En Dirk Madriles és enginyer agrònom de formació i, per sobre de tot, és pastor i pagès agroecològic. Fa vint anys que ho demostra cada dia a la finca La Ginebreda, a Castellterçol, portant un ramat d’ovelles i espavilant-se per cultivar-los tot el menjar, amb la particularitat que tot és aprofitat a dent o en farratge. El bestiar és la producció principal i tota la gestió dels camps gira al seu voltant. A més, ha hagut d’afrontar l’arribada del llop i prendre mesures per no patir-ne més atacs.
Text i imatges: Josep Ramon Sainz de la Maza, Neus Vinyals, Alba Gros.
En Dirk Madriles en un moment de la visita.
Aprofitem una de les sortides dels ‘Dimarts a l’herba’ –organitzades per en Roger Rabés–, per visitar la finca La Ginebreda (Moianès), portada per en Dirk Madriles. La seva finca, en un any normal, hauria de rebre entre 500 – 700 mm/any d’aigua. En algun camp, té una terra tan argilosa que antigament s’utilitzava per fer teules.
La seva experiència al capdavant d’un ramat de 250 ovelles és ben especial. No només cultiva els camps per produir tot l’aliment per al bestiar, sinó que a més, tot l’aliment s’aprofita a dent o bé en forma de farratge o gra. No ha volgut fer mai ensitjat.
En total són 28 hectàrees de camps i 100 de bosc, que no són poca cosa. No compra menjar per a les ovelles, ni a l’hivern. Com a adob tira fems propis i també d’una altra granja. Segons ell, aquesta aportació és “testimonial en el maneig dels camps, és més important la rotació i fer-hi dormir les ovelles a les nits en tancats mòbils”.
Aprendre a gestionar camps i pastures, a treure’n al màxim per aprofitament a dent o com a fenc, és un dels reptes que ha hagut d’afrontar, com molts altres pagesos. Però a més, en el seu moment, va haver d’assumir que el llop havia arribat per quedar-se, i cercar maneres de tenir-lo a ratlla.
Era el 2010 quan el ramat va patir el primer atac d’un llop. Era un exemplar solitari que va acabar desapareixent, però no va ser el darrer. El 2022, els agents rurals van confirmar que a la comarca vivia un altre llop solitari procedent del Massís Central francès. Però aleshores, en Dirk ja estava preparat per no patir-ne les conseqüències.
Abans del primer atac, el bestiar passava la nit al bosc, al ras, sense cap protecció ni cobert. El perill del llop va obligar a confinar-lo en pletes voltades de malla elèctrica. “El control del sotabosc amb la (…)»
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/101
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
