Text: Georgina Alins, Néstor Felis (IRTA). Carla Cárdenas (Fundació Emys). Alba Gros.
Imatges: Cedides per Fundació Emys i IRTA
Totes les finques ecològiques tenen marges que les separen d’altres finques, infraestructures i també entre parcel·les. Són conegudes i demostrades les funcions ecosistèmiques que compleixen. Ara bé, no sempre sabem com podem gestionar un marge de la millor manera possible perquè aquestes funcions arribin al seu màxim.
Tasques del projecte Demo Marges.
Ja sigui per separar una parcel·la d’una altra, per superar un desnivell o per fer de límit amb altres finques o infraestructures, totes les finques agràries tenen marges més o menys gestionats. En finques convencionals, a vegades són ruixats amb herbicides i el sòl acaba despullat, fins i tot provocant xaragalls quan són marges amb pendent, facilitant l’erosió i augmentant la reflectància solar.
Les finques que es dediquen a la producció ecològica coneixen les funcions positives que ofereixen aquests marges amb vegetació, i el seu manteniment forma part de la gestió habitual:
• són un element de millora de la biodiversitat de flora i fauna i contribueixen a l’equilibri dels ecosistemes;
• són refugi de fauna auxiliar que facilitarà el control de plagues i també d’insectes pol·linitzadors de cultius;
• també són essencials per evitar l’erosió quan hi ha desnivells i ajuden a infiltrar l’aigua de pluja;
• són una infraestructura que dona resiliència al sistema agrari, millora la productivitat i beneficia l’ecosistema.
En algunes circumstàncies ens pot interessar fer una millora dels marges i invertir-hi temps i potser també diners. Per exemple:
• hi ha una espècie predominant -i, per tant, poca diversitat-,
• s’han fet xaragalls perquè el terra està massa nu de vegetació,
• simplement volem augmentar la biodiversitat de la finca,
• volem afavorir els serveis ecosistèmics que ofereix,
• ens agradaria fer-ne un element visualment atractiu.
L’actuació a plantejar dependrà dels objectius que perseguim i també de l’estat del marge. Per exemple, si té pendent i presenta xaragalls, serà aconsellable uniformitzar el terreny utilitzant alguna màquina tipus retroexcavadora. Si el problema és que hi ha una espècie que acapara l’espai, podem desbrossar-la abans de la floració per donar avantatge a la resta.
Ara bé, si volem desbrossar, esperarem a finals de la floració, per exemple el desembre, finals de juny o principis de juliol perquè les plantes ja han acabat el cicle i han tirat la llavor. En el cas que el marge estigui prenent massa volum, podem desbrossar el mig metre que toca el camp i deixar la resta.
I SI NO TOQUEM RES?
Pot semblar mentida, però els assajos demostratius que han avaluat com millorar els marges florals, han arribat a la conclusió que, en algunes ocasions, el millor que es pot fer és no fer res.
L’IRTA, la Fundació Emys i el CREAF van estar avaluant l’impacte de la restauració de marges degradats de diferents tipus i en condicions edafoclimàtiques diferents. L’objectiu era poder oferir una guia útil perquè el sector agrícola deixés de ruixar (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/99
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
