Articles de la revista Agrocultura

Categories: Articles Agrocultura, Iniciatives, Sin categoría

Un nou cicle superior en agroecologia posa la cirereta

El pròxim curs 2022-23, l’Escola Agrària de Manresa estrenarà un nou cicle formatiu de grau superior per formar en agroecologia i acció climàtica, tot avançant en la proposta formativa reglada que fins ara deixava els estudis especialitzats en aquesta temàtica en l’àmbit del grau mitjà. L’aposta és poder dotar a la societat de persones que tinguin capacitat de gestió i incidència, ...

Les anàlisis de saba: seguiment de l’estat nutricional de les plantes

Com aquell qui mira es controla els nivells de colesterol en una anàlisi de sang, ara hi ha la possibilitat d’avaluar els elements nutritius amb què compta una planta. Ens en van parlar tècnics i tècniques de l’ADV Ecològica de Ponent i el tècnic Albert Lacunza en una jornada del Pla Anual de Transferència Tecnològica que resumim aquí. Redacció «Qualsevol plaga ...

L’hort i el seu ecosistema a la primavera

Un cop conclosa la temporada d’hivern, havent recollit les darreres remolatxes, pastanagues, raves, naps, cols, bròquils i coliflors i havent deixat espigar les millors plantes per a la producció de llavors, el primer que fem és triturar i incorporar al sòl les tiges, arrels i restes vegetals, romanalles d’aquestes darreres hortalisses. Prèviament, haurem planificat la col·locació de cada una de les ...

L’aglà dolça, la domesticació oblidada

Unes poques alzines produeixen aglans dolces que tradicionalment es menjaven torrades a l’estufa de llenya com si fossin castanyes. Aquest és l’origen de l’expressió ‘fer un pet com una gla’. Creiem que aquests arbres tan especials són el resultat de mil·lennis d’interacció amb l’ésser humà i, per tant, podem parlar del procés de domesticació de l’alzina. Des de fa unes dècades, ...

El mètode JADAM: una nova mirada cap als microorganismes

No hi ha una única manera de practicar una agricultura respectuosa amb el medi i lliure de productes químics de síntesi. Des de la normativa europea ecològica, a l’agricultura regenerativa, biodinàmica i d’altres, arreu del món van sorgint mètodes que contribueixen a augmentar l’autonomia de la pagesia i a fer una agricultura més en sintonia amb els cicles naturals. En aquest ...

La conservació de la biodiversitat agrària a les Illes Balears

Abordar l’estat de conservació de les varietats locals a les Balears demanaria aproximar-nos en profunditat a la situació d’aquestes illa per illa perquè, històricament, ha estat molt asimètrica. Com ho és, per illes, el risc d’erosió genètica a la qual continuen sotmeses massa varietats. Tot i això, d’un temps ençà s’ha anat construint una etapa compartida i prometedora per assolir diversos ...

Marc Talavera: “Si cultivem pixallits sota el mateix model productiu i econòmic, no haurem guanyat res”.

Per Alba Gros Santasusana Des que es va fundar l’any 2016 arran de la primera Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades a Igualada, el col·lectiu Eixarcolant no ha parat de créixer i ara ja suma 800 persones. Al seu capdavant, entusiasta, el Marc Talavera ha estat capaç de sumar a aquesta iniciativa la curiositat latent sobre les plantes silvestres comestibles. Però ...

Recursos públics per a la biodiversitat agrícola

Fa alguns anys que la conservació de les varietats de plantes d’ús agrícola té un cert reconeixement. Dues dècades enrere, quan l’associació L’Era va impulsar el banc de llavors Esporus, la situació era molt més precària. Ara, arreu del territori català diferents associacions treballen en la mateixa línia i també el govern ha posat en marxa eines de protecció com el ...

Netegem i conservem les llavors de tomàquet

Ningú no posa en dubte que l’experiència és un grau. El banc de varietats locals d’Esporus ja fa 20 anys que funciona multiplicant i atresorant llavors. Després de tot aquest temps, hem anat millorant les pràctiques, recollint petits grans sabers de les persones que ens han cedit material vegetal i acumulant un bagatge que tenim ganes de compartir. Per Xènia Torras, ...

Mateo, el gautxo de la cabra catalana

En Mateo Carrocio és conegut pels voltants de Vilanova de Meià com el Gaucho. D’origen uruguaià, és el pastor que s’ocupa del ramat de cabra catalana que Cultures Trobades preserva en aquest poble lleidatà. La Marta Torrent ha estat parlant amb ell de la seva feina, de com va arribar on és ara i també del recorregut d’aquesta raça buscant reconeixement ...