el seu cicle abans de la sembra dels cultius que se sembren a la tardor i a l’hivern.
Les plantes d’hivern, per contra, s’adapten millor com a intercultiu llarg, ja que s’instal·len a finals d’estiu o primers de tardor i acaben el seu cicle a la primavera següent.
Hi ha dues tècniques per a cobrir els períodes llargs entre les collites d’estiu i les sembres de primavera:
Dins de les espècies de la família de les gramínies hi ha les d’estiu i les d’hivern.
Entre les d’estiu hi ha la civada borda, el sorgo farratger i el mill italià, que s’implanten ràpidament, els agrada la calor i fan força biomassa. El seu efecte supressiu perdura al llarg del temps en què deixem el cultiu ajagut en superfície.
I entre les gramínies d’hivern hi incloem la civada comercial, el sègol farratger i el triticale com a plantes amb elevat efecte supressiu sobre les adventícies.
En el cas que tinguem problemes amb el margall i amb la cua de guilla es recomana fer cobertes amb gramínies d’estiu encara que vulguem cultivar cereal després, en tot cas, es pot fer la coberta barrejada amb una part de lleguminoses per diversificar les famílies emprades.
Si ara ens fixem en la família de les lleguminoses, com el pèsol farratger, la veça i la veça villosa, podem dir que tenen un efecte supressor d’adventícies en tant que inicialment tenen un creixement ràpid. A banda, inicialment absorbeixen el nitrogen del sòl competint amb les adventícies, abans no aconsegueixen fixar-lo de l’aire un cop han fet efectiva la simbiosi amb els bacteris fixadors d’aquest element.
Pel que fa a les crucíferes, a banda de créixer també força ràpidament, són plantes que absorbeixen nitrogen i en el moment en què es destrueix la coberta el retornen al sòl i són molt estructurants (nap, mostassa, colza farratgera…)
Les espècies de la família de les compostes (com el gira-sol) i altres (fajol, facèlia i lli) són bones complementàries de les gramínies i lleguminoses.
Segons la zona agroclimàtica on ens trobem, un altre factor a tenir en compte a l’hora de triar la coberta és si serà resistent a la gelada o no, o bé si serà resistent a la secada estiva o no.
En alguns casos també cal preveure la capacitat de colonització i adaptació al nostre entorn que tindrà la planta sembrada com a coberta. Doncs si resulta que s’hi troba tan bé que es converteix en incontrolable, ens haurem posat un altre problema a sobre.
Aquesta és la darrera part d’una sèrie d’articles que hem titulat “Desherbar amb herbes”. Pots llegir el primer article d’aquesta sèrie a:
I també pots consultar la resta d’articles de la sèria en aquesta mateixa pàgina web.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
