Text: Gemma Comella. Associacio L’Era – Esfera. A partir dels butlletins de La Vache Heureuse.
Aquest contingut forma part dels butlletins de l’agricultura del sòl viu.
Els fertilitzants nitrogenats tenen un 15% de responsabilitat de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle atribuïts a l’agricultura. La Unió Europea preveu taxar-los a partir del 2026, cosa que n’augmentarà el preu significativament. La situació dona una oportunitat per a la revalorització de l’ús de lleguminoses per a la recuperació de la fertilitat agrícola. Utilitzar-les com a cultiu acompanyants en cereals és una opció a tenir en compte en algunes circumstàncies.
Cultiu de blat de moro amb coberta d’alfals | Imatge cedida per La Vache Heureuse.
Des de l’1 de gener del 2026, l’estratègia ambiental europea inclourà clarament un mecanisme tributari sobre els fertilitzants nitrogenats, amb efectes evidents sobre el seu cost. A França es parla d’un augment del preu d’aquest tipus de fertilitzants de més de 160 euros/tona.
La raó principal d’aquesta decisió és la voluntat de reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH). El nitrogen, en forma d’amoníac i d’òxids nitrosos, representa entorn el 15% del total dels que s’atribueixen a l’agricultura. El trobem vinculat principalment a dues fonts emissores de GEH: en la producció i en l’ús d’aquests fertilitzants.
Per a la producció d’adobs químics nitrogenats cal energia, i quan aquesta prové de combustibles fòssils com el gas natural -que és el més habitual-, això comporta unes emissions de CO₂ a l’atmosfera. I pel que fa a la utilització d’aquests adobs de síntesi química, el problema és l’alliberament de nitrogen amoniacal i d’òxid nitrós a l’atmosfera, ja que aquest últim és un gas d’efecte hivernacle molt més potent que el CO₂.
En la mateixa línia, també està previst, per a més endavant, aplicar una taxa de carboni a aquella agricultura que sigui emissora neta de carboni (CO₂). Això vol dir, que un cop fet el balanç del carboni que entra al cicle agrícola i el que en surt, si és major el que s’emet, serà repercutit amb una taxa.
Aprofitem l’ocasió! L’agricultura del sòl viu aprèn a cultivar amb una autonomia de nitrogen, del treball del sòl i dels herbicides. I aquests tres eixos tenen un efecte directe sobre l’emissió de GEH.
Per dir-ho molt simplificadament, la introducció de lleguminoses, com el trèvol violeta o l’alfals com a cultiu acompanyant del cereal, permetrà nodrir el sòl i el cultiu principal. La sembra d’una lleguminosa i alguna altra pràctica més, ens ajudarà a activar el cicle del nitrogen, que permetrà recuperar les unitats nitrogenades (UN) que necessita el cultiu per produir (vegeu l’article a núm. 92 Newsletter Dream Team ABC).
L'aplicació d'adobs de síntesi química com a fertilitzant, acaba alliberant nitrogen amoniacal i òxid nitrós a l'atmosfera
La lleguminosa acompanyant, a banda de nodrir de nitrogen, conformarà la ració del sòl, és a dir, tota la seva biomassa (producció) ha de quedar al sòl, per a nodrir-lo. Podeu refrescar el concepte de ració del sòl aquí.
Una recomanació és que la lleguminosa s’ha de poder sembrar tot just després de la collita del cereal, o com a màxim al setembre. I posteriorment, el cereal, que a l’hora d’escollir-lo és millor que sigui rústic.
El trèvol violeta (Trifolium pratense) seria una lleguminosa adequada per zones frescals del nostre país, amb uns 600 mm de pluviometria o més. Té una vida d’entre tres i sis anys, la qual cosa ja ens va bé per a fer un canvi de cultiu passat aquest temps. Té una arrel molt competitiva amb les adventícies, però que alhora s’avé molt amb el cereal, com ara el blat, el sègol, el blat de moro… Es pot considerar, doncs, com una planta “desherbant”.
Una altra possibilitat a casa nostra pot ser l’alfals. Aquesta lleguminosa és una planta acompanyant molt bona sempre que no hi hagi competència per l’aigua. Al reg, funciona bé. Però al secà, en primaveres seques, l’alfals passa per davant del cultiu del cereal i l’acaba dominant.
Dibuix de l’arrel del trèvol violeta | Imatge de Wageningen University&Research Image Collection.
Un exemple d’itinerari tècnic del cultiu del blat de moro amb alfals en regadiu seria:
En fi, l’estiu és un període favorable per implementar estratègies de cultius interessants. Cada any serà diferent en funció de la pluja que hàgim tingut als nostres camps. I enguany, a moltes comarques és un bon any per provar de sembrar cobertes vegetals o cultius intermedis en lloc de deixar el sòl nu o només amb el rostoll.
Reflexioneu-hi i si us hi animeu, ens ho podeu explicar i publicarem la vostra experiència en un dels següents Butlletins de l’Agricultura del Sòl Viu!
Bon estiu amb molta fotosíntesi!!
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
