El banc de llavors del sòl és ingent, però… quan decideix germinar o continuar latent, una llavor? La resposta a aquesta pregunta és primordial, ja que això ens permet orientar les pràctiques agrícoles a favor nostre, de manera que es mantingui la dormància i s’eviti la germinació de les herbes que no volem que ho facin.

Aquest capítol sobre la dormància de les llavors té la font en una investigació de Gérard Ducerf sobre les condicions de supressió d’aquest estat latent que condueixen a la germinació. Aquest botànic i pagès diu que, per entendre com es comporten les adventícies en els sòls cultivats, primer cal conèixer en quin biòtop natural es troba cadascuna i, a partir d’aquí, deduir les condicions del medi que la fan desenvolupar al camp.

Exemples:

• Si una espècie creix naturalment sobre les dunes del desert o sobre sòls en procés de desertificació, voldrà dir que quan la trobem en un camp, el sòl serà pobre en humus i en argila, és a dir, mancat d’estructura i d’activitat biològica.

• Si una espècie ve de valls al·luvials riques en material llimós i de pH bàsic, als camps germinarà quan trobarà manca d’activitat biològica, manca d’estructura i manca d’aeració a causa de períodes d’aigua estancada.

I aquesta informació, aplicada a les arvenses significa que, quan una espècie es troba amb les condicions del seu biòtop natural, és molt difícil de gestionar.

EL DESPERTAR DE LES LLAVORS

Segons la investigació de Ducerf, cada espècie de planta es caracteritza per uns factors de trencament de dormància que li són específics. Però en el cas de les plantes cultivades, aquestes han perdut molta d’aquesta informació des del Neolític fins ara, a causa de la selecció que s’ha anat fent al llarg d’aquests anys.

Ell mateix diferencia tres tipus de dormàncies:

• Dormància de quiescència: quan la llavor germina en condicions favorables d’humitat, calor i llum;

• Dormància tegumentària: quan la llavor germina en perforar-se-li la pell, ja sigui mecànicament, per temperatura, per humitat, per atac de microorganismes…

• Dormància fisiològica: quan la llavor germina en el moment que un procés metabòlic intern ho ordena. Un exemple seria en funció de la qualitat de la llum que arriba als fitocroms.

A banda de la recerca científica, i acostant-nos més al nivell del coneixement general, es poden llistar una sèrie de factors necessaris per al trencament de la dormància segons les espècies:

• Temperatura i humitat.

• Llum, quantitat i qualitat.

• Graus acumulats.

• Degradació de la “pell” de la llavor, per exemple, quan passa pel tracte intestinal d’un animal i és defecat posteriorment.

• Certes substàncies al·lopàtiques que en comptes de ser tòxiques, estimulen la germinació de determinades espècies, com per exemple el trèvol violeta i el rumex de fulles obtuses.

• Incendis forestals.

• Taxa de CO2 i d’O2.

• Etilè, que és una substància orgànica que produeixen les plantes, els bacteris i els fongs.

• Nitrats, que actuen també en combinació amb altres factors com la llum o la calor.

• La relació carboni/nitrogen també afecta de manera indirecta, sobretot quan és elevat, perquè condiciona l’activitat microbiològica del sòl i l’estat del nitrogen.

Reconèixer les adventícies que ens ocupen i saber-les interpretar ens ajudarà molt a la seva gestió, no ho oblideu!