Text i imatges: Alba Gros.
Malgrat que la vinya és un cultiu de secà, la secada i les temperatures extremes de l’estiu han passat factura als ceps més vells i obliguen a cercar mesures alternatives. En aquest article us presentem com ho fan a Abadal, al Bages, on estan avaluant l’impacte de les cobertes vegetals i també dels encoixinats, des de la perspectiva d’una gestió integrada i global de tota la finca.
Coberta d’estella en una de les vinyes d’Abadal.
Anem fins a Santa Maria d’Horta d’Avinyó -entre Artés i el poble d’Avinyó-, a Abadal, una finca de més de 500 hectàrees on unes 70 es dediquen a cereal i unes 40 a vinya. El vi és l’eix principal de producció, sota el segell de Denominació d’Origen Pla de Bages. Aquesta comarca de la Catalunya Central ha patit alguns dels pitjors incendis forestals viscuts al país i la prevenció, amb tales, cremes prescrites i pastura, és una condició bàsica per a la gestió de finques rurals. A Abadal en foren especialment conscients arran de l’incendi del 2017. Quan el foc va arribar, es van adonar que la zona ocupada pels ceps ajudava a frenar-lo.
A partir d’aquell moment, es van plantejar un seguiment més intens de la zona amb bosc. Han avaluat que el cost de la gestió forestal -el bosc ocupa més de 400 hectàrees- es pot enfilar entre 2000 i 6000 euros/hectàrea. No ens estem referint només a l’aprofitament de la fusta, sinó d’una gestió més complexa, on puguin tenir un paper la ramaderia extensiva i també l’aprofitament de subproducte, com per exemple la part de la capçada de l’arbre com a acotxat per a la vinya. És sobretot pi, que té un pH baix i, per tant, un component àcid, però com que la terra és molt calcària, no resulta un problema.
Es van decidir a escampar l’acotxat en tres filades, per observar quin efecte tenia. L’any 2023, amb la gran secada, l’impacte va ser notable. Les mesures amb termògraf van ajudar a comparar els graus suportats pel cep amb encoixinat i els ceps sense encoixinat. La diferència arribava a més de 7 °C al migdia, un marge que pot suposar una reducció significativa de la superfície foliar i una davallada important en la qualitat del raïm.
I és que al Bages, les baixes temperatures de l’hivern i de la primavera fan que les plantes no brotin fins al mes d’abril. Tenint en compte que en el darrer maig ja es van arribar a puntes que superaven els 35 °C, el desenvolupament vegetal queda frenat molt ràpidament, sense deixar temps que la planta es desenvolupi i posant en entredit la producció.
«Jo el que necessito és fulla, perquè la planta fa l’energia amb la fulla. I si li pares el creixement, reprendre’l ja és impossible. Si només tens un creixement de 25 centímetres, el raïm et madurarà malament i a més acumularà poques reserves per a l’any següent, quan ha de començar a brotar amb les reserves de l’any anterior». Ens en parla el Miquel Palau, enòleg i agrònom d’Abadal, que ens porta a veure diferents zones de la vinya. Per tant, els graus de temperatura que pot fer baixar l’acotxat amb brancam verd estellat poden ser crucials, i més amb una previsió de futur on s’anuncien temperatures encara més extremes i en una àrea on cada estiu hi ha dies de més de 40 °C.
Evidentment, acotxar no surt de gratis. Malgrat tenir la matèria primera a la mateixa finca, a Abadal han posat números a aquesta feina: 18.000 euros per hectàrea amb encoixinat, entre tallar, trinxar i transportar al camp que toqui (uns 60 euros/tona). Potser per això, fins ara només han fet 0,3 hectàrees, amb 5-8 centímetres de gruix. Són camps de ceps vells, de més de 70 anys, que han patit molt la sequera. D’ells en sortirà un vi de picapoll + macabeu que es vendrà a 35 euros l’ampolla, un preu que pot compensar l’esforç econòmic de l’acotxat. Tal com diu Miquel Palau, l’acotxat només pot ser un suport en punts molt concrets de la vinya.
Un altre efecte que es busca amb l’acotxat és la millora de la infiltració de l’aigua de la pluja. La terra d’argila vermella de la finca fa que, quan plou, l’aigua s’entolli en els primers centímetres del sòl i es facin bassals ràpidament. «Et cauen només cinc litres i veus bassals; però l’aigua només està als primers centímetres, no s’infiltra. És absurd perquè una part d’aquesta aigua s’està evaporant, no arriba a l’arrel. Per això hem de fer el possible perquè l’aigua s’aguanti dins el sòl, que és on la necessita el cep», explica Palau. No l’importa que el seu acotxat sigui de mida gruixuda, perquè es degradarà més lentament i aguantarà més temps.
La incorporació d’una coberta vegetal també ajuda a la infiltració de l’aigua. No pas a tot arreu perquè la competència que pot generar-se amb el cep pot ser excessiva. En general, a Abadal sembren coberta vegetal en parcel·les amb terrenys més profunds, a l’obaga preferentment, per aguantar-la bé sense que perjudiqui el cultiu. Si les pluges arriben quan toquen, és a dir de setembre a desembre, la coberta es desenvolupa durant la hibernació dels ceps. Quan arriba el març, es passa la segadora o es pica. Però a vegades a la tardor no plou prou i es desenvolupa a la primavera, fet que pot ser problemàtic.
Tenen cobertes vegetals instaurades a unes 12-15 hectàrees. A més d’ajudar a infiltrar l’aigua, un altre dels beneficis d’incorporar la coberta és prevenir la compactació. Encara que plogui, pots entrar amb el tractor de seguida a fer el tractament antifúngic, sense por de compactar el sòl.
Però també hi ha desavantatges (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/97
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
