Gestió de les herbes amb les cobertes acompanyants en extensius
Text: Gemma Comella. Associacio L’Era – Esfera. A partir de l’article Gestion de l’enherbement grâce aux couverts associés permanents.
Aquest contingut forma part dels butlletins de l’agricultura del sòl viu.
Quin és l’efecte de les cobertes acompanyants en el rendiment del cultiu principal? Totes les cobertes funcionen i tenen el mateix impacte? En aquest article que us resumim, i a partir d’assajos a camp, veiem que no totes treballen ni ens interessen per igual.

Coberta de melgons després de la collita de colza i abans de la sembra del sègol. Imatge: G.C.
Les cobertes acompanyants són plantes amb un interès agronòmic que comparteixen una part o la totalitat del seu cicle de vida amb el nostre cultiu principal. Se suposa que aquestes cobertes romanen al camp durant diversos anys (dos o tres) de manera que proporcionen protecció del sòl en els períodes entre cultius principals i també aporten altres serveis als cultius comercials.
AVANTATGES
La capacitat que té una coberta permanent d’ofegar les adventícies depèn de la seva capacitat d’ocupar i cobrir l’espai abans que les espontànies s’hi implantin.
L’efecte d’aquesta competència efectiva sobre les adventícies no s’observa fins que hi ha una proporció d’un mínim de 50% de lleguminoses en la coberta. Més enllà d’aquest llindar, a mesura que puja la proporció de lleguminoses, el control de les adventícies és més efectiu. I de fet, és a partir del 80-85% de cobertura amb lleguminoses, que les adventícies queden reduïdes a un 10% o menys de cobertura.
La competència de la coberta no és efectiva fins que no té mínim d'un 50% de lleguminoses
El següent gràfic és d’un cas particular de coberta de lleguminoses en un camp de gira-sols. I val a dir que de les tres espècies de lleguminoses que es van assajar (alfals a 10 quilos/hectàrea, lotus a 10 quilos/hectàrea i trèvol blanc a 3 quilos/hectàrea), només l’alfals va permetre una cobertura eficaç per al control de les adventícies comparable a la modalitat del desherbatge químic.

Una altra idea que es desprèn de l’assaig de què parla l’article és que, a major recobriment de la coberta, menor és la diversitat d’adventícies. És a dir, que si la coberta d’alfals, en aquest cas, supera el 50%, la diversitat d’espècies d’herbes espontànies és menor. En canvi, amb poc recobriment de la coberta sembrada, les adventícies són més diverses. Això es pot veure en el quadre següent:

I finalment, l’assaig també va mostrar que a major diversitat d’adventícies, menor és l’efecte negatiu sobre el rendiment del cultiu.

Per tant, si analitzem les tres idees exposades suara, deduïm que amb un major desenvolupament de la coberta permanent (>50%), menor és la diversitat d’adventícies i més gran serà la pèrdua de rendiment del cultiu comercial.
INCONVENIENTS
Impacte sobre el rendiment dels cultius.
Seguint amb el mateix assaig, es va veure que en el moment que hi ha coberta permanent, el rendiment del gira-sol es veu afectat, tal com mostren les característiques avaluades a la taula següent.

El principal avantatge de les cobertes permanents es dona en el temps entre cultius
L’espècie de cobertura permanent que més afecta sobre el rendiment del cultiu principal és l’alfals. De fet, té un efecte sobre tots els paràmetres mesurats del cultiu: densitat de plantes, alçada, diàmetre de la flor, % de senescència, nombre de grans, pes de mil llavors i rendiment. I això ve del fet que és l’alfals l’espècie que més bé va cobrir el sòl (75%), seguida del trèvol (57%) i del lotus (32%).
CONCLUSIÓ
Quan la coberta permanent és prou desenvolupada (més enllà del 80% de recobriment del sòl) per a permetre una gestió eficaç contra les adventícies, les pèrdues de rendiment del cultiu són significatives. Per tal d’evitar-ho, cal regular les cobertes, per exemple, segant-les o picant-les, però aleshores, la seva competència contra les adventícies es veu limitada també.
El principal avantatge de les cobertes permanents es dona en el temps entre cultius, és a dir, entre la collita i la següent sembra. És en aquests moments en què la coberta no permet o dificulta el desenvolupament de les adventícies. Com més ràpida sigui la coberta i major biomassa sigui capaç de desenvolupar, millor competirà sobre les adventícies.