El repte de fertilitzar la terra

Des dels fems del corral a elaboracions més sofisticades com el bokashi, tothom ha fet aportacions a la terra per millorar la producció, tant als països occidentals com també a l’àrea asiàtica.

Expertes d’arreu del món han proposat sistemes propis. Tots ells es poden classificar segons el tipus de procés de transformació d’aquesta matèria orgànica o ingredients primaris, i també segons les necessitats de la producció agrícola que poden cobrir.

Però a més, poden presentar moltes característiques singulars: el temps de maduració, aeròbics o anaeròbics (amb presència o no d’oxigen), la necessitat o no de voltejar, segons la relació carboni / nitrogen…

Els que tenen una relació més alta, i són més rics en carbonis de cadena llarga, alimentaran la microbiologia del sòl més que la planta i, per tant, el seu efecte serà a més llarg termini.

Mentre que els que tenen una relació més baixa, amb materials amb menys lignina i per tant amb cadenes de carboni curtes, mineralitzaran més ràpidament, cosa que fa que puguin alimentar la planta més directament.

En aquest esquema presentem un resum molt breu que recull algunes de les maneres de fer compost i fertilitzar la terra. Algunes propostes són més que conegudes i aplicades, d’altres potser n’ha sentit a parlar poqueta gent.

Es tracta d’una pinzellada de la diversitat que tenim per triar, amb un mínim d’informació per començar a conèixer cada un dels mètodes i poder comparar-los de manera ràpida.
Segur que no és una taula completa, no és aquesta la pretensió. L’objectiu és oferir un panorama de les possibilitats.

Els inòculs microbians com poden ser l’aplicació de te de compost, el Johnson Su o altres, els hem deixat per un altre moment (…)