Text: Redacció. Amb el suport de la IA.
La nova Directiva de Vigilància del Sòl aprovada per Consell de la Unió Europea marca un punt d’inflexió en la protecció del sòl a Europa. Estableix per primer cop un marc comú obligatori per mesurar la salut dels sòls, afavorint la seguretat alimentària, la biodiversitat i la resiliència davant del canvi climàtic.
Sòl viu en una finca agrícola | Imatge d’arxiu (L’Era).
Aquesta tardor, el Consell de la Unió Europea ha aprovat formalment la Directiva de Vigilància del Sòl, el primer marc normatiu europeu que obliga tots els estats membres a monitorar la salut del sòl. Aquesta iniciativa aspira a què, d’aquí al 2050, tots els sòls de la Unió estiguin en bones condicions.
La mesura no és simbòlica: es reconeix que la majoria de sòls europeus estan degradats. Segons la Comissió, més del 60 % dels sòls de la UE es troben en mal estat, i la seva degradació empitjora.
La nova directiva és, per tant, un pas decisiu per revertir aquesta tendència, i cobreix des de sòls agrícoles fins a zones urbanes o naturals.
La directiva inclou diverses mesures per preservar i recuperar la salut del sòl:
Monitoratge obligatori i sistemàtic: cada estat membre haurà de desplegar un sistema per avaluar periòdicament l’estat físic, químic i biològic dels sòls en el seu territori —amb una metodologia comuna a tota la UE—, i informar regularment a la Comissió i a l’Agència Europea de Medi Ambient.
Gestió de terrenys contaminats: s’establirà un registre públic dels llocs potencialment contaminats i s’hauran d’adoptar mesures quan representin un risc ambiental o per a la salut humana.
Contaminants emergents i microcontaminació: la vigilància inclourà substàncies preocupants com plaguicides, microplàstics i PFAS (compostos químics organofluorinats sintètics, alguns d’ells molt persistents en el medi ambient i en el cos humà, i que es poden acumular amb el pas del temps) .
Reducció de l’ocupació del sòl: la directiva introdueix principis per mitigar la pèrdua de sòl fèrtil per la urbanització, el segellat amb asfalt o formigó, o l’eliminació de capa superficial en obres —qüestions clau davant la pressió urbanística i la expansió infraestructural.
Classes i indicadors de salut del sòl: es definiran descriptors comuns i categories per classificar l’estat dels sòls (saludable, moderat, degradat, críticament degradat, etc.), vinculant-los a valors orientatius a escala europea i a valors “desencadenants” a nivell nacional. Aquesta gradació permetrà prioritzar intervencions.
Suport, bones pràctiques i capacitació: la normativa no imposa noves obligacions directes als agricultors i propietaris de terres —una decisió clau per facilitar l’acceptació—. En canvi, els estats hauran de proporcionar assessorament, formació, recursos i promoció de pràctiques sostenibles.
La Directiva del Sòl assegura la vigilància, però no garanteix un canvi en les dinàmiques de destrucció actuals
El novembre de 2021, com a part de l’Estratègia de la UE sobre la Biodiversitat, la Comissió va adoptar una nova Estratègia de la UE per a la Protecció del Sòl, amb l’objectiu general que tots els sòls de la UE estiguin en bones condicions d’aquí a 2050.
Com que l’Estratègia evidencia que una de les causes de degradació del sòl ha estat la falta de legislació específica, la mateixa Comissió va proposar la Directiva de Vigilància del Sòl que ara el Parlament aprovarà.
Tot i el seu abast, la directiva presenta alguns punts febles i reptes.
Primer: els valors de salut del sòl a escala europea són no vinculants —la directiva imposa que hi hagi monitoratge, però no garanteix que tots els estats es comprometin amb nivells elevats de qualitat.
Segon: la transposició a normativa nacional i l’assignació de recursos —humans, tècnics i econòmics— seran claus. Cada estat tindrà tres anys per adaptar-se, i sense voluntat política o mitjans adequats, la directiva podria quedar en paper mullat.
Tercer: el seguiment i control de contaminants emergents com PFAS o microplàstics pot resultar complex i costós, i la simple declaració de “vigilància” no assegura la seva eliminació o reducció efectiva si no va acompanyada de polítiques concretes.
Finalment, la directiva no reemplaça les dinàmiques actuals de destrucció del sòl: només marca un instrument per seguiment i gestió —però no revoluciona el model agrari ni territorial per si sola.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
