Només un terç de la pluja que rebem procedeix de l’aigua evaporada del mar. La resta ens arriba
a través dels cicles d’aigua que tenen lloc terra endins gràcies a l’evapotranspiració associada
a la fotosíntesi dels arbres. Laurent Dénise, excopilot aeri de l’armada francesa, es va formar a
l’exèrcit en clima i meteorologia i s’ha especialitzat en biodiversitat i agricultura, ens en parla en
aquesta entrevista en què podem entendre aquella frase tan sentida que “el bosc crida la pluja”.
Text: Charles-André Descombes. Imatges: Redacció
No plou perquè és sec o és sec perquè no plou?
Aquí és massa sec perquè plogui. És com al desert, no hi plou perquè no hi ha evaporació.
No teniu cap opció: heu d’afegir humitat, facilitar l’evaporació, perquè acabi precipitant l’aigua dels núvols.
El 2019, l’INRAE (Institut Nacional de Recerca per a l’Agricultura, l’Alimentació i el Medi Ambient francès) va fer una nova representació del cicle de l’aigua. Quina novetat va aportar?
La novetat és que es pensava que la pluja venia del mar i, de fet, ara entenem que la pluja ve de les terres. Aquesta és la gran novetat: dos terços de les pluges venen de l’evaporació de la vegetació. Si suprimiu les plantes, no aconseguireu l’aigua del mar, perquè no torna.
És per això que dius que els boscos atrauen la pluja?
Ja ho deien els ancians: l’aigua crida l’aigua. De fet s’havien adonat que, quan era verd i hi havia aigua, això provocava la pluja i el sistema es mantenia. El bosc, de fet l’arbre, és el que transpira més a l’estiu. És el que evaporarà més aigua i, per tant, provocarà més pluja.
Ho veiem a les nostres terres: allà on és verd, on hi ha aigua i vegetació viva, allà els núvols es formen i descarreguen. D’alguna manera és pervers: plou on hi ha aigua i no plou on no n’hi ha.
(…)
Aquest article encara no està disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/96
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
