Text i imatges: Charles-André Descombes
El paper del pH i del redox en la fertilitat del sòl obre nous horitzons per entendre la salut vegetal. En aquesta entrevista, explorem com els microbiomes, els lactofermentats i la gestió de l’oxidació poden transformar l’agroecologia i la regeneració dels sòls. Un curs de l’Escola Agrària de Manresa, en col·laboració amb l’associació L’Era, va portar Isabella Tomasi a Catalunya. Una experta en la qüestió que va fer aportacions molt interessants. Les seves propostes s’estudiaran en un assaig promogut per l’Institut Català de la Vinya i el Vi.
Isabella Tomasi en un moment de l’entrevista.
Fa uns quants anys vas començar a interessar-te pel pH* i les reaccions redox* del sòl. Què et va dur a seguir aquest camí per intentar millorar la fertilitat dels sòls?
El punt de partida va ser la insistència d’uns naturòpates a parlar de la importància en l’alimentació humana del pH, el redox i la conductivitat per mantenir el microbioma*. Altres naturòpates ens aconsellaven de prendre antioxidants per tal de resistir a l’estrès oxidatiu. Ambdós plantejaments estan relacionats perquè parlar d’antioxidants és parlar del potencial redox. Per tant, per què no preguntar-se el mateix per a les plantes, ja que també es parla de l’estrès oxidatiu que pateixen? Lluitar contra l’oxidació condueix a més creixement i una millor salut de la planta, i molt ràpidament s’imposa el lligam amb el sòl.
Topem de seguida amb una paradoxa. Vivim en un món on els éssers vius respirem oxigen, però resulta que necessitem la col·laboració d’organismes i de microorganismes anaerobis, que fins i tot temen aquest oxigen. Com és això?
Cal fixar-se en les emissions que parlen de la creació del planeta Terra. Hi veiem que els primers organismes vius van ser essencialment bacteris i virus, sobretot bacteris, que vivien absorbint l’oxigen lligat als carbonats, als sulfats… Al llarg de dos miliards d’anys, la vida sobre la Terra va avançar molt a poc a poc, amb grans volums d’organismes, tots ells anaerobis, és a dir capaços de sobreviure sense molècules d’oxigen lliures (O2).
Quan van aparèixer éssers vius que començaven a respirar oxigen lliure, envoltats per una atmosfera on l’oxigen era força escàs –en un procés que va durar cent o dos-cents milions d’anys– de cop van disposar de molta més energia. La contrapartida és que van haver de controlar els fenòmens d’oxidació. Per tant, van haver de viure en simbiosi permanent amb organismes que els donaven antioxidants. Els microorganismes anaeròbics poden aportar aquests antioxidants, perquè són les armes bioquímiques que utilitzen per sobreviure quan s’exposen a l’oxigen.
Queda clar que els humans necessitem els microbis i organismes anaerobis per superar l’oxidació a què estem constantment sotmesos. Pel que fa a les plantes, quina és la (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar aquesta revista en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/101
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
