Text: Redacció.
La producció agrària ecològica no ha de cercar l'estabilitat, ha de buscar el creixement continu
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha fet públiques les dades del 2025 de la producció ecològica catalana. La superfície ha augmentat de 3.000 hectàrees però, mirant prim, veiem que només han augmentat els cultius d’oliveres, guaret, adob en verd i erms. I ja és estrany, perquè Unió de Pagesos ha fet conèixer i ha denunciat que les ajudes vinculades al PDR són més altes en olivera en producció integrada que en producció ecològica (també ho són més les de vinya integrada).
D’altra banda, el nombre d’operadors és de 153 menys que el 2023 i 110 menys que el 2024. Tot i així, el Govern diu que «el sector ha assolit una estabilitat que reforça la solidesa del model productiu català». Paraules buides sense sentit. Potser també per això han presentat les dades amb l’anunci de doblar el nombre de dinamitzadors en producció ecològica.
La producció agrària ecològica no ha de cercar l’estabilitat, ha de buscar el creixement continuat pel benefici global de tot el territori, ecosistema i societat catalana. I qui no ho entengui, és que és curt de gambals, així de clar. Perquè de moment, és la producció més sostenible que té una certificació recollida per un reglament europeu que l’avala.
Les propostes per aconseguir una marca registrada de «Producció agrària sostenible» que està intentant la Generalitat, no ajudaran a fer créixer el sector, ni impulsaran la conversió de terres a la producció ecològica. Ho hem dit a bastament i ho mantenim: impulsar sistemes de producció que tinguin en compte l’equilibri dels ecosistemes, els mercats curts i de proximitat, els drets laborals justos, l’ús sostenible de recursos, la biodiversitat silvestre i cultivada, és una gran idea. Però tal com diu en Josep Marrugat en l’entrevista que us presentem: «el nom no és honest». I no és honest, entre altres qüestions, perquè fa mal a la producció agrària més sostenible que actualment hi ha al mercat, i que és la producció ecològica.
Marrugat forma part de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos i és coordinador de l’àrea agricultura i ramaderia ecològica en el sindicat. Amb ell parlem de com la crisi de participació ciutadana en els moviments socials està afectant també les organitzacions agràries, que tenen dificultats per mostrar tota la feina que fan. També ens comenta com va prendre la decisió de deixar de llaurar a la vinya, fa vint anys. Les dificultats que va travessar segurament ara serien molt diferents, gràcies a la feina que fan equips com el d’Agrotecnio -Universitat de Lleida. D’ells publiquem un article que recull els aprenentatges després de deu anys fent assajos amb cobertes vegetals i encoixinats en vinya.
No volem acabar aquest editorial sense fer referència a l’entrevista que publiquem en la secció «El bloc d’Esporus». Després de més de vint anys multiplicant llavors de varietats tradicionals, Ernest Tasias, de Les Refardes, ens parla de la feina que fa aquesta cooperativa i de com veu la conservació de la biodiversitat cultivada a Catalunya. Amb Les Refardes sentim la proximitat de projectes germans, ja que des de l’associació L’Era –entitat que publica Agrocultura– treballem en el mateix sentit a través del banc de llavors Esporus. Gràcies a la cooperació d’aquests i altres bancs del país, la situació de la biodiversitat agrícola passa per un bon moment.
Finalment, unes paraules de condol per la mort de Marisol Garrido. Doctora enginyera agrònoma especialista en la salut del sòl, va estar al capdavant de l’oficina Demeter a Espanya i sempre ens va fer aportacions interessants en cursos, articles i jornades. Lamentem profundament la seva pèrdua.
