Text i imatges: Xènia Torras, Banc de llavors Esporus, de l’associació L’Era.
La història del tomàquet Mandó és d’aquelles que anima l’esperit i fa de bon explicar. De totes les varietats que el banc de llavors Esporus conserva, aquesta és una de les que ha reeixit de l’oblit i ha pogut ocupar un lloc en els camps de la pagesia professional de Collserola. Al darrere d’un recorregut així d’exitós, sempre hi ha un detonant. En aquest cas, l’impuls de Damià Gibernet, que és qui va heretar-ne la llavor i qui la va fer conèixer al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola perquè, des d’aquesta institució, puguessin encarrilar la seva recuperació.
Tomàquets de varietat Mandó.
No hi ha res més fàcil que començar pel principi, però el cert és que el principi de cada varietat local es perd en l’antigor del temps, quan es van començar a seleccionar les plantes silvestres que, a poc a poc, van derivar en cultius per alimentar-nos i ajudar-nos a sobreviure. En el cas del tomàquet Mandó, per tant, no anirem tan enllà, i ens consolarem coneixent com va aconseguir fer-se un lloc en el Catàleg de varietats locals d’interès agrari de Catalunya i en el Catàleg Comú de varietats de plantes agrícoles de la Unió Europea.
El Mandó no es deia Mandó quan encara ningú li havia mirat la cara atentament. Bé, ningú tret d’en Damià Gibernet, que és qui el va preservar i qui el donaria a conèixer. Quan en Damià es va aficionar a portar l’hort a la masia familiar de Vallvidrera, comprava el planter, com fa gairebé tothom. A casa, en qui sap quin calaix o lleixa, hi quedaven les llavors que la família havia anat guardant. Entre elles, les d’un tomàquet que un veí havia donat a la seva tia assegurant-li que era “el tomàquet de Vallvidrera de tota la vida”.
Però en aquell moment, en Damià no era conscient del petit tresor que custodiava. Fins que la feina de difusió de la biodiversitat cultivada que fa Esporus, va començar a obrir-li els ulls: “Quan vaig descobrir Esporus, em vaig adonar que tenia una varietat antiga a casa i vaig anar-la multiplicant”. La seva perseverança i també el convenciment que calien petits gestos com el seu per frenar l’erosió genètica de la biodiversitat agrària, va tenir recompensa.
Durant la visita d’un tècnic del Parc Natural de la Serra de Collserola, on s’ubica la casa, el Damià va fer-li conèixer el tomàquet que guardava i així es va encetar el recorregut que portaria aquesta varietat a ser reconeguda com un producte destacat d’aquest àmbit agrari.
El Consorci del parc es va interessar i va incloure la varietat en un projecte de recuperació de l’agrobiodiversitat centrat en 13 varietats de tomàquet. La caracterització agromorfològica, sensorial i química dels tomàquets escollits va fer que la varietat que havia lliurat el Damià destaqués i cridés prou l’atenció per continuar-hi apostant. (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/99
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
