Text: Gemma Comella. Associacio L’Era – Esfera
Aquest contingut forma part dels butlletins de l’agricultura del sòl viu.
Segons un estudi, si la taxa de matèria orgànica a Alemanya augmentés anualment un 0,1%, en 10 anys, els beneficis econòmics potencials serien de 14 bilions d’euros. Quin és el potencial econòmic d’un sòl saludable i en què es basa?
El document Digging Deeper: Unearthing the Economic Potential of Healthy Soil (Kurth, T. i altres, 2025) quantifica el potencial econòmic d’un sòl viu i dona xifres prenent d’exemple Alemanya. Els càlculs per aquest país ens diuen que, si la taxa de matèria orgànica augmentés anualment un 0,1%, en 10 anys, els beneficis econòmics potencials foren de 14 bilions €. Aquestes dades tenen en compte els diferents usos del sòl i fan referència només al país germànic.
Els autors afirmen que la biodiversitat és la clau per tenir un sòl productiu, i un sòl viu és la clau de la biodiversitat. El benefici que aporta un sòl viu té tres components econòmicament valorables:
– la disminució de la necessitat de fertilitzants sintètics,
– la disminució de la necessitat de reg i
– l’augment de la captura de carboni.
Això és: carboni, nutrients i aigua. Val a dir que tots tres es troben directament o indirectament lligats a un increment de rendiment dels cultius a llarg termini, la qual cosa també es té en compte a l’hora de fer el càlcul econòmic. Pel que fa al càlcul específic de l’import del carboni, s’ha valorat segons el seu preu als mercats obligats (157 €/t) i als voluntaris (55 €/t) que existeixen a Europa.
La inseguretat alimentària, els sobrepesos, les obesitats, les malalties nutricionals directes i indirectes tenen un elevat cost per cada ciutadà europeu, estimat en 411 €/any (European Commission, “Cost of Non-Communicable Diseases in the EU”, 2024).
La ciència mèdica cada vegada té més clara la relació entre la salut del microbioma del sòl, la qualitat nutricional dels aliments i la salut de les persones. Consumir aliments que han estat cultivats en sòls vius introdueix tota una sèrie de microbis beneficiosos a la dieta de les persones, que proporcionen bona salut intestinal i que tenen propietats antiinflamatòries. Encara més, els estudis han demostrat que una major varietat de microorganismes ajuden el cos a combatre les al·lèrgies. Així, mantenir un sòl viu i divers és crucial per a la seguretat alimentària i per a la salut pública.
Les condicions climàtiques del sud d’Europa, pel seu règim anual de temperatura, fan que hi hagi més temps de respiració microbiana al llarg de l’any i, per tant, una menor acumulació de matèria orgànica al sòl. Això fa estimar un segrest de carboni del 65-75% respecte al que es pot donar al nord d’Europa.
Però, d’altra banda, el potencial econòmic de la millor retenció de l’aigua és major al sud d’Europa, perquè l’aigua representa un bé més escàs que no pas al nord.
Tornant a Alemanya, és ressenyable fer notar que si els càlculs que es presenten a Digging Deeper: Unearthing the Economic Potential of Healthy Soil haguessin tingut en compte el cost d’una mala salut alimentària, el benefici econòmic global encara seria més important.
A més de ser la base de la producció d’aliments saludables, un sòl viu filtra l’aigua que bevem, mitiga l’impacte de les pluges torrencials i millora el cicle dels nutrients. És un recurs fonamental per a una agricultura sostenible en el temps, tot proporcionant una infinitat de beneficis ecosistèmics que van més enllà del rendiment productiu.
Al centre de totes aquestes funcions hi ha la matèria orgànica i el microbioma del sòl. Tots dos, de manera col·lectiva fan que el sòl:
posi els nutrients a disposició dels cultius, incrementant-ne els rendiments;
actuï com a embornal de carboni mitjançant la retenció de carboni orgànic, cosa que ajuda a mitigar el canvi climàtic;
millori la seva estructura gràcies als agregats que s’hi formen, que al seu torn prevenen l’erosió;
millori la seva aeració, cosa que també augmenta la seva capacitat d’absorbir i retenir aigua, una funció cada cop més important a causa dels fenòmens meteorològics extrems més freqüents, com ara sequeres i pluges intenses;
ajudi a augmentar els nivells de micronutrients en els aliments garantint la presència de vitamines i oligoelements essencials.
Preservar els microorganismes del sòl és essencial per mantenir-ne la fertilitat i assegurar uns rendiments fiables. I això passa, també, per tenir una bona taxa de matèria orgànica al sòl.
Els sòls saludables depenen de la formació continuada d’humus, que és el component del sòl que emmagatzema carboni i nutrients. D’acord amb el concepte de la ruta del carboni líquid, les plantes, el sòl i els microorganismes treballen conjuntament en un cicle dinàmic per transformar les plantes mortes a humus, mantenint el balanç necessari que manté la salut del sòl i el creixement de les plantes. Aquest procés va des de la fotosíntesi, quan les plantes capten carboni de l’aire, fins a la formació d’humus al sòl gràcies als exsudats radiculars dels sucres formats amb la fotosíntesi. Així és com el carboni atmosfèric arriba a emmagatzemar-se al sòl. (C. Jones, “Liquid Carbon Pathway,” )
Els beneficis econòmics que ofereix un sòl viu i saludable, amb una bona taxa de matèria orgànica, són quantificables. Una manera és fer-ho a partir dels tres eixos: aigua, nutrients i carboni. Els resultats són diferents en funció de les característiques edafoclimàtiques de cada zona, però sempre són en forma de beneficis.
Però la salut del sòl és fonamental no només per a l’agricultura, sinó també per al bon funcionament dels ecosistemes naturals i seminaturals. La qual cosa fa que els sòls vius siguin imprescindibles per la vida al planeta a totes les escales.
No hem entrat en el detall de com s’han fet aquests càlculs, però si hi esteu interessats, ho podeu llegir a l’article original que podeu trobar en aquest enllaç.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
