Text: Gemma Comella. Associació L’Era.
Els preparats lactofermentats (LactoF) emergeixen com una eina clau en l’agricultura bio-lògica: milloren la salut del sòl, redueixen malalties i potencien cultius de manera natural i sostenible. Tant a Itàlia com al Brasil, ja hi ha experiències que els estan utilitzant amb resultats esperançadors.
Camp de pomeres | Imatge de Aleksandarlittlewolf-Freepik.
Fem aquest joc de paraules (Bio-Lògica) per posar atenció en el fet que cal incorporar la lògica per a comprendre el funcionament de la biologia i poder produir els nostres cultius aprofitant els avantatges que ens ofereix de manera natural.
I ens agrada anomenar aquesta agricultura bio-lògica com agricultura del sòl viu.
Un dels models que hem d’aprofitar en l’agricultura del sòl viu i que es comença a tenir en compte en el món agrari és el model d’oxidació-reducció, també anomenat redox. Ens expliquem tot seguit.
Tots els éssers vius pateixen constantment guanys i pèrdues d’electrons, és una constatació científica. Per viure, cal guanyar i perdre electrons contínuament, és una cosa inherent a la vida.
Els preparats lactofermentats són productes antioxidants
Quan hi ha massa oxigen al medi (a l’aire, al sòl i dins la mateixa planta), hi ha una gran pèrdua d’electrons i les plantes són més febles i sensibles a malalties. De manera natural, les plantes, per evitar malalties degudes a l’excés d’oxigen, són capaces de produir substàncies antioxidants.
I nosaltres, fent servir productes antioxidants que ajudin la planta a guanyar electrons, també estarem ajudant a la salut del cultiu. Un d’aquests productes antioxidants són els preparats lactofermentats (LactoF). La idea és poder-nos alliberar dels insecticides i fungicides en el nostre sistema productiu agrari.
En la línia del model d’oxidació-reducció està treballant la microbiòloga francesa Isabella Tomasi, que ja ha vingut a casa nostra alguna vegada i ens ha explicat la seva experiència amb els LactoF. Ella els està aplicant en vergers en regadiu al nord d’Itàlia, on hi ha un problema de salut greu dels arbres degut a la degradació en què es troba el sòl després de molts anys de produir fruita. I els resultats que està obtenint són molt encoratjadors.
L'aplicació de lactofermentats és una esmena orgànica àcida i reduïda que prové d’una fermentació anaeròbia amb bacteris làctics
Els LactoF es produeixen a partir de receptes tradicionals des de fa dècades en algunes zones del món. La seva efectivitat prové tant dels bacteris reproduïts en la fermentació anaeròbia (endòfits), com de les propietats orgàniques obtingudes en el mateix procés. D’una banda, obtenim un líquid amb unes propietats de pH i potencial redox (vegeu article L’acidificació de la rizosfera i el concepte de redox) molt interessants per a la protecció dels cultius.
I, d’altra banda, és un preparat amb un elevat contingut de molècules bioquímiques i orgàniques afavoridores de processos fisiològics de les plantes. Així, el podem classificar com a esmena orgànica àcida i reduïda que prové d’una fermentació anaeròbia amb bacteris làctics.
Una altra propietat que se’ls atorga és que contribueixen a la porositat dels sòls d’una manera físico-química immediata, i no només biològica. Fins ara, no tenim explicacions clares sobre aquest tema; sembla que és el calci de les làmines d’argila, que flocula construint microagregats en presència dels metabòlits produïts per la fermentació. Amb aquesta finalitat descompactant, els productors de cereals del nord de França apliquen els LactoF en el moment de la descompactació profunda del sòl, i també ho fan al Brasil, per trobar i mantenir una porositat profunda a la terra.
Restaurar sòls amb aportacions de matèria orgànica és sempre interessant, però porta el seu temps. Depenent del tipus de sòl, el clima i el cultiu, podem arribar a incrementar un 1% la taxa de matèria orgànica del sòl en un període de tres a cinc anys. En canvi, l’aplicació de LactoF permet reduir aquest nombre d’anys i guanyar temps, així com augmentar collites.
La recepta de LactoF que ens ha transmès la Isabella Tomasi la prepararem el dia 15 d’abril a la jornada PATT Lactofermentats de segona generació per a sòls i cultius que tindrà lloc a l’Escola Agrària de Manresa – Can Poc Oli.
Ara és un bon moment per començar a preparar l’inòcul, que no és res més que fer una massa mare amb farina d’espelta i/o sègol i aigua no clorada, i anar-la alimentant durant 20 dies en unes determinades condicions de temperatura. Després dels 20 dies, multiplicarem l’inòcul en un medi líquid durant 30 dies més. Així, tenint en compte que el temps de preparació total és de 50 dies, per començar les aplicacions a la primavera, cal engegar l’inòcul aquests primers mesos de l’any.
