Per què el risc de crescudes sobtades dels rius i d’inundacions és cada vegada més alt? Segons els experts, està clar que el canvi climàtic ocupa una part important de les causes. Però també la gestió del territori i del sòl hi tenen molt a veure.
Text: Gemma Comella. Associació L’Era.
Ja ha passat un any des de la DANA (depressió aïllada en nivells alts) o gota freda que va afectar greument el País Valencià. Una DANA és un fenomen associat a pluges torrencials, i en aquest episodi que va començar el 29 d’octubre del 2024, els efectes van ser devastadors. Hem fet un recull d’informació de diverses fonts per posar en valor la importància de la gestió del territori sobre el comportament del cicle de l’aigua.
Segons el grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (https://unric.org/es/la-dana-en-valencia-y-el-cambio-climatico/) els fenòmens meteorològics extrems que provoquen inundacions i sequeres de gran impacte cada vegada són més probables i greus a causa del canvi climàtic provocat per l’acció humana (antropogènic).
A major escalfament, major humitat atmosfèrica, i major risc de precipitacions extremes
Com a conseqüència de l’augment de les temperatures, el cicle hidrològic s’ha accelerat, s’ha tornat més erràtic i impredictible, i això fa que ens enfrontem a problemes creixents d’excés o bé d’escassetat d’aigua. Una atmosfera més càlida reté més humitat, la qual cosa, quan hi intervé l’aire fred de les parts altes de l’atmosfera, s’afavoreixen pluges torrencials, segons ha constatat l’Organització Meteorològica Mundial.
Sembla que per cada 1ºC d’escalfament, l’aire saturat conté un 7% més de vapor d’aigua de mitjana. És a dir, a major escalfament, major humitat atmosfèrica, i major risc de precipitacions extremes.
Les crescudes dels rius són fenòmens naturals que no haurien de tenir conseqüències perilloses per a persones i béns. Ara bé, segons l’Oficina francesa de la biodiversitat (https://www.ofb.gouv.fr/questions-reponses-sur-les-inondations), les inundacions representen el primer risc natural a França. I els riscos associats a les inundacions augmenten any rere any.
Les raons a les quals atribueixen aquest augment d’inundacions són:
L'aigua no s'infiltra i corre per la superfície del sòl fent créixer barrancs, torrents i rius sobtadament
És evident que aquestes raons fan el territori més vulnerable, i en episodis de forta pluja, l’aigua discorre majoritàriament per la superfície del sòl fins a les rases, barrancs, torrents i rius, fent créixer de manera molt sobtada el seu cabal, i en conseqüència la seva velocitat. I això porta a les inundacions. Quan en realitat, l’aigua no hauria de trobar dificultat per a infiltrar-se i alimentar els aqüífers, de manera que s’esmortiria l’efecte de les pluges intenses i torrencials
Quan plou, les zones naturals com els prats, els boscos i els aiguamolls absorbeixen l’aigua d’escolament superficial. Al mateix temps, redueixen l’erosió del sòl, que a voltes pot ocasionar esllavissades, sovint amb conseqüències perjudicials per a les persones, sobretot en zones muntanyoses.
Les ribes dels rius juguen també un paper important, ja que si hi ha una bona estructura de plantes i arbres al llarg dels cursos d’aigua, aquestes tenen capacitat d’emmagatzemar temporalment aigua, fan una funció d’esponja, i permeten amortir la crescuda. Els cursos d’aigua necessiten aquests espais vegetats al llarg del seu recorregut per regular, doncs, les crescudes i els desbordaments. És imprescindible fer un bon manteniment d’aquests espais.
Sembla legítim voler protegir la ciutadania i els béns costi el que costi. Però potser a vegades es fa amb solucions il·lusòries: els dics, les preses i els canals no són una solució completa quan les inundacions són de gran envergadura. Ans al contrari, poden ser contraproduents.
Totes elles estan construïdes per contenir fenòmens de certa intensitat, però en el cas que aquests siguin majors, quan són plens, tenen un efecte pitjor que si no haguessin estat emmagatzemant aigua, ja que poden patir un trencament o un sobreeiximent.
La reflexió per a identificar les mesures a prendre s’ha de fer sobre el global de la conca hidrogràfica, des de l’inici d’on versa l’aigua fins al nivell del litoral en què desemboca a la mar, amb un esperit de solidaritat entre aigües amunt i aigües avall.
En la planificació territorial general, la prioritat és doble:
Algunes solucions concretes per a la conservació de zones inundables:
Cal dissenyar espais urbans amb zones esponja, que permetin la infiltració de l'aigua, i utilitzar paviments drenants o permeables
Algunes solucions concretes per “entretenir” i drenar l’aigua abans que aquesta arribi a les lleres i incrementi el risc d’inundacions:
Moltes d’aquestes mesures són solucions basades en la natura, la qual cosa vol dir que estan més que provades i que funcionen. Tanmateix, segons Greenpeace aquestes mesures no s’apliquen al 95% dels municipis d’Espanya.
El riu és el drenatge natural de la conca hidrogràfica, no el podem col·lapsar. Per això cal “entretenir” l’aigua tant com puguem abans que aquesta arribi al riu. | Font:.
L’any 1969 el químic James Lovelock i la biòloga Lynn Margulis van introduir la hipòtesi Gaia. Segons aquesta hipòtesi, la Terra actua com un macroorganisme format per la biosfera, la terra i els oceans.
Aquest conjunt forma un sistema de retroacció que cerca un entorn físic i químic òptim per a la vida; parlem d’un sistema homeostàtic, un tot que s’autoregula. D’alguna manera diu que la vida crea les condicions per a la vida.
Doncs bé, amb el clima podríem dir el mateix. Segons ens explica Charles Eisenstein al seu llibre Climate, a new story, la salut del clima depèn de la salut dels ecosistemes locals d’arreu. I aquests, al seu torn, depenen de la salut del cicle de l’aigua, i la salut del cicle de l’aigua depèn del sòl i dels boscos.
Ens expliquem:
Un bosc viu interactua amb el cicle de l’aigua de maneres complexes que la ciència tot just comença a entendre. Una d’aquestes maneres és convertint la humitat en pluja.
Però el vapor d’aigua de l’atmosfera no només es troba en forma de pluja, sinó que pot formar una boirina i estar-se a l’aire suspesa sense acabar de precipitar. Segons sembla, quan hi ha sobreabundància de nuclis de condensació és quan el vapor d’aigua queda suspès en forma de boirina, i això passa en condicions d’una atmosfera contaminada o amb molta pols.
En canvi, a sobre els boscos, els nuclis de condensació són d’origen biològic (els emeten les pròpies plantes, fongs, bacteris…) i faciliten la formació de núvols en lloc de boirines.
Els núvols acaben en forma de pluja. En canvi, les boirines tenen un efecte hivernacle, deixen entrar la llum del sol i impedeixen que la calor emesa per la terra s’escapi de tornada cap a les parts altes de l’atmosfera. De resultes, hi ha un increment de temperatura i una humitat intensa, però no hi ha pluja.
Això demostra el principi que la vida crea les condicions per a la vida. I també fa evident que cal actuar sobre la font del desajust en el cicle de l’aigua: la gestió del territori, que inclou els boscos i espais forestals oberts, les terres agrícoles i les zones urbanitzades. I fer que cadascuna d’aquestes parts del territori compleixin la funció “homeostàtica” que permet mantenir la salut del clima local, que al seu torn incideix en la salut del clima global.
FONTS:
Office Français de la Biodiversité: https://www.ofb.gouv.fr/questions-reponses-sur-les-inondations
Greenpeace: https://es.greenpeace.org/es/danas-cambio-climatico/
CREAF: https://www.creaf.cat/ca/articles/com-fem-front-als-fenomens-climatics-extrems-com-la-dana
Agència Catalana de l’Aigua: https://info.aca.gencat.cat/ca/aca/informacio/geco/plans-programes/PDM/CA/01-01-PdM_Annex01_Taules_mesures.pdf
Eisenstein Ch., Climate, a new story. 2018. North Atlantic Books.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
