Text: Redacció.
Grain alerta que el Tractat Internacional de la FAO sobre recursos fitogenètics no protegeix realment els drets pagesos i afavoreix les multinacionals llavoreres. Tot i que el 70-90% de les llavors cultivades al món provenen de la pagesia, les corporacions imposen híbrids i lleis de propietat intel·lectual que limiten la biodiversitat agrària. A Catalunya, projectes com Esporus i el banc de llavors de la Generalitat treballen per preservar varietats locals i garantir el control comunitari sobre les llavors.
Recollint albergínies a les parcel·les de multiplicació del banc de varietats locals Esporus | Imatge de Rebeca Molero.
Les grans corporacions de la indústria llavorera utilitzen dues estratègies d’expansió en el mercat. D’una banda, la producció de llavors híbrides; de l’altra, els drets de propietat intel·lectual i les lleis de comercialització.
Davant d’aquesta darrera estratègia, s’han aprovat altres lleis que intenten restringir el seu acaparament de poder amb el foment de mesures pal·liatives que han de protegir els drets de la pagesia en relació amb la biodiversitat agrària.
Però segons Grain, aquestes lleis no són suficients i no estan complint el seu propòsit. En un informe publicat al seu web, aquesta entitat d’àmbit internacional denuncia que textos de tant pes com el Tractat Internacional de la FAO sobre els Recursos Fitogenètics per a l’Alimentació i l’Agricultura no és eficient. El motiu és que, malgrat reconèixer els drets de la pagesia, els deixa a mercè de lleis nacionals que sovint protegeixen els drets de les multinacionals obtentores de llavors.
Aquest Tractat obliga les empreses a compensar econòmicament la pagesia segons els guanys econòmics obtinguts a partir de la privatització i l’ús de material genètic. Però organitzacions pageses han alertat que els resultats, en termes de distribució de beneficis, rendició de comptes o transparència, són miserables. I consideren que el tractat és més una eina al servei de la biopirateria que al servei dels drets pagesos.
El repte és graduar la temperatura del niu per evitar un excés de calor durant l'estiu
Grain és una entitat d’àmbit internacional i basa els seus informes en la situació de països de tots els continents. En la nota de premsa que ha difós, comenta com a exemple la situació a Filipines i a Xile. En aquest país llatinoamericà, per exemple, el Ministeri d’Agricultura té la facultat de regular la quantitat de llavors de varietats locals que les comunitats es poden intercanviar.
Pel que fa a l’entrada de les tecnologies digitals, Grain fa atenció a la capacitat de les empreses de descarregar seqüències genètiques des de bases de dades públiques i desenvolupar noves varietats amb aquesta informació sense compensar als països o a les comunitats d’origen.
Un exemple d’això és la proposta de protocol de la Unió Africana. El text, encara per aprovar i actualment en estudi, intenta equilibrar els drets dels obtentors amb els drets de la pagesia, convertint aquesta en una forma de propietat intel·lectual. Segons Grain, “això és l’antítesi de protegir les llavors com un bé comú, sota el control de les pròpies comunitats pageses”.
Malgrat tota aquesta situació, segons aquesta organització internacional, entre el 70 i el 90% del que es planta als dos hemisferis és de llavors pròpies conservades d’un any per l’altre. En diferents països estan sorgint moviments que garanteixen el control de la biodiversitat agrària en mans pageses.
Un exemple és el de la Societat del Desenvolupament del Dècan, a l’Índia. Allí, fa dècades que la comunitat de dones controla l’emmagatzematge, la caracterització i el manteniment de les llavors. A més, ofereix capacitació, participa en mercats locals, fa promoció, i controla mitjans de comunicació per difondre el missatge de manera adequada.
El repte és graduar la temperatura del niu per evitar un excés de calor durant l'estiu
Segons Grain, “la lluita per als drets pagesos i les seves llavors és clarament una lluita pel poder. I aquest poder s’ha de construir des de la base, amb les comunitats (…) els darrers trenta anys d’experiència demostren que gairebé segur, les polítiques acabaran sotmetent-se als interessos de les corporacions”.
A Catalunya, la Generalitat manté i amplia un banc de llavors amb més de 400 mostres cedides per particulars o entitats. Algunes d’elles també formen part del Catàleg de Varietats Locals d’Interès Agrari de Catalunya, consultable en línia. Qualsevol persona o entitat jurídica pot sol·licitar la inscripció d’una varietat. També ho pot fer la Generalitat pel seu compte.
Per fer-ho cal aportar una memòria tècnica que inclogui les seves característiques, informació visual de com és, l’àmbit territorial on s’adscriu, i documentació històrica i cultural que acrediti el lligam del conreu tradicional de la varietat en l’àmbit territorial esmentat. Abans d’inscriure-la, la Comissió de Varietats Locals Agrícoles de Catalunya analitza la sol·licitud i l’avalua.
El banc de llavors Esporus és un dels projectes -fomentat per una entitat social, l’associació L’Era- que ha inscrit varietats locals al catàleg i al banc impulsat per la Generalitat. Esporus recull, conserva, caracteritza i difon la biodiversitat agrària del país i posa a disposició llavors de producció ecològica i també planter.
A Catalunya, altres entitats compleixen també aquesta funció de guardianes de la biodiversitat agrària. Moltes d’elles formen part de la Xarxa Catalana de Graners.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
