Text i imatges: Annaïs Sastre (Cooperativa L’Aresta – Coopcamp – Recoopera); Rosa Binimelis (Cooperativa Arran de Terra – Recoopera).
L’evolució del primer sector i del consum obliga el cooperativisme agrari a reinventar-se per mantenir-se funcional i fidel als valors pels quals va sorgir el segle XIX. Les produccions agroecològiques, per la seva banda, requereixen certes infraestructures i serveis que poden trobar en aquestes organitzacions centenàries i que ara estan infrautilitzades.
Festa de sòcies a la Cooperativa Falset-Marçà del Priorat.
Catalunya compta amb una tradició cooperativista centenària. Les primeres cooperatives de consum van començar l’any 1865, creades per la classe obrera, especialment en entorns industrials, amb l’objectiu d’abaratir els costos en el subministrament col·lectiu d’aliments i béns de primera necessitat.
Els anys següents, van proliferar les cooperatives d’aquest tipus, una sola cooperativa va arribar a 1.560 sòcies consumidores. Algunes van encunyar moneda pròpia, i fins i tot van crear fàbriques de pasta de sopa, de carbó o de farines mitjançant acords d’intercooperació i cooperatives de segon grau. També durant aquells anys, van néixer les primeres cooperatives de treball, però no va ser fins després de la Segona República que van créixer de forma exponencial.
A partir de 1887, amb la Llei d’Associacions, moltes cooperatives es van poder formalitzar, i el moviment va créixer i multiplicar-se donant lloc a l’aparició dels sindicats agraris, nom que es donava al cooperativisme agrari de l’època i que sovint sorgia a partir de les societats de treballadors del camp o de resistència prèvies.
Estaven formades per jornalers i petita pagesia sense terra, per protegir-se i ajudar-se mútuament, i servien per facilitar tasques i procurar-se productes més econòmics. Hi havia la botiga de queviures i el magatzem, on s’organitzaven les compres en comú per repartir-se el sulfat, el guano o el sofre, i es mancomunaven des d’eines i màquines fins a tasques com la matança del porc, la batuda i la palla, el trull, la verema i la premsa de vi. Algunes entitats van implantar seccions de crèdit o d’invalidesa i vellesa i seccions culturals i de servei social, com la biblioteca o l’escola, convertint-se en un motor cultural i d’alfabetització als territoris rurals.
La Llei de Sindicats Agrícoles de 1906 va impulsar cooperatives de pagesos propietaris, donant lloc a les cooperatives modernistes que perduren avui. En molts pobles coexistien el sindicat dels pobres i el sindicat dels rics. El creixent moviment cooperatiu es va veure estroncat per la Guerra Civil; posteriorment, moltes cooperatives van ser dissoltes o intervingudes pel règim franquista. Després del franquisme, el moviment cooperatiu va recuperar la seva autonomia i ha continuat creixent en totes les seves formes: consum, habitatge, treball, agràries, etcètera.
Més de cent anys després, moltes cooperatives agràries continuen treballant, mancomunant serveis i elaborant una gran diversitat d’aliments. El cooperativisme agrari a Catalunya mou més de 2.200 milions d’euros anuals i ocupa 4.320 persones. Tot i així, a causa de la disminució del nombre d’explotacions des de mitjans del segle XX i de la manca de relleu generacional, reflecteixen la realitat d’un sector agrari envellit. Actualment, més del 38% dels socis productors de les cooperatives agràries catalanes són persones jubilades, malgrat que la major part dels treballadors actius al camp són (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/99
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
