Text: Raquel Servitja, veterinària, ramadera i formadora @lapetitagranjadeclaret
Imatges: Roger Grimau. Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Qui enterrarà les femtes dels nostres ramats i fertilitzarà naturalment la terra si fem desaparèixer els escarabats piloters o merdissers de l’ecosistema? Aquests coleòpters són copròfags que s’alimenten dels excrements que deixa el bestiar que pastura en règim extensiu. Compleixen una funció essencial però la seva població està minvant estrepitosament a conseqüència dels desparasitants de síntesi. En aquest article l’autora ens parla de l’impacte ambiental i productiu d’aquesta situació i apunta alternatives viables.
Escarabats piloters.
Els herbívors formen part de l’ecosistema com a elements clau en la biodiversitat: obren espais per a altres espècies, eviten que el bosc es tanqui, ajuden a gestionar el risc d’incendis i, evidentment, aporten aliments sans a la humanitat, entre d’altres efectes positius.
El més important quant a cicle biològic és que fertilitzen les pròpies pastures on s’alimenten i, per tant, el cicle de la matèria orgànica queda tancat en un sistema en equilibri, on la captació de gasos d’efecte hivernacle per part de la pastura sempre és superior als gasos emesos pels animals i els seus excrements.
Aquestes femtes estan compostes bàsicament de fibra no digerida per part dels estómacs o de l’intestí gruixut, de nitrogen excedentari i d’organismes unicel·lulars de la microbiologia del sistema digestiu. Perquè funcionin com a fertilitzant hi ha una condició important: s’han d’enterrar ràpidament.
Tot i que fongs i bacteris realitzen la descomposició, un grup especialitzat d’escarabats és el principal encarregat d’incorporar les femtes a la terra. Aquests insectes s’anomenen genèricament escarabats copròfags, però són un ampli grup d’insectes que pertanyen a dues famílies (Escarabaeidae i Geotrupidae) i que inclouen unes 230 espècies en total a l’Estat espanyol. Hi ha escarabats de pocs mil·límetres de llargada i n’hi ha de més d’un centímetre i mig, voladors i no voladors, piloters i que s’emporten el fem lluny i molts d’altres que crien sota les femtes fent cavernes.
Quan diem que introdueixen les femtes a la terra, és literal: excaven cavernes de més de mig metre de profunditat i més d’un centímetre de diàmetre i van transportant l’excrement avall, alhora que treuen la terra i la col·loquen a la superfície, tant sota l’excrement mateix com a uns metres de distància. Aquests escarabats són els responsables directes que, en pocs dies després de l’excreció d’una femta per part d’un herbívor, aquesta es disgregui i s’enterri. La biologia d’aquests insectes és variada en funció de les espècies, però podríem resumir-la en unes característiques genèriques:
Dramàticament, després de recomptes i estudis s’observa un declivi important de la població total d’escarabats i d’algunes de les espècies de copròfags més importants, tant en zones seques com humides.
Però, què passa quan hi ha reducció o absència d’aquests escarabats? Primer de tot, observem que les femtes a les pastures persisteixen al llarg dels anys i queden momificades, fenomen observat per molts ramaders i ramaderes i que genera inquietud. Aquest fet provoca immobilització de la matèria orgànica, falta de fertilització del sòl, augment de la compactació d´aquest i alliberació per part de la femta de gasos d’efecte hivernacle.
A part de les repercussions sobre l’ecosistema, sense aquests animalons l’estat de salut de les pastures i la seva funció com a aliment es deteriora, creixen plantes nitròfiles (les que suporten la càrrega de nitrogen en superfície), en molts casos no gaire comestibles o d´escassa palatabilitat. (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/97
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
