Text: Transcripció a càrrec de Jaume Brustenga.
El 13 de gener, una sessió en directe a Instagram de l’associació Agricultura Regenerativa Ibérica, va permetre poder assistir a una conversa entre Jesús Rodríguez i Bruno Vasquetto,
L’esdeveniment es va titular “Abans que carn, produïm pastura”. La xerrada entre ambdós ramaders va permetre conèixer millor la feina de Bruno Vasquetto, dedicat a la cria bovina, ovina i avícola a la seva finca, a l’Argentina (@elmateganaderiaregenerativa), gestionada amb criteris regeneratius.
Ens va parlar dels anys de transició, de la necessitat puntual de suplementació, de les races i les sembres adequades, entre altres aspectes.
Ovelles pasturant. Imatge il·lustrativa. NO és de cap de les finques dels ramaders participants a la conversa | Imatge de Tom a Pixabay.
Bruno Vasquetto. La ramaderia no és fàcil i cal tenir clar que es vol fer. La primera eina important a tenir en compte és aplicar la llei del descans. Això és bàsic i no ho fa gairebé ningú. El pasturatge extensiu acaba sent un sistema molt poc productiu i poc rendible. La gent té les vaques de més a més i viu d’una altra activitat. El recurs més barat és la pastura i cal rendibilitzar-lo.
Jesús Rodríguez. Abans sí que es rotava més, en parcel·les petites. Quan es va fer la concentració parcel·lària, es van ajuntar moltes petites parcel·les. En principi va ser una millora per l’avantatge de tenir tota la terra junta, però amb el temps la gent va anar avançant cap a una manera de pasturar més extensiva. Això, afegit al treball del sòl, va anar empobrint la terra. Descans i parcel·lació, són les eines més importants.
B. V. En zones d’alta pluviometria es dissimulen els errors més fàcilment. En zones més secaneres, és més fotut. Fent tècniques de sembra directa, també passa, encara que no toquis el sòl (erosió, pèrdua de fertilitat…).
J. R. El ramader, normalment no mira al sòl. El pagès sí que ho fa més.
B. V. Al principi, no enteníem la importància del sòl. En Pinheiro explicava que cal tenir un ordre de prioritats: és molt més fàcil recuperar un animal prim, que un sòl degradat…
J. R. Heu aconseguit augmentar la càrrega animal, des que vau començar?
B. V. Pinheiro i altres autors sempre fan referència als anys de misèria. Nosaltres veníem molt acostumats a molts insums. Vam sembrar pastura i vam tenir dos anys molt productius. Ens vam pensar que la cosa ja estava en marxa i la castanya va venir més tard. Vam haver de reduir càrrega perquè el sòl no podia mantenir tant bestiar, entre el segon i el cinquè o sisè any. Després va començar a millorar, però encara estem lluny del sostre. Cal no guiar-se per la producció dels dos primers anys. Ara tenim 2,2-2,3 vaques/hectàrea. Durant la caiguda, només en podíem mantenir 1,1 o 1,2.
El principal insum és la paciència
J. R. Aquests dos primers anys, són deguts a l’efecte residual dels insums?
B. V. Sí. Hi ha residus d’insums i el sòl no produeix pel seu compte. Després, lentament, la fertilitat es va recuperant. És una fertilitat que es construeix i no es compra. El principal insum és la paciència.
J. R. La segona eina més important, quina seria?
B. V. La distribució d’aigua per les parcel·les. És molt normal que hi hagi l’aigua a dos o tres quilòmetres d’on hi ha el bestiar. Això és una gran pèrdua d’eficiència, per pèrdua de calories per les caminades i també per zones amb excés de trepig prop dels abeuradors. S’inverteix molt poc en això, i és molt important.
J. R. A Espanya també passa. A la gent li fa mal invertir en aigua… I la tercera eina més útil? Quina et sembla que és?
B. V. En l’àmbit general, té molt impacte la genètica. Sovint es vol treballar amb bestiar que no és l’adequat pel clima. A l’Argentina s’ha posat bestiar propi de zones temperades a les zones subtropicals. Aquest bestiar pateix molt i cal gastar molts diners per mantenir-lo. A Espanya també passa, que es porta bestiar de zones més humides a zones més seques.
J. R. Sí, es porta Ferraris per caminots, o quatre per quatre per autopistes. Això darrer, encara que no sigui l’adequat, pot funcionar. Però els Ferraris pels camins, no van bé.
Una cosa que es pot millorar és la suplementació proteica durant l'estació seca
B. V. Al principi, encara no hi havia gaires eines de comunicació i la informació no circulava tant. Havíem d’anar fent assaig i error. Vam començar amb herbes molt bones (dàctil, festuca…) però poc adaptades al nostre clima, que no hi plou en tot l’hivern. Després, va anar apareixent la pastura nativa, però va ser a partir del vuitè o novè any. Evidentment, no et pots permetre aguantar la transició durant vuit o nou anys. Per tant, entremig has de poder sembrar alguna cosa que et funcioni bé.
J. R. En el context espanyol, què t’ha cridat l’atenció, de manera negativa, quan has vingut per aquí?
B. V. En negatiu, relacionat amb això que dèiem: la major part d’Europa és freda i humida. La major part de la selecció d’herbes s’ha fet pensant en això. Quan es sembra raigràs anglès al sud d’Espanya, no té cap possibilitat…
J. R. Sí, la major part dels països són molt diferents d’Espanya. Les zones seques requereixen un treball, unes llavors i unes eines molt diferents. Ens falta coherència en aquest sentit. A nosaltres ens ha influït molt França, amb bestiar poc adaptat aquí. Aquest any sí que ha plogut molt, però no és el normal.
B. V. M’ha impressionat la quantitat de races criolles que hi ha a la península, una riquesa genètica que cal mantenir. Al País Basc veia algunes vaques primes davant de cavalls rústics ben rodons…
J. R. Els cavalls són més fàcils de mantenir. Llàstima que la carn té menys demanda.
B. V. Respecte a l’estació seca, una cosa que es pot millorar és la suplementació proteica durant aquesta època. A la meva zona és molt important.
J. R. És molt important tenir el coneixement de les necessitats del bestiar a cada moment. Crec que és la tercera eina més important.
B. V. Sí, cal conèixer quant cau el nivell de proteïna quan la pastura s’asseca.
J. R. Sovint estirem del que ens ofereix la casa de pinsos. Potser només necessitem proteïna i el pinso ve amb altres coses que no ens calen…
B. V. Sí, hi ha molts insums que donen menjar a molta gent menys al ramader.
És un mite pensar que només amb herba es pot tenir un sistema rendible sense afegir res
J. R. Un comentari dels oients que em crida l’atenció és que la natura ja proveeix de tot i no calen suplements. La natura, abans, no tenia límits. El bestiar, a l’estiu, hauria pujat a muntanya… És un mite creure que podem viure de la ramaderia pensant això. A la natura, el bestiar hi ha èpoques que s’aprima de manera natural.
B. V. Sí, és un mite pensar que només amb herba es pot tenir un sistema rendible sense afegir res. Potser és possible en zones molt humides, però no en la major part de zones, on el bestiar de manera natural s’aprimaria durant alguna època i no passaria res, però no és viable si hem de fer un sistema per a viure’n.
J. R. Aquí hi ha races autòctones, però et paguen la meitat de les altres races. Ara el consum busca una carn magra i cal anar a fer això… En una zona seca, hi ha èpoques que no podrem viure sense suplementació. Un altre aspecte és enfocar la producció a les èpoques més propícies.
B. V. A tot arreu, és millor concentrar els parts, que no tenir els toros tot l’any amb les vaques, perquè et permet controlar la producció. És cert que cal concentrar la màxima demanda del bestiar en l’època de màxima producció de l’herba. A El Mate, ara, només fem recria, no cria. Abans, fèiem entre 60 i 90 dies de cicle… Alguns ramaders, molt intensius, fan 45 dies. Una estació tan curta és difícil de gestionar i no s’acostuma a fer. 90 dies està bé. És com els canvis de tancat del bestiar. És molt bonic pensar a canviar el bestiar cada dia, però val més fer un sistema que el puguis mantenir en el temps.
J. R. A mi m’agrada valorar quants quilos de carn per hectàrea estem produint. Es parla molt de l’estalvi d’insums, però no es parla de la producció, com es fa a l’Argentina.
B. V. És molt important valorar la producció per hectàrea. A un li pot semblar que fa molta producció, però si no es mira la producció en quilos/hectàrea, tens poca orientació. Però tampoc cal passar-se per l’altra banda, perquè pots fer molts quilos, però que no tinguis gaire marge. Cal estar atents al context de cada moment.
J. R. Pastura arranada o no?
B. V. A l’estiu, deixar-ne. A l’hivern, es pot arranar més.
J. R. Un canvi per dia o més?
B. V. Un per dia està bé.
J. R. Angus o… ?
B. V. Angus.
J. R. Creuat o pur?
B. V. Creuat
J. R. Petit o gran?
B. V. Petit
J. R. Rendiment individual o col·lectiu?
B. V. Col·lectiu, per hectàrea.
J. R. Voisin o Pinheiro?
B. V. Pinheiro. Ho va mastegar molt bé.
J. R. Tancat virtual o físic.
B. V. Virtual és el futur, però l’important és parcel·lar. Com sigui!
J. R. El millor ramader del món?
B. V. No és fàcil… Juan Dutra, potser… Va aplicar tot això a un context molt complicat. A les zones humides hi ha molt bons ramaders, però fer una ramaderia eficient en un lloc complicat té molt mèrit.
J. R. Heu fet llibres junts. Què t’ha impressionat més d’ell?
B. V. La capacitat d’observació i treure conclusions. He tingut mentors molt importants (pinheiro, restrepo, savory, doherty, nacho simón…) he après molt d’ells, però també dels ramaders. En el país Basc, també m’ha impressionat la capacitat de la gent d’observar i treure conclusions.
J. R. Quin és el teu major somni?
B. V. Que els meus fills creixin en un context sà…
J. R. Després de tantes hores observant en la natura, a què atribueixes tot això? Què manté aquest ordre tan perfecte?
B. V. Jo no soc gaire religiós, però de vegades penso que tot això és obra d’alguna cosa més gran… Quan veig tanta perfecció… I nosaltres com ho podem entendre i utilitzar per poder-ne viure d’una manera sostenible…?
J. R. En un llibre dieu que les vaques poden produir coses que no estan al sòl, perquè les puguem menjar nosaltres… una obra d’art, de principi a fi.
B. V. Més del 97% de la pastura és carboni, oxigen i hidrogen. La vaca concentra… Es pot fer ramaderia on climàticament és impossible fer agricultura.
Com suplementeu a l’hivern?
Quan no hi ha menjar, val més suplementar i no posar el bestiar a la pastura abans d’hora, per no perjudicar a la pastura.
Es poden posar les gallines l’endemà de les vaques?
Millor, quan és època de mosques, esperar tres o quatre dies, perquè les larves ja siguin més grosses. En èpoques sense mosques, no val la pena. Val més pasturar per altres llocs.
Cal resembrar?
A la llarga, no. Si el maneig és correcte, no caldria. A excepció de l’alfals, que val la pena anar-ne fent, perquè és una planta molt important.
Bioinsums?
Una bona eina, però cal veure quin és factible a cada moment. Sobretot perquè alguns són poc escalables quan creix el nombre d’hectàrees. Aleshores, cal refiar-se més del maneig.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
