Text: Jaume Brustenga Bort. Imatges: Mercè Vinyals. Cedides per l’Escola Agrària de Manresa.
Fa quatre dècades, parlar d’agricultura ecològica era gairebé una provocació. En un context dominat pel relat de la Revolució Verda, uns quants pagesos i formadors van començar a obrir camins alternatius, sovint des de la marginalitat i la incomprensió.
L’Escola Agrària de Manresa va ser un dels focus d’aquesta revolta tranquil·la, i amb els anys ha esdevingut un referent indiscutible en la formació agroecològica. Aquest article, escrit des de dins, repassa els moments clau d’una trajectòria compartida amb el sector i reflexiona sobre els reptes del present i del futur d’un model agrari que busca regenerar la terra i la societat.
Formació a l’Escola Agrària de Manresa.
Actualment, la presència de productes ecològics al mercat ens sembla una cosa molt quotidiana, però fa 35 o 40 anys, era un concepte raríssim! Uns anys abans, Rachel Carson, amb la seva Primavera silenciosa, havia fet baixar de cop l’eufòria i la perspectiva que els productes fitosanitaris de la mal anomenada Revolució Verda (endevineu qui hi va posar el nom?) solucionarien de manera definitiva el problema de la fam…
Quedava clar que les conseqüències a la llarga de l’ús d’aquests productes podia ser nefasta. M’esgarrifo de pensar en la quantitat de DDT que vam ingerir la gent de la meva edat, només mamant de la llet del pit de les nostres mares! Així i tot, la industrialització de l’agricultura, amb l’èxode rural que ha propiciat, entre molts altres efectes secundaris, ha marcat un camí de difícil retorn enrere. Ho podem veure cada vegada que es planteja prohibir el glifosat: tothom s’espanta!
A casa nostra, va ser l’associació Vida Sana qui va ser pionera a començar a promocionar l’agricultura ecològica (o biològica, com deien, basant-se en el model francès), traduint textos d’autors francesos i organitzant, entre altres, la fira Biocultura. La Coordinadora d’Agricultura Ecològica va començar a aglutinar alguns pagesos pioners i a fer, primer, el “boletín de la CAE” i posteriorment, la revista Ecoagricultura.
Quan, a mitjans dels anys 80 del segle passat, les escoles agràries van haver de triar una especialitat, el claustre de l’Escola Agrària de Manresa va proposar “agricultura ecològica i energies renovables”, convençut que la proposta no s’acceptaria. Contra tot pronòstic, la proposta va ser acceptada. En aquella època, l’escola tenia fama de hippy i revolucionària i potser qui havia de decidir va pensar que lligava bé amb l’esperit del claustre. La veritat és que passats tots aquests anys, la producció ecològica ha esdevingut una opció molt més “normal”.
A finals dels anys 80 vaig poder assistir com a alumne a les primeres jornades que organitzava l’Escola, conjuntament amb la CAE. En aquella època, sovint, el mateix alumnat, que era la pagesia pionera en producció agrària ecològica (PAE), també era el que feia de ponent, explicant la seva experiència. Més endavant, es va fer venir gent del CIVAM-BIO de la Catalunya Nord, per aportar l’experiència francesa, que tant avantatge ens duia…
En l’àmbit de la pagesia, la introducció del concepte d’agricultura ecològica va costar molt, i és lògic: feia pocs anys que se’ls havia venut el (…)
Pots consultar aquest article en format pdf: agroecologia-que-es
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/100
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
