Text: Redacció.
A Catalunya, l’any passat, cada persona va consumir 18 quilolitres d’aliments ecològics, un més que el 2023. Per davant seu es situen les Illes Balears (19,8) i La Rioja (27). En l’àmbit estatal, però, la tendència del consum alimentari bio és que el mercat vagi a la baixa. Les dades que aporta l’Informe anual del consumo alimentario en España, del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Pesca, i també les dades del Baròmetre 2024 de percepció i consum dels aliments ecològics a Catalunya, donen una fotografia de la progressió i la situació d’aquest mercat tant en l’àmbit estatal com en el català.
De mitjana, es calcula que cada habitant de l’Estat ha menjat 13 quilos d’aliments ecològics, quantitat que representa un 5% menys comparat amb les dades de l’informe previ. La despesa en aliments ecològics no va arribar al 3% del total de l’alimentació en les llars i el volum en quilolitres es va reduir un 3,7% en relació amb el 2023. L’encariment del 3% en el preu d’aquest tipus de producte no compensa el retrocés que va patir el valor de mercat, -0,9%, amb un import que va quedar en 2.723.870 milers d’euros.
Aquesta tendència a la baixa no coincideix amb la que recull el Baròmetre a Catalunya. No és només que hi hagi hagut més consum mesurat en quilolitres -segons dades del Ministeri-, sinó que a més, el 66% de les persones catalanes entrevistades per al Baròmetre que no consumeixen aliments eco habitualment, diuen tenir intenció de fer-ho en el futur, especialment la població més jove i estudiant. Falta veure si aquesta tendència pot suplir la compra de les persones més grans que deixaran de consumir per decessos o per falta d’autonomia. I és que la segona franja d’edat que fa més volum de compra, almenys en dades de tot l’Estat espanyol, és la de persones retirades.
En l’àmbit estatal, les persones adultes independents són les que tenen un major consum per càpita, arribant als 24,6 quilolitres per persona, més d’11 quilolitres per sobre de la mitjana nacional. Al seu darrere, com a grup d’edat, es situen les persones retirades i les parelles adultes sense fills. Al capdavall de tot, les parelles amb fills petits, que es queden amb un consum que no arriba als 7 quilolitres per càpita.
Les parelles amb fills petits són les que menys consum fan, mentre que els adults independents, les que més
En canvi, les dades del Baròmetre, centrades a Catalunya i recollides a partir d’enquestes telefòniques, mostren que la franja d’edat que té major consum és la dels 16 a 49 anys. Quant més nivell d’estudis, la freqüència de consum augmenta. De fet, gairebé el 70% de la població catalana major de 16 anys ha consumit aliments ecològics alguna vegada, una tendència que va a l’alça segons la sèrie de dades recollides pel Baròmetre, que s’elabora cada quatre anys. El 33% de la població catalana en consumeix cada setmana.
Les dades del conjunt de l’Estat espanyol i les de Catalunya mostren diferències. A l’Estat, la botiga tradicional i el supermercat i autoservei són els canals preferits on fer la compra d’aliments ecològics. El primer s’emporta el 39% del volum de vendes, mentre que el segon arriba al 28,6%.
De totes maneres, la botiga tradicional continua la tendència de perdre posició i és un dels canals que més es contrau, amb un -9,5%. Però encara es retreu més el comerç electrònic d’aquests productes, que ho fa en un -13,8% i es queda amb el 3% de la quantitat d’aliments ecològics que es venen a l’Estat. Els hipermercats arriben al 10% del volum de vendes, després d’augmentar un 2% en relació amb el 2023.
A Catalunya, la tendència s’apropa cada vegada més a l’evolució europea. El 2020, any del darrer Baròmetre, la venda a hipermercats i grans superfícies era d’un 46%, igual que en botigues o supermercats especialitzats en aliments ecològics. El 2024, tot i que els dos continuen sent els principals punts de compra, el primer canal ha augmentat fins al 51,7% i el segon ha baixat al 35%. Sempre segons les enquestes telefòniques fetes a persones consumidores.
A l'Estat espanyol, la venda d'aliments eco per comerç electrònic ha patit una davallada
Tornant a les dades aportades pel Ministeri, les fruites i les verdures són les que representen un volum més important (24% i 17% respectivament), però amb un valor econòmic més reduït (13% i 10%). El següent aliment que més volum recull és el de la carn ecològica, tot i que disminueix pes en la cistella de la compra en un 3%. De fet, la tendència a l’Estat és que es compri menys aliments ecològics en relació amb el 2023. En concret, el 2024 va ser d’un 5% menys respecte l’any anterior. Els únics productes que han guanyat quantitat són els vins, les farines i les sèmoles.
Segons les dades estatals, els aliments ecològics van tenir un preu mitjà de 4,34 euros/quilolitre, més d’un euro superior als aliments convencionals, que es situaven als 3,12 euros/quilolitre. Aquesta diferència és deguda a un menor volum de mercat, uns costos de producció més elevats i risc més gran de pèrdua de collita o de producció ramadera, sobretot.
El preu més elevat és una condició percebuda de manera negativa, almenys a Catalunya. En concret, l’11% de les persones que coneixen aquest tipus de productes consideren que tenen un preu excessiu. Però aquest és només un punt negatiu entre molts altres de percepció positiva, com per exemple que són aliments sense productes químics, que són més naturals i menys manipulats i que garanteixen el respecte pel medi ambient. Potser per això, la possibilitat d’introduir aliments eco en els menjadors escolars, malgrat suposar un increment de preu del menú, convenç el 60% dels pares enquestats amb fills en edat escolar.
Un 58% de les persones que no compren aliments ecològics, no ho fan pel preu
Entre les persones residents a Catalunya que consumeixen habitualment productes alimentaris eco, un 48% opina que la seva compra augmentaria si tinguessin un preu més assequible. De fet, el motiu principal per no comprar-ne és el seu preu, segons han indicat un 58% de les persones enquestades que diuen conèixer-los però no comprar-los. Aquest percentatge ha augmentat en 5 punts en relació amb l’edició del 2020 del Baròmetre.
No tots els aliments ecològics certificats per al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) estan produïts o elaborats a Catalunya. L’organisme públic certificador pot verificar l’envasat o la utilització de matèries procedents d’altres comunitats autònomes, països europeus i fins i tot països tercers. Per tant, un aliment ecològic no és necessàriament un aliment de proximitat, i a l’hora d’escollir, la majoria de les persones enquestades i consumidores habituals prefereix que estigui produït o elaborat a Catalunya, encara que no sigui ecològic (57%). El valor ha crescut 9 punts en relació amb les dades del 2020.
Pel que fa a la motivació de compra, a Catalunya, més de la meitat dels consumidors habituals ho fan per motius de salut, i només un 5% diu fer-ho per raons mediambientals. D’altra banda, més del 70% de qui coneix els aliments ecològics confia en el segell certificador de la seva qualitat -especialment menors de 30 anys-, mentre que un 23% desconfia d’aquesta garantia.
El Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics està promogut per la Generalitat de Catalunya i es repeteix cada quatre anys. S’elabora a partir d’enquestes a persones consumidores habituals d’aquest tipus d’aliments certificats, i també a persones que no els coneixen o no els consumeixen. Per recollir les dades, es van fer 1.600 entrevistes el 2024. D’altra banda, l’informe del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Pesca sobre les dades de consum alimentari a l’Estat s’elabora a partir del recull diari de les compres a 12.500 llars.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
