Text i imatges: Redacció.
El 2014, a l’Adrià Solé li rondava una il·lusió i un projecte al cap: engegar una petita finca productiva, diversificada, per viure’n dignament i poder aportar aliments ecològics de qualitat. Després de tants anys, Ecomercaderet és un referent en el món agroecològic. Es manté fidel a la idea d’una finca amb diferents fronts productius i també amb diversos canals de comercialització. Aprofiten alguna pràctica de la biointensiva, però no s’hi reconeixen. N’hem parlat amb el seu impulsor per saber com s’ho fan i quins reptes tenen.
Adrià Solé a Ecomercaderet.
Can Mercaderet és una finca familiar de vuit hectàrees de Santa Margarida de Montbui. Fa uns 10 anys, l’Adrià Solé Cantero va decidir posar-la a produir segons un model clar que tenia al cap: volia que fos productivament diversa –amb animals i cultius–, poc mecanitzada i volia una producció ecològica i regenerativa, amb canals de comercialització de proximitat que arrodonissin un projecte eficient.
Va començar cultivant per a un banc de llavors sense cap experiència pràctica, i va cometre errors com tothom qui comença. I a hores d’ara, amb la seva parella, la Sandra Estarrona, porten una hectàrea d’horta, mitja hectàrea amb gallines i fruiters, una hectàrea d’oliveres amb alguns ametllers i també alguns camps de farratge i pastura. Entre terra pròpia i llogada, sumen un total de 14 hectàrees, més 9 hectàrees de bosc, on també hi entren les quatre vaques que tenen.
Segurament, les cistelles d’horta i la parada al Mercat de la Masuca –Igualada– són un dels aparadors comercials més importants d’Ecomercaderet. A més, la seva producció també proveeix alguns restaurants, grups de consum i alguna escola, a part de la venda directa a la finca els dissabtes. L’Adrià reconeix que la comercialització és un aspecte a revisar: “és massa dispersa”.
Els hàbits de consum estan fent replantejar la planificació de cultius. Malgrat que la producció d’estiu és habitualment la més important, el fet que les escoles estiguin tancades i que molta gent se’n vagi de vacances no ajuda a fer sortir tot el que dona l’hort. “L’estiu suposa més estrès hídric, més estrès de comercialització, de calor… Prefereixo tenir menys feina a l’estiu. Ara intentem concentrar més feina fora d’aquest període. Volem que la temporada forta sigui del setembre al juny o principis de juliol”. I això pot voler dir ampliar superfície d’hivernacle. Ara només en tenen un, que és on poden preparar planter, i també fer-hi cultius d’hivern, de fulla i mesclums “que ens van molt bé”, admet l’Adrià.
Però per enfortir la temporada de tardor-hivern-primavera, no pot tenir en compte només els cultius hortícoles. També ha d’assegurar-se la llet de les vaques per fer els transformats làctics a la tardor. Per tant, les cobreixen el mes de novembre amb un toro d’una finca veïna, “més pràctic i eficient que la inseminació artificial, que ja havíem provat”. El juliol-agost les assequen i pareixen –idealment– a principis de setembre.
Fer un obrador per transformar (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/97
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
