Inici » Cultivar pol·linitzadors silvestres als nostres camps

Cultivar pol·linitzadors silvestres als nostres camps

Per afavorir la diversitat de pol·linitzadors silvestres cal incrementar la diversitat cultivada,
preservar la flora arvense i recuperar les discontinuïtats entre camps. En aquest article, els
autors ens parlen de mesures concretes que podem aplicar a la finca, entre cultius o a les vores de
les parcel·les.
Text: Berta Caballero-López i Oscar Aguado. Imatges d’Oscar Aguado

La pol·linització és un procés cabdal per al funcionament dels ecosistemes terrestres. Prop del 90% de les espècies de plantes amb flors depenen, en major o menor mesura, dels pol·linitzadors per a la seva
reproducció sexual.
Si ens centrem en els principals conreus del món, trobem que un 75% depenen més o menys de la pol·linització per animals, principalment per insectes per a produir fruits i llavors. Dintre dels insectes, els ordres que inclouen més grups de pol·linitzadors són els himenòpters (com per exemple abelles i vespes),
els dípters (mosques i mosquits), els coleòpters (escarabats) i els lepidòpters (papallones i arnes).

El grau de dependència de la pol·linització es mesura com el percentatge de producció que es perdria en absència de pol·linitzadors (vegeu figura 1 a la pàgina següent). Val a dir que són quantificacions força conservadores, ja que només consideren els conreus de consum directe humà i es calculen considerant el valor mitjà del rang de dependència amb la pol·linització de cada conreu.

A Catalunya, es calcula que el valor econòmic associat a la possible pèrdua de rendiment dels conreus com a resultat de l’absència de pol·linitzadors animals és més del 50% del valor de la producció total dels conreus considerats. Però, a part del valor econòmic, la pol·linització per insectes té un paper encara més
rellevant, que és la seva implicació en la qualitat de l’alimentació. Els aliments provinents de conreus amb pol·linització entomòfila són especialment rics en micronutrients, com ara vitamines, minerals, lípids i determinats antioxidants presents a fruites i hortalisses.

Aquests elements són essencials per a garantir una nutrició saludable de les poblacions humanes, la
disminució del consum d’aquests productes en la dieta implicaria un augment de carències nutricionals i en conseqüència de certes malalties. Per tant, la conservació dels pol·linitzadors silvestres és un tema clau per garantir la correcta alimentació de les poblacions humanes.
(…)