Text: Gemma Comella. Associació L’Era.
Te de compost en preparació | Isadora Schmidt – Terra Viva.
L’ús de te de compost fa temps que genera força interès com a recurs per incrementar la fertilitat i la salut dels cultius. La Dra. Elaine Ingham (presidenta de Soil Foodweb Inc., presidenta del Soil Foodweb Institute d’Austràlia i científica directora del Soil Foodweb de Nova York) ha dedicat anys de recerca a aquest preparat, i els seus resultats mostren el poder que pot arribar a tenir. En aquest article, expliquem els fonaments del te de compost, com funciona, com es fa i què cal buscar en un te específic.
Hi ha dos aspectes importants a destacar.
1. El te de compost conté un ventall d’organismes aerobis que milloren una sèrie de funcions beneficioses:
2. El te de compost conté nutrients solubles que milloren dues funcions clau:
A més a més, els organismes que conté el te de compost confereixen altres beneficis crucials per a les plantes:
Els microorganismes beneficiosos competeixen amb els causants de malalties i dificulten la seva acció
Ens podem preguntar: per què no els tenim, aquests microorganismes tan beneficiosos, al nostre sòl? I la resposta és que segurament hi eren, fa anys, però amb el maneig els hem anat eliminant de mica en mica.
L’aplicació d’agroquímics (herbicides, pesticides, fertilitzants químics en excés, etc.), la contaminació ambiental, el treball excessiu del sòl, els períodes massa llargs sense plantes al sòl, les altes temperatures, i altres factors han afavorit la seva desaparició.
És hora de tornar-los a fer créixer als nostres camps!
Interessa que hi hagi tots dos tipus d’organismes per aconseguir al màxim els beneficis del te de compost: bacteris i fongs. En anys en què hi ha una pressió normal d’alguna malaltia, els bacteris del te de compost aplicats al cultiu són suficients per defensar la planta en la seva part aèria (superfície foliar, tija, etc.).
Ara bé, en anys amb condicions que afavoreixen molt determinades malalties (per exemple, molta humitat i temperatures entre càlides i temperades), és imprescindible que el te de compost tingui una proporció de fongs de, com a mínim, un 15% per tenir el cultiu protegit. Pel que fa al sòl, igualment són necessaris fongs i bacteris, però aquí també necessitem els protozous i els nematodes.
Hi ha màquines comercials per a fer te de compost, però una altra opció és construir-la nosaltres mateixes amb una galleda, dues bombes d’aquari i quatre pedres poroses. Aprofundim-hi.
Segons Ingham, el millor resultat s'obté quan el te passa per dins la bomba
L’objectiu de la màquina és que extregui la màxima quantitat i diversitat d’organismes presents al compost, cap al líquid o te. És clar que també s’extrauran nutrients solubles del compost al te, i això també forma part de l’interès.
De fet, podem fer una prova abans de res amb el nostre compost. Per fer-ho, utilitzarem una bossa reixada de com a mínim 400 micro-mesh. A dins introduirem el compost, submergirem la bossa a l’aigua i observarem: si l’aigua no es tenyeix de color fosc, alguna cosa no va bé.
Hi ha dos tipus de sistemes bàsics de fer el te de compost. En uns, el te passa per dins una bomba per a ser barrejat i airejat, i en els altres, directament s’injecta aire al líquid. Segons Ingham, el millor resultat s’obté amb el primer sistema, en què el te passa per dins una bomba.
Algunes de les màquines comercials disposen de dos broquets, un per assegurar la concentració d’oxigen constant i l’altre per barrejar per tal d’extraure els organismes del compost. El sacseig ha de ser suficient per a extraure’ls, però no massa brusc per no malmetre els organismes, sobretot els fongs, més sensibles al trencament.
Te de compost a punt d’aplicar | Isadora Schmidt – Terra Viva.
El procediment per a fer el te de compost és:
Altre cop ens podem refiar del nas per saber si les coses van bé, perquè com que ha de ser un procés aerobi, si se senten males olors en el procés, voldrà dir que alguna cosa no rutlla prou bé.
En el moment que submergim el compost, podem fer un lleuger massatge a la bossa de reixeta perquè l’aigua entri bé a l’interior.
Una bona mesura és submergir 5,5 quilos de compost en 300 litres d'aigua
La manera de posar el compost a dins l’aigua també pot variar en funció de la màquina que tinguem. Es pot posar amb una bossa reixada, o bé es pot posar directament a l’aigua. Aquest segon sistema es desaconsella perquè requereix d’un filtratge final, que inevitablement “segresta” part dels organismes alliberats en el procés.
També és interessant saber que és més efectiu repartir cada 500 grams de compost en diferents bosses reixades, per així evitar zones anaeròbies.
A les experiències realitzades a Can Poc Oli (Escola Agrària de Manresa) es preparen 300 litres d’aigua amb 5,5 quilos de compost, s’hi afegeixen 300 mil·lilitres de melassa i 300 mil·lilitres d’emulsió de peix (sense oli) com a aliment.
Hifa de fong | Isadora Schmidt – Terra Viva.
Evidentment, si l’apliquem i el cultiu no s’emmalalteix, senyal que el te és bo.
Si es vol filar més prim, es pot enviar una mostra de compost a un especialista per tal que faci una observació al microscopi. La Dra. Ingham diu que hi ha d’haver els següents nivells d’organismes per assegurar un bon te de compost:
També es pot demanar una anàlisi al microscopi del te elaborat; en aquest cas, les quantitats s’han de trobar dins dels següents barems segons Ingham:
Nematode | Isadora Schmidt – Terra Viva.
L’aplicació del te ha de ser tan immediata com sigui possible després de la seva elaboració, perquè no es pot conservar.
La dosi d’aplicació que recomana l’article és d’uns 48 litres/hectàrea, aplicat amb un atomitzador o sulfatadora. L’aigua de dissolució ha de ser també sense clorar pels mateixos motius que s’han explicat més amunt en aquest article.
Un bon moment d’aplicació és a la sortida de l’hivern i primavera, amb una freqüència d’aplicació setmanal fins al moment de collita.
De manera opcional es pot aprofitar per a realitzar una fertilització foliar al mateix temps que s’aplica el te de compost. Quan apliquem te de compost a la part aèria de la planta, els organismes que el conformen respiren i, en el procés, emeten CO₂. Al mateix temps, els estomes de les fulles s’obren per absorbir aquest gas i així és com permeten l’entrada al seu metabolisme dels nutrients del compost.
Les experiències realitzades a la finca de l’Escola Agrària de Manresa els anys 2024 i 2025 han estat sobre el cultiu de sègol (2024) i veça amb civada (2025).
En tots dos anys, els resultats han mostrat que, amb l’aplicació de te de compost, s’aconsegueix:
Trobareu més informació a:
– Elaine Ingham, Ph.D: «Compost Tea», ACRES USA A Voice for Eco-Agriculture, 2003.
– Vinyals, N., Schmidt, I. «Informe avaluació del sòl de l’assaig d’aplicació de te de compost oxigenat (TCO)«. Can Poc Oli, Escola Agrària de Manresa, 2025.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
