El tirabec és una varietat local de pèsol que ha gaudit de més i menys popularitat al llarg de la història recent. La seva particularitat és que la tavella es consumeix quan encara és tendre, abans no arribi a madurar del tot. Al banc de llavors Esporus, en conservem llavor i en multipliquem de manera continuada per conservar-la, divulgar-la i també caracteritzar-la i conèixer-la millor. La tardor pot ser un bon moment per sembrar-ne a l’hort. Aquí et deixem la informació que necessites, per si et decideixes.
Text: Xènia Torras, banc de llavors Esporus, de l’associació L’Era.
Flor de tirabec.
Introduir lleguminoses en la rotació de l’hort és sempre una aposta positiva per millorar la fertilitat de la terra. Quan les seves arrels s’alien amb bacteris del sòl, aconsegueixen fixar nitrogen atmosfèric que serà útil per al creixement de cultius posteriors.
D’entre totes les varietats locals de pèsols catalans que podem sembrar, el tirabec (Pisum sativum var. saccharatum) és un cas una mica especial, perquè les tavelles es cullen quan encara són tendres. Les veurem gairebé planes, amb una lleugera prominència on hi ha cada grana en procés de maduració. Amb un sabor dolç, i amb una textura cruixent, el tirabec és apreciat tant a les llars com a la restauració.
Per assegurar-nos una provisió de tirabecs no hi ha res millor que fer-ne a l’hort perquè no és fàcil de trobar-ne al mercat. Tot i que el segle passat va ser prou conegut, ara hi ha gent que no coneix aquesta varietat local.
El tirabec es pot cultivar en secà, tot i que té més producció en regadiu moderat.
Les referències històriques són nombroses. Alcover i Moll li dediquen una entrada en el seu Diccionari català-valencià-balear. Donen com a sinònims «estirabec», «caputxí» i «tiribec» a les comarques del Camp de Tarragona. Sempre pronunciat amb l’e tancada. El tradueixen al castellà com a «guisante mollar». També s’hi refereixen com a «pèsol mollar» en valencià i com a «pèsol de bullir» en mallorquí.
Com d’altres pèsols, la sembra del tirabec es pot fer a la tardor en zones de clima temperat (d’octubre a gener), o bé a finals d’hivern en territoris més freds per estalviar-li les gelades persistents. El calendari habitual situa la floració a mitjans de febrer i la collita des de principis de març fins a finals de maig.
El tirabec creix bé en sòls frescos, profunds i ben drenats, amb bona aportació de matèria orgànica i un pH proper a la neutralitat. Tot i poder-se conrear en secà, la planta respon amb major producció i qualitat sota regadiu moderat, especialment en les fases de floració i desenvolupament de la beina.
És una varietat de mata alta i, per tant, necessita tutors, ja siguin canyes, xarxes o branques. Aquest emparrat li aportarà ventilació, reduint el risc que pateixi malalties fúngiques, i alhora ens farà més fàcil la collita.
Des d’un punt de vista de temperatures òptimes, prefereix la moderació, ja que el fred intens pot alentir la maduració i les temperatures altes acceleren el cicle i poden endurir la tavella.
Com altres pèsols, el tirabec pot patir malalties fúngiques. Per combatre la cendrosa o oïdi podem tractar amb sofre. I per a l’Ascochyta pisi podem fer tractaments preventius amb sals de coure.
Pel que fa a les plagues, el tirabec pot tenir pugó verd (Acyrthosiphon pisum) amb l’arribada de la primavera.
Antigament s’aprofitava tota la planta: les tavelles per al consum humà i la part verda per a farratge
Els pugons són insectes homòpters picadors-xucladors i el seu impacte es pot observar amb debilitaments i deformacions de les fulles. Els podem trobar formant colònies en brots nous o sota les fulles. Per evitar-lo, a més de fomentar la fauna auxiliar, hem de controlar que no tingui un excés d’adob residual d’altres cultius anteriors. Les lleguminoses no s’han d’adobar mai ja que, com hem dit al principi, fixen el seu propi nitrogen atmosfèric i qualsevol adobat en excés comporta problemes amb plagues com el pugó.
La sitònia (Sitonia lineatus) és un insecte coleòpter que podem detactar fàcilment quan està en fase adulta, en forma d’escarbat gris-terrós, alimentant-se de les fulles a la primavera. Les larves són blanques i s’alimenten d’arrels. Malgrat el seu aspecte, normalment té poca afectació i no cal fer cap tractament.
Si finalment en volem guardar llavor i sembrar-la l’any següent, cal que deixem acabar de madurar la tavella fins que les granes estiguin a punt. Sabrem quan és el moment perquè la tavella estarà totalment seca (la pell tindrà aparença de pergamí). En aquesta fase, sí que cal vigilar que els ocells no se’ns enduguin les llavors.
A la cuina catalana, el tirabec ha estat protagonista en plats d’hivern i primavera, com l’escudella, els estofats amb patata xafada, o simplement saltat amb oli d’oliva i all tendre. Les tavelles tendres també es poden menjar crues, en amanida, o al vapor per preservar-ne la textura cruixent i el gust dolç.
Segons la tradició oral, antigament s’aprofitava tota la planta: les tavelles per al consum humà i la part verda per a farratge. Aquesta doble funcionalitat el feia molt apreciat a les explotacions de policultiu.
Avui dia, el tirabec ha entrat en circuits gastronòmics de qualitat i alguns restaurants d’alta cuina el valoren com a producte de temporada i quilòmetre zero. La seva dolçor natural i versatilitat el converteixen en un ingredient ideal per a receptes que busquen senzillesa i autenticitat. Recuperar el seu cultiu no és només una qüestió de gust, sinó també un compromís amb la memòria agrícola i gastronòmica del territori.
RECEPTES AMB TIRABECS
Internet ofereix algunes receptes de pèsol tirabec fàcils per fer a casa. En general, la recomanació prèvia és sempre treure les puntes i els fils.
Aquí una breu tria, amb els ingredients, per poder escollir segons el que hi ha al rebos.
Tirabecs amb botifarra negra: tirabecs, ceba, porro, botifarra negra, oli d’oliva, sal i vi blanc. A kilometre0.cat
Saltat de tirabecs, moixernons i espàrrecs amb maionesa: alls tendres, tirabecs, moixernons, espàrrecs verds, ous, oli d’oliva, sal, porradell, sal gruixuda. A cuina.cat
Sopa de tirabecs: tirabecs o l’aigua de coure’ls, pa del dia abans, oli d’oliva, sal. A receptes.cat
I SI VOLS SEMBRAR LLAVOR DE TIRABEC…
El banc de llavors de varietats locals Esporus, de l’associació L’Era, conserva, multiplica i comercialitza llavor de tirabec. El seu propòsit principal és que la biodiversitat agrícola catalana no es perdi i torni als camps i als plats de tothom.
Pots aconseguir llavor a través de la seva botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
