Text i imatges: Redacció.
A la teulada del Mercat de la Vall d’Hebron, allunyat de mirades indiscretes, ventilat als aires de Barcelona, hi creix el que probablement és l’hort social i ecològic més gran de l’Estat integrat en una coberta d’un espai públic. Si aquesta ja és, de per si, una característica destacable, en té una altra d’important: la gestió comunitària dels bancals, les activitats que s’hi fan, obertes a tots els públics, i l’aprofitament de tot el residu orgànic del Mercat per fer compost..
Usuàries a l’hort del Mercat de la Vall d’Hebron | Xavier Coma.
L’hort que s’amaga sobre el Mercat de la Vall d’Hebron és un contenidor gegant de 1750 metres quadrats on es cultiven hortalisses i verdures ecològiques de forma comunitària. Les arrels d’aquests cultius tenen el repte de créixer en un substrat que només té 38 centímetres de fons.
Ja pesa prou: per fer-ho possible van reforçar l’estructura de l’edifici i van instal·lar una capa de geotèxtil, una capa drenant amb alvèols d’acumulació d’aigua i làmines d’impermeabilització per evitar perjudicis. S’eviten algunes plantes plurianuals —com les carxoferes— o d’arrel profunda, però s’hi troben espinacs, enciams, pebrots, mongeteres, cols…
El Toni Mallorques és un dels usuaris que aprofita aquest mega hort urbà. Com d’altres, fa anys que un cop a la setmana puja al terrat del Mercat de la Vall d’Hebron. Ja coneix la dinàmica i es mostra encantat de la vida de poder-hi participar: «m’agrada tot el que s’hi ha de fer; no cal anar al gimnàs!». I té l’avantatge que no li costa ni un cèntim. Allí es troba amb altres companys i companyes, molts d’ells persones jubilades, per qui el treball de la terra és una afició que els agrada i que els aporta no només aliments per al cos, sinó també aliment per a la seva ànima.
La Gisela Fuentes, una altra de les usuàries, ho expressa molt clarament quan diu «per mi, ha fet una funció terapèutica», rescatant-la en una època complicada. Ella fa un any que passa per aquí setmanalment i avui li han dit que farà grup amb la Roser Torres, una companya que ve perquè «volia participar en alguna activitat de voluntariat i alhora terrejar». Portaran conjuntament un dels bancals amb què es divideix el terrat. S’hauran de posar d’acord amb què volen plantar, comprar el planter o fer-lo a partir de llavors, i mantenir la regularitat per tenir-ne cura com en qualsevol altre hort.
El treball en grups és una de les característiques singulars d’aquest hort social municipal. El districte Horta-Guinardó va ser l’ens que va assentar les bases del projecte i va tenir clar que l’espai havia de tenir un impacte significatiu en els seus barris. Els bancals no es cedirien a particulars sinó que qualsevol persona interessada a participar-hi s’havia d’integrar en un grup. Evidentment, això multiplicava les usuàries que se’n podien beneficiar, que ara són un centenar. Cada dia hi van una trentena de persones(…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/97
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
