Text: Alba Gros.
La contaminació marina no només és plàstic: els nutrients agrícoles també hi arriben des dels camps i la gestió agrària. El projecte europeu SEACURE treballa per reduir l’impacte de la fertilització excessiva i protegir oceans i rius.
Feines del projecte Seacure, a la finca can Poc Oli de l’Escola Agrària de Manresa, també participant del projecte.
Els dies de sol, estiu i vacances, és quan la gent de terra endins tenim el mar més present que mai. Ens hi banyem, gaudim de la vista del mar i aprenem a estimar-lo una miqueta més, encara que ens n’oblidem durant els mesos de tardor i hivern.
Quan entrem a l’aigua no pensem en l’estat dels oceans del nostre planeta i l’impacte que té en la salut global de l’esfera terrestre. Ocupen dues terceres parts de la superfície de la Terra, regulen el clima, absorbeixen la major part de la radiació solar i també el 50% del CO2 segons dades de la Fundació Sigea. Però estan arribant al límit i hem d’emprendre accions directes i eficients per començar a revertir els processos d’acidificació i contaminació que pateixen a causa de les múltiples activitats humanes.
En algunes poblacions costaneres podem llegir una frase al costat de l’entrada a les clavegueres, al carrer: «El mar comença aquí». És una bona manera de dir-nos que la brutícia que llencem al carrer, anirà a parar al mar fent camí per les clavegueres.
La contaminació marina més visible és la causada pels residus plàstics. Qui més qui menys ha vist imatges d’acumulació de residus en alguna costa llunyana. El 70% d’aquests residus són envasos d’un sol ús. Però a més dels plàstics, la contaminació del mar inclou restes de petroli i també residus químics i orgànics.
Un percentatge d’aquests productes arriba al mar des de terra endins. Des de punts tan distants com el Bages, el Berguedà o el Solsonès, per exemple. I alguns d’ells procedeixen de l’activitat agrícola. La pluja renta els nutrients de la fertilització química o orgànica i també restes de fitosanitaris que s’utilitzen en el primer sector. És una contaminació invisible, no és cridanera com el plàstic, però té conseqüències importants en la vida dels oceans.
La pluja renta els nutrients de la fertilització química o orgànica i també restes de fitosanitaris
Part dels nutrients que es fan servir per fertilitzar els camps es renten per la pluja o pel reg, sobretot quan s’apliquen en excés, entren en el curs de l’aigua subterrània i acaben desembocant al mar (i a les fonts, però en podem parlar en un altre article).
Quan la disposició d’aquests nutrients és elevada, especialment de nitrogen i fòsfor, es dona un efecte d’eutrofització. Explicat de manera molt simplificada, podríem dir que és una sobrealimentació artificial d’alguns dels organismes que viuen a l’aigua. El seu creixement i proliferació porta a un empobriment d’oxigen que té com a conseqüència la mort de part d’espècies que viuen en aigua dolça i salada. L’ecosistema s’empobreix, es satura i deixa de funcionar correctament.
La contaminació dels oceans s’ha d’enfocar des de diferents àmbits. Un d’ells és, tal com es pot deduir, la gestió agrària. Ajustar al màxim la fertilització i reduir la quantitat de nutrients que es lixivia des dels camps és una part important de la solució. Per això, l’associació L’Era està participant en el projecte europeu Seacure, el nom de la iniciativa ‘Solucions innovadores per a prevenir, reduir i remeiar la contaminació per nutrients al sistema terra-riu-mar a la conca Mediterrània’.
SEACURE impulsa solucions sostenibles per reduir la contaminació per nutrients, mitjançant una millor gestió del sòl i dels fertilitzants, el tractament eficient de les aigües residuals i accions de restauració de la natura.
El projecte s’enfoca en l’ampliació i reproducció a escala regional d’estratègies de gestió de nutrients d’èxit dedicades a:
– reduir la contaminació del sòl i millorar la seva recuperació;
– reduir l’ús de fertilitzants i les pèrdues de nutrients;
– prevenir, minimitzar i remeiar la contaminació per nutrients en els ecosistemes marins i d’aigua dolça.
L’àmbit del projecte és de sis unitats territorials: Mar Menor i Catalunya Central a Espanya, delta del Po i riu Esino a Itàlia, i delta del riu Axios i plana de Tessàlia a Grècia.
El projecte europeu Seacure impulsa solucions sostenibles per reduir la contaminació per nutrients
La Catalunya Central té una representació important en aquest projecte, finançat per la Unió Europea en el marc Horizon Europe de la convocatòria Soil Missions. D’una banda, està encapçalat pel Centre Tecnològic Beta – UVIC-UCC i, a més de L’Era, té la participació de l’Escola Agrària de Manresa.
Una de les pràctiques que està comprovant l’entitat és l’aplicació de grans quantitats de material vegetal lignificat en parcel·les d’horta. L’objectiu és incrementar la matèria orgànica del sòl i així millorar-ne l’estructura i reduir la pèrdua de nutrients.
Quatre finques agrícoles col·laboren en aquesta fita. Una d’elles és la mateixa finca de l’Escola Agrària de Manresa. L’altra és la finca Les Arnaules, també a Manresa. Les altres dues estan situades a Gurb – el Circell-, i Sant Llorenç Savall -el Jardí de Collbarra.
Tres d’elles ja han estat aplicant aquesta tècnica des de l’any 2022, i el Seacure permetrà refermar els primers resultats. Us n’avancem alguna pista: a més d’augmentar el contingut de matèria orgànica, la pràctica podria reduir la lixiviació de nitrogen, potassi intercanviable i fòsfor. Però caldrà esperar el 2028, per consolidar els coneixements i poder transferir pràctiques que siguin útils per al sector primari i alleugin la contaminació del mar.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
