Articles de la revista Agrocultura

Tallant la vegetació silvestre d'un marge

La gestió òptima dels marges dels cultius

Totes les finques ecològiques tenen marges que les separen d’altres finques, infraestructures i també entre parcel·les. Són conegudes i demostrades les funcions ecosistèmiques que compleixen. Ara bé, no sempre sabem com podem gestionar un marge de la millor manera possible perquè aquestes funcions arribin al seu màxim.
agricultura regenerativa

L’agricultura regenerativa podria produir la mateixa quantitat d’aliments que la convencional i, a la llarga, amb un cost econòmic igual o menor 

L'agricultura regenerativa podria produir la mateixa quantitat d'aliments que la convencional i, a la llarga, amb un cost econòmic igual o menor. Són les primeres conclusions del projecte Regenera.cat que compara produccions en horta, vinya, boví de llet i fructicultura.
cultiu extensiu de cereal

Com impacta la gestió dels cultius de cobertura en la supressió d’adventícies

Els cultius de cobertura poden tenir un impacte important en la supressió de les adventícies que sorgeixen en el mateix camp. La gestió que en fem serà decisiva

Cobertes vegetals i encoixinats en una vinya integrada en un espai forestal

Les cobertes vegetals i els encoixinats són recursos que poden ajudar les vinyes en temps de secada. Però és important saber gestionar-les bé. A Abadal, ens expliquen les proves que estan fent per optimitzar-ne l'ús, i els resultats que estan obtenint.

L’amarant, una coberta verda apta per a un context de sequera

Text: Gemma Comella, a partir del butlletí de La Vache Heureuse. Imatges: cedides per La Vache Heureuse Sabem que una de les premisses en l’agricultura del sòl viu és mantenir el sòl cobert el major temps possible al llarg de l’any. L’estiu és el nostre moment crític de l’any, ja que vivim en una realitat en què no sempre és possible ...

Agricultura sintròpica en condicions mediterrànies

Permacultura, regenerativa, biodinàmica… En els darrers decennis, han anat sorgint molts sistemes diferents de disseny de finques i de gestió agroramadera que s’han fet un lloc i han anat fent recorregut a escala professional o a escala d’autoconsum. L’agricultura sintròpica s’ha sumat fa anys a aquesta tirallonga i, durant el passat estiu, va viure un dels seus moments de més difusió ...

La tracció animal moderna pren embranzida a Catalunya

L’Associació Catalana de Tracció Animal Moderna té com un dels objectius la formació en aquesta tècnica com a vehicle per impulsar aquesta tecnologia a les finques agrícoles des d’un vessant agroecològic, professional i ètic. És per això que, amb el suport de l’Escola Agrària de Manresa, l’ACTA iniciarà la seva Escola de Tracció Animal Moderna. Seguint el model de l’Escola de ...

Les anàlisis de saba: seguiment de l’estat nutricional de les plantes

Com aquell qui mira es controla els nivells de colesterol en una anàlisi de sang, ara hi ha la possibilitat d’avaluar els elements nutritius amb què compta una planta. Ens en van parlar tècnics i tècniques de l’ADV Ecològica de Ponent i el tècnic Albert Lacunza en una jornada del Pla Anual de Transferència Tecnològica que resumim aquí. Redacció «Qualsevol plaga ...

El mètode JADAM: una nova mirada cap als microorganismes

No hi ha una única manera de practicar una agricultura respectuosa amb el medi i lliure de productes químics de síntesi. Des de la normativa europea ecològica, a l’agricultura regenerativa, biodinàmica i d’altres, arreu del món van sorgint mètodes que contribueixen a augmentar l’autonomia de la pagesia i a fer una agricultura més en sintonia amb els cicles naturals. En aquest ...

El cultiu d’ametller es reinventa cap a la producció ecològica i de regadiu

La dificultat per aconseguir un bon preu per a l’ametlla convencional, en clara competència amb l’arribada de la de Califòrnia a preus més baixos, ha motivat la reconversió a la producció ecològica. Bona part de l’ametlla ecològica es produeix per a l’exportació a Europa. L’entrada de les plantacions en regadiu ha tingut un paper important en aquesta reconversió. Des de la ...